Tal dia com avui del 2000 va tenir lloc la Consulta per l’abolició del deute extern desafiant la seva prohibició

El dia 12 de març del 2000, coincidint amb les eleccions per a les Corts Generals, arreu de l’estat milers de persones es varen mobilitzar tot demanant l’abolició del deute extern. En aquella consulta ciutadana varen participar-hi més d’un milió de persones; a Catalunya, més de 500.000, a més de 200 municipis del país. I tot plegat, malgrat la prohibició de la Junta Electoral Central i alguns incidents.

Una mobilització sense precedents i tristament vigent, que val la pena recordar. A El Prat va mobilitzar-se un centenar de voluntaris que tot desobeint la prohibició varen sortir al carrer, patint nombroses identificacions, amenaces de detenció, i la confiscació policial de la meitat de les 16 taules distribuïdes per tot els col·legis electorals del municipi, precisament aquelles més concorregudes.

La repressió policial a El Prat davant aquesta experiència en majúscules de democràcia participativa, va obligar a posposar la consulta a una 2a jornada el dia 18, el clima estava caldejat i el 17 de Març es celebrar una manifestació de protesta que acabaria amb un altercat davant la comissaria del Prat, protagonitzat per agressius policies  proferint amenaces i amenaçant de carregar i detenir als concentrats si persistien a seguir protestant a l’indret.

Finalment el dia 18 la consulta es va poder celebrar amb tota normalitat, amb uns resultats finals de un total de 3841 vots emesos, dels quals un 97% resultaren afirmatius.

   El document:     Manifest de la Xarxa per l’Abolició del Deulte Extern d’El Prat

Qui deu a qui?

El deute extern és un dels principals elements que contribueixen a perpetuar la situació de dependència neocolonial i subordinació en que viuen les economies dels països pobres dins l’estructura econòmica internacional. En les causes que van originar el deute trobem ja les raons de la seva injustícia: Als anys 70 la banca privada occidental va tenir un excés de recursos financers que van canalitzar en forma de crèdits a molt  baix interès cap als antics països colonitzats; fons teòricament destinats al desenvolupament, i que moltes vegades es van utilitzar per a la compra d’armament, la realització d’obres faraòniques i l’enriquiment personal de les classes privilegiades i properes al poder, subordinades als interessos imperialistes occidentals.

Els estats occidentals, a traves de les seves institucions financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM, han aconseguit imposar els mecanismes precisos per tal que els països empobrits pateixin una permanent i creixent exportació de divises cap a occident. Aquest  països han pagat en concepte d’interessos una xifra més de deu vegades superior als préstecs concedits.

L’FMI i el BM exigeixen als països endeutats l’aplicació de Plans d’Ajustament Estructurals, que suposen produir per a l’exportació enlloc de per l’autoabastiment i el seu propi desenvolupament, sobreexplotant els seus recursos naturals, reduint salaris, despeses en salut, educació i protecció social. En aquest context, el sector més afectat és el de les dones, degut a la seva posició de subordinació en les societats patriarcals.

Exigim acabar amb aquesta injustícia i establir les bases encaminades a la consecució d’una globalització de la solidaritat entre les classes populars i d’un model econòmic i social, més just, igualitari i respectuós en la natura

.

Xarxa Ciutada per l’Abolició del Deute Extern del Prat de Llobregat

Març del 2000.