Un augment de 4 ºC de temperatura, ara per ara ben versemblant dins el segle XXI, provocaria la inundació completa de les pistes de l’aeroport, el setè d’Europa i el primer dels Països Catalans. A més, quedaria submergida la rica zona agrícola del Prat de Llobregat. Gavà Mar i el corredor litoral al sud de l’autovia de Castelldefels patirien molt. La Zona Franca i els dipòsits de gas i de petroli del port de Barcelona podrien quedar, també, sota les aigües.
La Mediterrània és una de les regions del món més vulnerables a l’emergència climàtica. I El Prat en tant que localitat costanera de la mediterrània, no serà pas cap excepció, al contrari.
La pujada del nivell del mar per culpa de l’escalfament global afectarà de ple al delta del Llobregat. Una de les conseqüències més devastadores és la inundació per l’entrada del mar al deltes dels rius.
Instal·lacions econòmiques fonamentals que ocupen part del terme municipal del Prat i que són a tocar del mar com són l’aeroport o el port podrien quedar afectades. Totes les alarmes estan sonant alhora i, en canvi, els governs autonòmics i la majoria dels seus ajuntaments no semblen ara per ara gaire preparats per a un repte gegantí que podria destruir bona part del litoral.
Els mapes i les dades d’aquesta panoràmica del futur de la costa catalana provenen de Surging Seas, un portal digital sostingut per Climate Central, una organització independent amb base a Princeton (als Estats Units) que reuneix científics i periodistes que fan recerca i informen sobre la crisi climàtica i el seu impacte a l’opinió pública. Entre els seus donants hi ha la National Science Foundation, la Rockefeller Philanthropy Advisors, la Universitat de Califòrnia (Berkeley) o la V. Kann Rasmussen Foundation. Les projeccions que reproduïm, segons el model publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA, es basen en els mapes de risc de pujada del nivell del mar d’acord amb els dos escenaris més usats a l’hora d’afrontar la crisi climàtica: el que preveu un augment d’almenys 4 ºC (és a dir, com si seguíssim vivint sense fer cas d’aquesta amenaça global urgent) i el que resultaria d’aconseguir acostar-nos a la recomanació de l’Acord de París del 2015 (1’5 ºC de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle respecte al principi de la Revolució Industrial).
Els mapes no tenen en compte ni les mesures que puguin posar en marxa les administracions, les empreses i les comunitats per fer-hi front en els propers anys, ni tampoc l’impacte de la desaparició de la placa de gel de l’Antàrtida occidental, una part fonamental de la criosfera, la qual hauria entrat ja en un col·lapse inevitable segons alguns estudis científics de renom.
El manteniment de la línia de costadel nostre municipi pateix però una regressió constant que no és únicament atribuïble al canvi climatic, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, i que ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra.
.
