El 27 de març de 1977, el Govern Civil de Barcelona va prohibir la presentació al Casal de Cultura del Prat del sindicat CNT.
Tot i que la presentació no es va poder celebrar, la precipitació en la difusió de la notícia de la seva prohibició va provocar que l’acte no fos públicament desconvocat i que nombroses persones s’apropessin al Casal de Cultura, que restava amb les portes tancades. Davant de la Torre Balcells, els anarcosindicalistes hi van instal·lar una paradeta informativa.
La prohibició de què van ser víctimes els anarcosindicalistes pratencs va esdevenir un greuge comparatiu respecte d’altres centrals sindicals, a les quals el governador civil no havia posat cap impediment per presentar-se al municipi, en un clima d’obertura del vell règim franquista immers en un procés de reformes polítiques arran de la mort del dictador.
Aquell mateix diumenge, CCOO, UGT i USO van emetre una nota conjunta per condemnar els fets i van assenyalar la incongruència entre la prohibició viscuda a El Prat i l’autorització de la presentació de la CNT a Madrid durant aquella mateixa jornada del 27 de març.
El març de 1977, tant la central anarcosindicalista com la UGT, CCOO i USO compartien encara la condició d’organitzacions sindicals il·legals.
La CNT no seria legalitzada fins al 14 de maig de 1977, un parell de setmanes després que ho fossin CCOO i UGT.
Es dona el cas que el responsable d’aquella prohibició, el llavors governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán Hernández, arribaria posteriorment a exercir com a ministre de Treball sota el govern d’Adolfo Suárez. Dins la UCD, Sánchez-Terán va arribar a esdevenir secretari d’organització.
