Dissabte vinent 18 de novembre des del col·lectiu Catarko s’organitzarà al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ un acte públic on hi han convidades persones de diferents àmbits per debatre sobre el dret d’autodeterminació i el procés constituent des de la perspectiva de la transformació social.
L’acte començarà a dos quarts de vuit de la tarda amb la projecció del documental, ‘Radikales Libres‘. Un reportatge produït per Jakue Pascual i Alberto Peñalba sobre la situació de Catalunya des d’un punt de vista perifèric, amb veus provinents del moviment llibertari i l’esquerra alternativa durant els dies previs a la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014.
Al reportatge hi apareixen els testimonis de Ricard Vargas, un vell militant del MIL i l’OLLA; Nuria Comerma feminista i membre de les CUP; Jordi Martí sindicalista de la CGT i membre de les CUP, Oriol Rigola i Montse Puig del col·lectiu llibertari Negres Tempestes; i Xavier Doménech llavors durant la filmació del documental, membre del Procès Constituent, i ara mateix membre de l’executiva de Barcelona en Comú i diputat al congrès espanyol.
Un cop finalitzada la projecció, que dura 45 minuts, començarà una taula rodona sobre el procés vist amb retrospectiva, i sobre les seves oportunitats i desafiaments, vistos des de la perspectiva de la transformació social i les classes populars.
Una taula rodona a la qual els organitzadors de l’esdevediment han convidat persones de diferents de diferents ambits i diferents visions; des d’activistes de l’entorn del moviment llibertari, al CDR, l’ANC, o de l’entorn de l’anomenada “nova esquerra” amb la intenció d’enriquir el debat amb aportacions des de diferents prespectives dintre de l’espai del que podriem anomenar com a critícs amb el règim del 78.
Un cop finalitzada la taula rodona donaran pas a un sopador d’hamburgueses veganes, humus, i un concert SERGI BOSTWANAS i el trio que l’acompanya, tancant la seva gira ‘girautor 2017’.
.
[Text de presentació de l’acte]
El règim del 78 i el dret d’autoderminació
La qüestió nacional va ser un dels elements centrals de la Transició. Per a l’esquerra radical, l’autodeterminació de les nacions que formaven part de l’estat espanyol era un dret democràtic bàsic i un element central de la ruptura amb la dictadura, una posició compartida pel PSOE i el PCE fins a finals de 1976.
No obstant això, la victòria de la via reformista havia generat un escenari diferent, en el qual l’aparell d’Estat de la dictadura, intacte mantenia el suficient poder per imposar limits a la voluntat popular en qüestions centrals com la unitat d’Espanya, la monarquia, i la impunitat per als responsables de violacions de drets humans durant el franquisme.
Finalment la constitució de 1978 va resoldre la qüestió territorial i l’existència de diferents identitats nacionals afirmant en el seu article 2 «la indivisible unidad de la Nación española, patria, común y indivisible de todos los españoles».
A canvi de tornar a la legalitat, un any abans el PCE havia acceptat la monarquia i la bandera rojigualda, renunciant a la bandera espanyola republicana. Una imatge bastant gràfica del que després es va donar a connèixer com el “consens del 78”, amb el què és va consolidar el transit de la dictadura fins a una democràcia representativa vigilada.
Cada cop, però; se senten més i més veus a favor de «trencar el cadenat del 78», veus que venen, ja no només des dels moviments independentistes, o de l’esquerra radical, si no també de l’anomenada “nova esquerra” nascuda després del 15M, o fins i tot veus dins des del mateix PCE i IU.
Està clar que en l’actual marc, a la Comunitat Autonoma de Catalunya dues forces es disputen l’hegemonia. Un xoc de legitimitats entre els qui reclamen “del marc del 78 i la constitució” i reclamen la legitimitat de les lleis de l’estat, i els que reclamen la legitimitat de la voluntat popular expressada mitjançant un referèndum d’autodeterminació que l’estat espanyol nega expressament.
Davant d’aquest escenari; com es posicionen la pluralitat de forces que algun cop o un altre s’han manifestat públicament per la superació del marc del 78? I com es posicionen aquestes forces davant el dret d’autodeterminació i els intents per fer efectiu aquest dret?
Una pluralitat existent fora del “consens del 78” que va des de l’esquerra independentista, al sobiranisme transversal, fins a sectors de moviments com “#hablemos/parlem” i que defensen explicitament la unitat d’espanya, passant pels que des de la pràctica de l’autogestió neguen la validesa de qualsevol marc estatal. Una diversitat d’opinions que en la mesura del possible hem intentat que siguin representades totes, i presents en aquesta taula rodona i debat; i amb aquesta finalitat hem convidat a persones de l’entorn del moviment llibertari, el CDR, de l’ANC, i l’anomenada “nova esquerra”.
Volem conneixer plegats les diferents respostes a una mateixa pregunta sobre com influeix l’actual procés independentista en la perspectiva de la transformació social i les classes populars? Positiva, negativament? oportunitat o entrebanc? I sobre com podem incidir positivament o no en pro de la transformació social.
Per contrastar punts de vista i intentar respondre col·lectivament a aquestes, i d’altres preguntes; us esperem la tarda de dissabte a partir de les 20h al Casal ‘La Llavor’.
[Catarko]
.
