«Els migrants podrien ser deportats aquesta mateixa setmana a Algèria ja que estan a punt de complir els 60 dies que, com a màxim, poden estar tancats en un CIE».
x Catalunya Plural
El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca té reclusos des de dijous passat a, com a mínim, 20 dels migrants que estaven tancats a la presó-CIE d’Archidona. Així ho han confirmat fonts de l’Ajuntament de Barcelona. Diversos membres del col·lectiu Tanquem els CIE van poder visitar-los poques hores després de la seva arribada al centre d’internaments de la capital catalana. Els nouvinguts se sumen a la cinquantena d’interns que hi ha actualment a la Zona Franca. Malgrat l’ordre de precinte que va emetre l’Ajuntament de Barcelona, el CIE continua obert i actiu.
“Ens han explicat les vulneracions de drets humans que van viure a Archidona, la falta d’assistència mèdica i els maltractaments que van rebre per part de la Policia Nacional”, explica l’activista de Tanquem els CIE Jordi Campabadal. Des del col·lectiu que advoca pel tancament dels CIE es mostren preocupats perquè és possible que els deportin aquesta mateixa setmana. Els centres són dependències no penitenciàries on es priva de llibertat durant un màxim de 60 dies a migrants pel fet de trobar-se en situació irregular, amb l’objectiu de procedir a la seva expulsió. Com que la majoria d’algerians que ara estan a la Zona Franca van estar més de 50 dies al CIE d’Archidona, aquesta setmana vencerà el termini de 60 dies abans del seu alliberament o deportació al seu país d’origen.
Des de Tanquem els CIE apunten la possibilitat, a més, que en el grup de migrants traslladats des d’Archidona hi hagi un menor. Si bé des de l’Ajuntament de Barcelona no en tenen constància, des de Tanquem diuen que seria possible, ja que hi havia menors tancats al CIE d’Archidona i es desconeix on han estat traslladats. Segons les lleis de protecció del menor i la Llei d’Estrangeria espanyola, els menors immigrants estrangers no acompanyats no poden ser internats en un CIE. No obstant això, durant diverses setmanes hi va haver almenys nou menors tancats a Archidona.
La presó-CIE d’Archidona ha estat envoltada de polèmica i d’irregularitats des de l’inici, quan el Ministeri d’Interior va decidir fer servir com a Centre d’Internament d’Estrangers una presó que estava per inaugurar. Els interns han denunciat en nombroses ocasions la falta d’aigua potable, calefacció o assistència mèdica suficient, i que agents de la UIP havien hagut de reprimir protestes per la falta de menjar. L’episodi més dramàtic es va produir el 28 de desembre, quan van trobar penjat a la seva cel·la a Mohamed Bouderbala, després d’estar 18 hores aïllat a la seva cel·la sense veure ningú.
Els passos per tancar el CIE
“Hem ordenat el precinte del CIE de la Zona Franca en un termini de dos mesos, un temps suficient per a fer-lo efectiu”. Així anunciava el tinent d’alcaldia Jaume Asens el passat 29 de març l’emissió de l’ordre de precinte del centre. En no fer-se efectiu el precinte, el 24 d’octubre es va dur el contenciós administratiu contra el Ministeri de l’Interior (com a responsable del CIE) a l’Audiència Nacional. Aquest òrgan és el responsable de dirimir conflictes entre administracions públiques. Està previst que l’Ajuntament mogui la següent fitxa en els pròxims dies presentant un recurs, una altra demanda, als tribunals de l’Audiència Nacional perquè sigui un jutge qui resolgui si s’ha de tancar el CIE.
L’ordre de precinte se sustenta en una resolució municipal de juliol del 2016 de cessament d’activitat per falta de llicència, que l’Estat no va recórrer i que, per tant, és ferma. El CIE estava en funcionament sense disposar de l’habilitació legal necessària, ja que no disposava de la llicència de primera ocupació derivada de la llicència d’obres atorgada el 2005, ni de la llicència d’activitat ni tampoc havia obtingut l’informe favorable del control inicial de l’activitat.
Aquesta ordre de tancament es complementa amb dos informes. El primer, el que l’Ajuntament va encarregar als serveis de prevenció d’incendis dels Bombers de Barcelona, que van confirmar que el CIE no disposa d’un pla d’emergència en cas d’incendi. Aquest informe detalla que el CIE de Barcelona no disposa d’un Pla d’Emergència que doni resposta als requeriments essencials de seguretat com detecció i avís intern de totes les situacions d’emergència, garantia de primera intervenció a càrrec del personal propi, avís a bombers i serveis d’emergència externs, evacuació de les persones o l’accessibilitat als bombers i serveis d’emergència externs.
El segon informe, encarregat a la Universitat de Barcelona, valida l’actuació de l’Ajuntament i exigeix al centre la llicència d’activitat adequada que garanteixi la seguretat. Actualment el CIE de Barcelona, situat a la Zona Franca, i a poc més de mig kilometre del nucli urbà del Prat, només disposa d’una llicència concedida en 1992 com a camp de tir, quadres d’animals i dependències policials.
El CIE de la Zona Franca no és l’únic centre amb deficiències en matèria de seguretat. Els plans d’emergències dels CIE d’Algesires i Tarifa mostren també greus deficiències de seguretat, com portes tancades amb cadenats o detectors d’incendis que no funcionen. Des de Tanquem els CIE recorden que “no es tracta únicament de tancar els CIE, sinó de tombar la Llei d’Estrangeria”.
