«El 15 de desembre de 1992 un jove va ser assassinat quan acompanyava a casa la seva parella. Uns dies després, va ser detingut un agent de Policia Nacional, que després quedaria lliure. Mai ningú va ser jutjat per aquest assassinat, que roman impune. El cas prescriu el 2020».
Aquesta tardor es compleixen vint anys de l’últim arxivament de la causa per l’assassinat de Pedro Álvarez, el sobreseïment de la qual va ser confirmat al setembre de l’any passat per l’Audiència de Barcelona. Per tant, si fins llavors cap jutge reobre la recerca, el cas quedarà prescrit i l’assassí blindarà la impunitat de la qual ha gaudit els últims 27 anys.
Ara farà 15 anys enrere, el 21 de desembre de l’any 2005, El Prat va viure un intent de dur el cas fins el Ple de l’Ajuntament; diem intent perquè el consistori va negar-se a debatre-ho al Ple ignorant deliberadament la presentació d’una instancia ciutadana per intervenir-hi en cerca d’una declaració institucional de suport, davant les moltes irregularitats en relació al cas que denunciaven els familiars de Pedro Álvarez.
Segons van denunciar al seu dia membres del desaparegut KOP -Alta Tensió- que van donar suport a la iniciativa impulsada per la Plataforma Pedro Alvarez, poc abans d’aquest ple de 2005, al voltant d’una desena de persones havien estat prèviament identificats per agents de la policia municipal per desplegar una pancarta denunciant el cas de Pedro, impedint-los posteriorment també l’accés al ple -que és, recordem-ho, d’accés públic-. El Ple però no va estalviar-se el cruament de retrets, entre alguns dels assistents del públic i l’Alcalde Lluís Tejedor secundat pel tinent d’alcalde Rafael Duarte
Tot i la negativa del Prat a tractar aquest espinós cas per la implicació d’un policia, mocions similars si van arribar a aprovar-se a d’altres corporacions de la comarca veïnes com les de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Molins de Rei. Al novembre de 2016, el cas de Pedro Álvarez va arribar igualment a l’Ajuntament de Barcelona de la mà de Barcelona en Comú i el ple va aprovar una moció que exigia la reobertura de la investigació. “El sistema ha fallat“, denunciava el tinent d’alcalde Jaume Asens.
Tot i això el Pare de Pedro Álvarez mostra la seva contrarietat pel suport institucional obtingut. En declaracions recents a la Televisió de l’Hospitalet declarava a Propòsit de la moció aprovada en aquesta ciutat veïna: “ La gent ha de saber que quan s’aprova una moció a un Ple Municipal no tenen obligació de compliment. Llavors perquè serveix? Prenen el pèl a la ciutadania“.
Al desembre de 2016, el cas va arribar al Congrés dels Diputats de la mà de Gabriel Rufián, que va reclamar la implicació del llavors ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. “Hi ha un munt de Pedro Álvarez”, va dir el portaveu d’ERC entre les protestes de l’hemicicle.
Visiblement molest, Zoido va acusar Rufián de “tacar el nom del Cos Nacional de Policia i dels policies nacionals” i va dir que miraria als familiars a la cara per dir-los que “qui la fa, la paga”. La família no va estar d’acord amb les paraules de Zoido: “Ha deixat de ser ministre de l’Interior i encara estem esperant que es posi en contacte amb nosaltres”, va dir el pare de la víctima.
Assassinat per un policia fora de servei desprès d’una discussió de trànsit
A Pedro Álvarez el van matar a l’Hospitalet de Llobregat d’un tret al cap després d’una discussió de trànsit. Era la matinada del 15 de desembre de 1992, tenia vint anys i acompanyava a casa la seva parella Yolanda. Quan ella s’acomiadava, un Opel Vectra blanc que circulava a gran velocitat va estar a punt d’atropellar-la en un pas de vianants de l’avinguda de Catalunya. La jove va protestar, el conductor va sortir del vehicle, la va empènyer a terra i Pedro Álvarez es va interposar. Va ser llavors quan l’home va treure una arma, va descarregar tres bales a boca de canó i va donar-se a la fuga. Una d’elles va travessar el crani de Pedro Álvarez, que va arribar mort al servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge. Era veí del barri barceloní de la Verneda.
Poc abans de l’homicidi, un guàrdia de seguretat de l’hospital havia alertat de les amenaces d’un home armat. Els testimonis del incident de l’Hospitalet van descriure d’una manera similar l’autor dels trets i van recordar dos números de la seva matrícula. Dos dies més tard, va ser detingut un policia nacional que aquella nit anava de paisà i que havia de ser identificat per la parella de la víctima. El sospitós va sortir lliure en sis dies i va esquivar la banqueta dels acusats davant la insuficiència de les proves. En l’examen de balística, els pèrits de la Policia Nacional que van examinar la pistola Star PK reglamentària del seu company van descartar que coincidís amb l’arma que va matar Pedro Álvarez, un Star BM també reglamentària en els cossos policials.
