«Les compensacions per les pèrdues dels terrenys protegits del Delta del Llobregat no arriben al 60% dels espais naturals que es veuran afectats per l’ampliació de la tercera pista. A més, els 70% dels terrenys compensatoris coincideixen amb els que ja preveia protegir la Generalitat fa 15 anys».
Aena es troba collada per Brussel·les. Sap que ha d’apostar per dues línies bàsiques si vol convèncer a Europa. En primer lloc ha d’acomplir amb la Directiva d’Hàbitats europea que diu que un espai natural es pot alterar si s’al·leguen “consideracions relacionades amb la salut humana i la seguretat pública, o relatives a conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient, o bé, prèvia consulta a la Comissió, altres raons imperioses d’interès públic de primer ordre”. En aquest sentit AENA ha jugat les seves cartes afirmant que l’ampliació de l’aeroport suposa un interès públic de primer ordre per a poder crear un hub internacional (centre de connexió de vols) que afavoriria el progrés territorial.
En segon lloc es troba la necessitat d’una compensació que superi el valor del territori perdut amb l’ampliació de la tercera pista. En aquest sentit, AENA va proposar inicialment multiplicar-lo per 10: és a dir, el territori compensatori sumaria més de 270 hectàrees, tot i que segons afirmacions més recents de Maurici Lucena (president d’AENA), la proposta del gestor aeroportuari a dia d’avui arriba fins a les 280 hectàrees de terreny protegit.
Aquest segon aspecte no deixa de ser controvertit. AENA diu que compensarà multiplicant per 10 les zones afectades, però generalment no especifica que es refereix només a zones considerades d’interès comunitari. La realitat és que l’allargament de les pistes afectaria a 47 hectàrees de zones protegides per Xarxa Natura 2000, fet que AENA coneix però que no valora a nivell de efectes compensatoris, contemplant només les hectàrees d’interès comunitari: “Són aquestes les que multiplicarem per deu” afirma Lucena. Aquesta compensació per tant, no aniria en la línia de les indicacions de Brussel·les, ja que la Comissió Europea (CE) dona vital importància a les directives europees d’Hàbitats i Aus, directives que han de ser respectades en cas de que tiri endavant el projecte d’allargar la tercera pista.
A tot això s’ha d’afegir que el 70% dels terrenys que ha proposat AENA com a compensació coincideixen amb els que ja preveia la Generalitat protegir fa quinze anys. En aquest sentit, el comissari de Medi Ambient de la Comissió Europea, advoca perquè s’ampliïn “els límits de la zona especial de protecció per a les aus com a compensació per l’anterior ampliació de la infraestructura aeroportuària executada fa quinze anys”.
Alguns antecedents
No és la primera vegada que AENA juga amb els espais naturals del nostre municipi. Durant les últimes dues dècades s’han produït diferents infraccions de les lleis que protegeixen els nostres espais naturals. Com a exemple: els 54.000 metres quadrats que havien de servir com a corredor biològic on AENA va construir aparcaments així com una cafeteria (a la zona de Viladecans) i que suposava una compensació sobre l’impacte del projecte d’ampliació que es va fer fa quinze anys. En aquest sentit, la Comissió Europea va denunciar que el govern de la Generalitat no va realitzar “cap avaluació adequada dels efectes” i que el terreny afectat on s’anava a construir eren de “gran valor ambiental”.
L’oposició social vers l’ampliació de l’aeroport
Molts son els col·lectius, veïns, associacions i entitats públiques que han mostrat el rebuig contra l’ampliació de l’aeroport. Les protestes actualment han anat molt més enllà del nostre municipi, on els principals agents han estat “Ni un Pam de Terra” i l’ajuntament de El Prat. Per altra banda, entitats com Depana, Greenpeace, Ecologistes en acció, alguns partits polítics com la CUP o Catalunya en Comú o el Col·legi de Biòlegs de Catalunya entre molts altres, han mostrat la seva disconformitat vers aquest atac a les zones protegides del nostre delta. També s’han efectuat diferents debats en quan a l’ampliació, com el que es va donar a la Universitat de Barcelona o, més recentment, el que es va organitzar el 20 de juny a la Casa Gomis de la mà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya on no hi van voler assistir els impulsors de l’ampliació.
Tot i així, segons l’últim esborrany que s’ha fet públic del grup de treball que avalua el tema, sembla que la Generalitat està més a prop de afavorir l’ampliació de l’aeroport que d’aturar-la. Consideren que s’ha de garantir el volum d’inversions que AENA ha plantejat i es vol aprofundir en com s’hauria de realitzar aquesta ampliació, considerant que “s’hauran de treballar i presentar amb molta més precisió els diferents escenaris possibles, analitzant tant la longitud total de pista requerida en funció de les necessitats com la ubicació”.