El dia 12 de març del 2000, coincidint amb les eleccions per a les Corts Generals, arreu de l’estat milers de persones es varen mobilitzar tot demanant l’abolició del deute extern. En aquella consulta ciutadana varen participar-hi més d’un milió de persones; a Catalunya, més de 500.000, a més de 200 municipis del país. I tot plegat, malgrat la prohibició de la Junta Electoral Central i alguns incidents.
Una mobilització sense precedents i tristament vigent, que val la pena recordar. A El Prat va mobilitzar-se un centenar de voluntaris que tot desobeint la prohibició varen sortir al carrer, patint nombroses identificacions, amenaces de detenció, i la confiscació policial de la meitat de les 16 taules distribuïdes per tot els col·legis electorals del municipi, precisament aquelles més concorregudes.
La repressió policial a El Prat davant aquesta experiència en majúscules de democràcia participativa, va obligar a posposar la consulta a una 2a jornada el dia 18, el clima estava caldejat i el 17 de Març es celebrar una manifestació de protesta que acabaria amb un altercat davant la comissaria del Prat, protagonitzat per agressius policies proferint amenaces i amenaçant de carregar i detenir als concentrats si persistien a seguir protestant a l’indret.
Finalment el dia 18 la consulta es va poder celebrar amb tota normalitat, amb uns resultats finals de un total de 3841 vots emesos, dels quals un 97% resultaren afirmatius.

El document: Manifest de la Xarxa per l’Abolició del Deulte Extern d’El Prat
Qui deu a qui?
El deute extern és un dels principals elements que contribueixen a perpetuar la situació de dependència neocolonial i subordinació en que viuen les economies dels països pobres dins l’estructura econòmica internacional. En les causes que van originar el deute trobem ja les raons de la seva injustícia: Als anys 70 la banca privada occidental va tenir un excés de recursos financers que van canalitzar en forma de crèdits a molt baix interès cap als antics països colonitzats; fons teòricament destinats al desenvolupament, i que moltes vegades es van utilitzar per a la compra d’armament, la realització d’obres faraòniques i l’enriquiment personal de les classes privilegiades i properes al poder, subordinades als interessos imperialistes occidentals.
Els estats occidentals, a traves de les seves institucions financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM, han aconseguit imposar els mecanismes precisos per tal que els països empobrits pateixin una permanent i creixent exportació de divises cap a occident. Aquest països han pagat en concepte d’interessos una xifra més de deu vegades superior als préstecs concedits.
L’FMI i el BM exigeixen als països endeutats l’aplicació de Plans d’Ajustament Estructurals, que suposen produir per a l’exportació enlloc de per l’autoabastiment i el seu propi desenvolupament, sobreexplotant els seus recursos naturals, reduint salaris, despeses en salut, educació i protecció social. En aquest context, el sector més afectat és el de les dones, degut a la seva posició de subordinació en les societats patriarcals.
Exigim acabar amb aquesta injustícia i establir les bases encaminades a la consecució d’una globalització de la solidaritat entre les classes populars i d’un model econòmic i social, més just, igualitari i respectuós en la natura
.
Xarxa Ciutada per l’Abolició del Deute Extern del Prat de Llobregat
Març del 2000.