20 anys d’impunitat i de denuncies de la família pel corporativisme policial
Han passat vint anys d’aquell crim. El cas va ser sobresegut l’octubre de 2000 després d’haver estat reobert en dues ocasions. Si res no canvia, el 2020 prescriurà i quedarà impune per sempre. Els pares de la víctima, Juanjo Álvarez i Carmen Peso, han estat l’emblema d’una llarga lluita per aclarir aquest episodi oblidat en els calaixos de la justícia. Una germana gran i una altra menor han acompanyat aquesta baralla. Durant tots aquests anys els han acompanyat centenars d’amics i veïns, que cada 15 de desembre celebren una ofrena floral a l’altura del número 78 de l’avinguda Catalunya de l’Hospitalet. El 1993 es va posar en marxa la Plataforma Pedro Álvarez i també el 1993, Antena 3 es va interessar pel cas en un programa titulat La ciudad desnuda que mai es va arribar a emetre i que la família no va poder veure fins que el 1997 algú l’hi va fer arribar de forma anònima.
Sobre la impunitat d’aquest cas sobrevola la sospita d’una cadena de encobriments i coaccions. El pare, Juanjo Álvarez, explica a Públic que no es va acordonar la zona del crim, que no es van investigar els pneumàtics del vehicle ni es va identificar la dona que viatjava amb el sospitós i va cridar “no ho facis”; “No es va analitzar absolutament res“. Adverteix també, que es van repetir les rodes de reconeixement amb la parella de la víctima tot i que el sospitós ja havia estat identificat en un primer contacte. El policia, que estava adscrit a la Brigada de Seguretat ciutadana, va declarar que en el moment dels fets es trobava dormint a casa després d’haver acompanyat la seva mare a l’hospital: la veritat és que tenia una assessoria jurídica als voltants del lloc del crim.
Juanjo Álvarez denuncia que totes les persones implicades en el cas van ser apartades o ascendides. Fins i tot l’advocada de la família “va haver de desistir del cas per les pressions que estava rebent”. Qui no ha llançat mai la tovallola ha estat ell mateix, que el 1997 va veure reobrir el cas després que el desembre de 1996 hagués instal·lat una tenda de campanya davant els jutjats de l’Hospitalet en una vaga de fam que es va perllongar durant disset dies .
No obstant això, mai hi ha hagut un judici i la família no ha tingut la possibilitat de trobar-se amb el sospitós ni d’escoltar cap aclariment de la seva boca. En un gir dels esdeveniments, el policia incriminat va acabar denunciant Juanjo Álvarez i la seva advocada per un suposat delicte de col·laboració amb banda armada després que assegurés que el seu nom apareixia entre els objectius d’ETA. L’acusació va ser desestimada. Per si fos poc, la família de Pedro Álvarez ha patit seguiments pel carrer, amenaces i trucades intimidatòries de matinada. Juanjo Álvarez té una explicació: “És un membre de les Forces de Seguretat de l’Estat i està protegit pel seu sistema. I el seu sistema no és el meu “. La família ha lamentat durant tots aquests anys l’abandonament institucional i la indiferència dels governants.
La matinada del incident, una parella de la Guàrdia Urbana es va plantar a casa de Juanjo i Carmen per dir-los que tenien un familiar ingressat en estat greu a Bellvitge a causa d’un accident de trànsit. Els pares de Pedro Álvarez van conduir fins a l’hospital i pel camí es van trobar amb una multa de trànsit de 30.000 pessetes per excés de velocitat. “Moltíssim diners l’any 92”, diu Juanjo Álvarez, que recorda “l’estat de nervis que teníem en aquell moment”.
Mentre ell estacionava el cotxe a Bellvitge, dos policies van interrogar la mare i les seves filles. Més tard, un metge els va anunciar que el seu fill havia mort d’un tret. Aquella mateixa matinada, la companya de Pedro Álvarez havia estat atesa per una crisi nerviosa a l’hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet.
El jutjat d’instrucció número 5 de l’Hospitalet va assignar protecció policial a la jove per evitar represàlies. Pedro Álvarez acabava de fer el servei militar feia tot just sis mesos i estava estudiant segon curs de Formació Professional en la branca d’automoció.
Ara batallen a contrarellotge, amb l’amenaça que el cas prescrigui. Juanjo Álvarez només vol que els membres dels cossos policials siguin jutjats “segons les seves pròpies lleis, que apliquin sobre ells mateixos les lleis que s’apliquen sobre nosaltres”. Malgrat les dificultats, la família se sent acompanyada per la seva gent i no perd la fe: “L’únic que demanem és la col·laboració de tota aquella persona que sàpiga alguna cosa o que pugui ajudar-nos a identificar el criminal”.
Informació elaborada amb base a fonts pròpies, o extretes del butlletí local ‘A l’Aguaít’ i del diari ‘Públic’.
