«La gestora d’aeroports de l’estat espanyol repartirà el 80% dels seus beneficis de 2018 entre fons d’inversions. Des de CGT denuncien que l’empresa no ha recuperat els llocs de treball destruïts amb l’ERO que va precedir a la seva sortida a bossa».
x El Salto
Aena, l’empresa que gestiona els aeroports d’interès general a l’Estat Espanyol, va celebrar el passat 4 d’abril la seva junta general d’accionistes. En ella va aprovar-se el repartiment de 1039,5 milions d’euros en dividends, a raó de 6,93 euros per acció a càrrec de l’exercici de 2018 —1.327,9 milions d’euros—. Aquesta a estat la tercera junta d’accionistes celebrada des que va sortir a bossa el 49% d’aquesta empresa pública el 2015 i amb ella s’hauran repartit ja més de 3.000 milions d’euros en dividends, acostant-se en sol tres anys als 4.200 milions que l’Estat va ingressar per la seva privatització parcial.
“S’ha demostrat que era una mentida, es va fer per baixar el preu”, afirma Juan Antonio de Andrés, de CGT Aena, sobre la mala situació de la companyia que va precedir a la seva sortida a bossa. “És indiscutible sols veien el seu valor a borsa, que mai ha tingut dèficit”, continúa. El sindicalista apunta que els diners que l’Estat va ingressar per la venda, l’any que ve “serà sobrepassat pels dividends”. Mentre la companyia continua fent compres d’aeroports en altres països amb una despesa de 400 o 500 milions cada any. “Acaba de gastar-se 430 milions a comprar aeroports al Brasil, i res més començar la privatització van comprar l’aeroport de Luton [Regne Unit]”.
Del 50% al 80% dels beneficis, per a fons voltor
Des de CGT recorden que la sortida a bossa d’Aena va estar vinculada a un acord pel qual el 50% dels beneficis es repartiria en dividends entre els accionistes, però ja l’any passat, el Partit Popular va augmentar el percentatge al 80%. “Aquest any, el PSOE, que va criticar la venda, ha mantingut el criteri del Partit Popular”, apunta De Andrés.
Avui dia, els principals accionistes de l’empresa espanyola són TCI Fund Management Limited amb un 4,69% de les accions, Capital Research and Management Co. —filial de Capital Group Company, amb un 2,87%—, Norges Bank Investment Management —fons de pensions que depèn del Ministeri de Finances noruec, amb un 1,32%—, i el fons estatunidenc BlackRock Fund Advisors —que també té importants participacions en les principals empreses de l’Ibex 35, amb un 1,23%—, entre altres.
Precarització laboral
La sortida a bossa d’Aena, en 2015, va ser precedida d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) en la llavors empresa de capital 100% públic que es va emportar-se per davant 1.250 llocs de treball, un 10% de la plantilla, que avui dia és de poc més de 7.000 treballadors. “La plantilla està escanyada des de llavors, no ha crescut res, però sí ho ha fet la càrrega de treball, un 65 de creixement interanual en trànsit aeroportuari”, explica De Andrés. També assenyala l’augment de la temporalitat, que en alguns llocs arriba fins a a el 255 dels treballadors. “Encara que el treball és estable, no treuen places d’ocupació, sinó bosses d’ocupació”, denúncia D’Andrés, qui apunta que hi ha treballadors en Aena que porten fins a onze anys com a treballadors eventuals, amb contractes de dies, quinzenes o mesos.
Però a més de l’estancament de llocs de treball mentre es reparteixen dividends, De Andrés alerta també del “abandó de la professionalitat”. “Aena porta suspenent la formació dels treballadors gairebé cinc anys seguits, i això és el més delicat, perquè Aena ha abandonat pràcticament la professionalitat i està sancionada per això. “Els treballadors estem preocupats perquè se’ns ha d’avaluar sobre la nostra capacitat, veiem que no se’ns està formant i, quan el criteri sigui rígid, no sabem què passarà, perquè perquè un aeroport funciona, han d’estar certificades les instal·lacions i els treballadors”, continua el sindicalista.
Un altre dels problemes que s’han aguditzat en la gestora espanyola d’aeroports és el de la subcontractació de serveis. “Els contractes s’estan fent per subhasta electrònica i les baixades són temeràries; les empreses redueixen costos i crec que ja estan per sota del salari mínim”, destaca De Andrés.
Mentrestant, el sindicalista denuncia que la capacitat de negociació dels treballadors d’Aena està cada vegada més limitada, ja que els serveis mínims els marca el principal propietari, que és el Ministeri espanyol de Foment. Un exemple d’això es va poder veure en relació a l’última vaga feminista del 8M, en la qual Aena va imposar uns serveis mínims que rondaven el 100% del treball. En altres vagues, també de les empreses que li donen serveis, la situació és semblant.
.
