x Carme Verdoy
Aquest dimarts 1 de juliol fa 10 anys que va entrar en vigor la Llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’. Una dècada després que s’aprovés aquesta norma que vulnera drets fonamentals, com el dret d’expressió i d’informació, o el de reunió i manifestació, la llei continua vigent, malgrat els diversos intents per derogar-la.
L’any 2020, ara fa cinc anys, la ‘llei mordassa’ es va fer servir més que mai per multar durant l’estat d’alarma, de fet es van posar un 42% més de multes durant els 75 dies d’estat d’alarma que durant els primers tres anys i mig de vigència de la norma.
‘Llei mordassa’: de multes i amenaces a l’autocensura
El Mapa de la Censura de Mèdia.cat ha registrat durant aquests anys tant les sancions com les amenaces per llei mordassa cap a periodistes i fotoperiodistes mentre estaven fent la seva feina. Des del 2019 se n’han recopilat 14, la majoria dels quals (8 en total) l’any 2021, que va ser un moment en què es va observar una tendència a l’alça en relació a sancions contra professionals en aplicació de la llei mordassa principalment a fotoperiodistes visiblement acreditats, als quals identificava i posava en el mateix sac que els activistes.
Tal com s’explica en l’informe “Policies contra periodistes” gairebé totes les sancions compilades derivaven de cobertures de desnonaments, i en la majoria dels casos els Mossos d’Esquadra especificaven que els denunciants formaven part del grup d’activistes que intentava aturar el llançament i, per tant, els acusaven d’”obstrucció a l’autoritat”, o de “desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents”. Es tracta de delictes greus, i la multa associada comprèn una forquilla d’entre 601 i 30.000 euros.
El recorregut d’aquests casos no sempre acabava sent la sanció, sinó que els professionals de la informació rebien l’amenaça l’amenaça de sanció, però no sempre l’acabaven rebent. Tot i això, aquesta amenaça actuava també com a element repressor en l’exercici periodístic.
A partir de 2022, però, els casos de sancions recopilats al Mapa de la Censura per “llei mordassa” han caigut, coincidint amb l’anunci per part de la conselleria d’Interior el febrer del 2022 de deixar de multar periodistes per ‘llei mordassa’ a Catalunya. Aquell any va el Mapa de la Censura va registrar un sol cas, el 2023 no se’n va recopilar cap, però el 2024 n’hi va haver un altre: el març de l’any passat un agent de la Guàrdia Urbana va amenaçar una periodista de la Directa d’aplicar-li la ‘llei mordassa’ quan va fer una fotografia on sortien activistes i policies d’esquena.
Sigui com sigui, la ‘llei mordassa’ continua vigent deu anys després que entrés en vigor, la qual cosa té un impacte directe en la professió periodística perquè pot esdevenir un motiu d’’autocensura dels periodistes.
Mobilització d’associacions per la defensa dels drets humans contra la ‘llei mordassa’
Durant aquesta dècada hi ha hagut diversos intents per derogar, o si més no reformar, la ‘llei mordassa’, que no s’han acabat resolent. De fet, l’any passat hi va haver un intent més, i a l’octubre el govern espanyol va arribar a un acord amb Bildu per reformar-ne els punts més polèmics, com la prohibició de les pilotes de goma, les devolucions en calent, i rebaixar les sancions.
Diverses associacions associacions de defensa dels drets humans, com Irídia, van demanar al març d’aquest any que la reforma es materialitzés abans del desè aniversari de la seva entrada en vigor, cosa que no ha passat, i que el nou text complís amb els estàndards internacionals de drets humans. Irídia també apuntava que des de l’entrada en vigor de la llei fins al 2023, les dades oficials disponibles que hi ha fins ara, s’han registrat més de 429.000 sancions a tot l’estat per infraccions relacionades amb la seguretat ciuadan, excloent aquelles vinculades a drogues, armes i explosius. I més del 76% d’aquestes sancions s’han imposat per infraccions de desobediència, resistència o negativa a identificar-se i faltes de respecte a l’autoritat.
Amnistia Internacional és una altra de les associacions que ha reivindicat la derogació de la ‘llei mordassa’: aquesta setmana, coincidint amb el desè aniversari de la llei, han defensat el paper de la societat civil a l’hora de mobilitzar-se contra aquesta norma, i han reclamat també al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que mogui fitxa després d’haver promès ja fa més de set anys que si arribava al govern la ‘llei mordassa’ seria una de les primeres que derogaria.
-
- Article redactat per Carme Verdoy i publicat originalment a Mèdia.cat [Observatori crític dels mitjans]
