El Delta ha perdut el 80% del total d’aus hivernants i un 91% de les espècies protegides per la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) entre els anys 2003 i 2023. Així ho va documentar la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Bird Life) i DEPANA per constatar amb dades davant de la Comissió Europea que, malgrat la carta d’emplaçament del 2021, la degradació dels Espais Naturals “persisteix”.
SEO Bird Life i DEPANA denuncien, a més, que les mesures compensatòries establertes a la Declaració d’Impacte Ambiental de 2002 per l’ampliació de l’Aeroport no s’han complert: espècies com la gavina corsa, el corriol camanegre o la cigonya han perdut poblacions, i les llacunes de La Ricarda -afectada per l’ampliació de l’aeroport proposada pel Govern català- i El Remolar han vist reduïda la seva capacitat d’acollida.
L’enviament d’aquest informe va realitzar-se en el marc del procés d’infracció obert per Brussel·les als governs català i espanyol.
L’objectiu d’aquests informes ha estat demostrar a la Comissió Europea que, malgrat la carta d’emplaçament, persisteix la degradació de l’espai, per la qual cosa ambdues organitzacions ambientalistes consideren que ha de continuar el procediment d’infracció amb l’enviament del dictamen motivat i reclamen mesures urgents per revertir la greu regressió de la biodiversitat al Delta del Llobregat i forçar una adequació real de les mesures de protecció a les exigències de les Directives comunitàries d’Aus i Hàbitats.
Els interessos urbanístics han prevalgut sobre els valors naturals en la designació de la nova ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i LIC (Lloc d’Importància Comunitària) denuncien els ambientalistes. Un exemple significatiu i exposat a la Comissió Europea n’és el Pla director urbanístic econòmic del Delta, actualment en informació pública, que deixa clara la prevalença de criteris urbanístics, denuncien els ambientalistes, a l’hora de delimitar certes zones d’aquesta Xarxa europea Natura 2000.
Aquesta regressió està relaciona directament amb la pèrdua de funcionalitat ecològica dels hàbitats, la pèrdua de superfície útil d’hàbitat disponible, la fragmentació ecològica i la pressió antropogènica derivada d’infraestructures entre les quals destaquen l’aeroport, el port, àrees industrials i la urbanització desmesurada, especialment en zones perifèriques no incloses inicialment en la ZEPA.
Addicionalment, el document “l’Avaluació de les mesures correctores i compensatòries d’impacte ambiental aplicades en el projecte d’ampliació de l’Aeroport” (elaborat pel Departament d’Acció Ambiental de l’Ajuntament del Prat de Llobregat) corrobora el fracàs absolut de les mesures compensatòries.
No s’ha complert cap dels objectius de recuperació de poblacions d’aus fixats en l’Annex V de la DIA de 2002 per a quinze espècies i dos grups d’aus aquàtiques. En el cas de la població d’anàtids, lluny d’aconseguir els 4.350 individus que tenia marcats com a objectiu, n’ha perdut el 67% entre el any 2002 i el 2022. Pel que fa a espècies com l’agró roig o el xarxet marbrenc, les mesures compensatòries tenien com a objectiu recuperar poblacions amb desenes de parelles nidificants i no se’n va observar cap individu el 2021.
A més segons els ornitòlegs de ls SEO s’han identificat impactes permanents i irreversibles no adequadament quantificats, corregits o compensar. Això inclou:
-
- L’artificialització dels canals de drenatge perimetrals, amb retirada de vegetació i captura massiva de peixos, a causa de la gestió del risc de col·lisió amb aus, fet que impossibilita la seva renaturalització.
-
- La contaminació lumínica generada per la il·luminació general de l’aeroport, que no és reversible i que impedeix el compliment de la legislació catalana en espais protegits, sense cap compensació.
-
- sobre Hàbitats d’Interès Comunitari i Prioritari, com ara pinedes sobre dunes i jonqueres halòfiles, sense una adequada avaluació en la DIA.
-
- La gestió del risc de col·lisió amb aus ha alterat la capacitat d’acolliment de les llacunes de La Ricarda i El Remolar, fet que ha generat molèsties constants sense que aquest impacte permanent hagi estat corregit o compensat.
A més, l’informe de DEPANA “Sobre l’Estudi d’Impacte Ambiental del 2000“, constata que la Terminal 1 de l’aeroport no va ser avaluada ambientalment de manera independent, la qual cosa ha donat com a resultat greus impactes imprevistos sobre la hidrologia i la biodiversitat. La construcció de la T1 i l’ampliació del camp de vols van portar a la destrucció de més de 40 hectàrees d’aiguamolls i gairebé 50 hectàrees de pinedes litorals sobre dunes, Hàbitat d’Interès Comunitari i Prioritari. Com a mesura compensatòria, només s’han creat unes 11 hectàrees de noves zones humides, la funcionalitat ecològica de les quals no té punt de comparació amb les que presentaven les zones destruïdes.
El “corredor biològic” de Can Sabadell es va presentar com a compensació, quan realment era una disminució de l’impacte sobre la zona humida preexistent de Can Sabadell. Sobre aquesta es van situar un bon nombre de serveis aeroportuaris, entre ells els aparcaments per a taxis de la T1, fet que vulnera la Directiva d’Hàbitats i l’objectiu establert en les mesures compensatòries.
Els documents tramesos a la Comissió Europea també demostren que, malgrat el reconeixement legal de la importància ecològica del Delta del Llobregat, els interessos urbanístics han prevalgut sobre els valors naturals en la designació de la nova ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i LIC (Lloc d’Importància Comunitària). Un exemple significatiu i exposat a la Comissió Europea n’és el Pla director urbanístic econòmic del Delta, actualment en informació pública, que deixa clara la prevalença de criteris urbanístics a l’hora de delimitar certes zones d’aquesta Xarxa europea Natura 2000. I confien aixi mateix en que la Comissió Europea no avalar¡a cap nova ampliació a pesar de la pressió dels poderosos grups de pressió relacionats amb el sector aeroport amb seu a Brussel·les.
I quina situació tenim a la resta del territori?
La situació registrada al delta de Llobregat pot inserir-se en una perspectiva més general del que passa a la resta del territori. Segons l’informe «Estat de la Natura de Catalunya 2020», en l’àmbit de la comunitat autònoma del Principat de Catalunya les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls han disminuït un 54%. en les darreres dues dècades.
A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d’extinció al planeta, entre elles més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. Alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari inclosos a les directives europees de protecció de la natura.
En el cas dels ocells, cal destacar que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d’ocells d’interès comunitari de presència regular, cosa que representa el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea.
La pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitat
_____________________________________________________
Informació relacionada:
