Tot i ser un dels grans hospitals de referència del sistema públic de salut de Catalunya, l’Hospital Universitari de Bellvitge, pateix una situació preocupant pel que fa a les llistes d’espera quirúrgiques i diagnòstiques.
Segons dades recents, al voltant de 1.000 pacients fa més de cinc anys que esperen ser intervinguts en algun dels 65 procediments quirúrgics monitorats pel Departament de Salut. D’aquests, 391 pacients estan pendents d’una cirurgia ortopèdica o de traumatologia.
Entre les intervencions quirúrgiques amb més demora hi ha les pròtesis de maluc i de genoll, amb temps d’espera de 24 i 18 mesos respectivament, superant el límit garantit de sis mesos establert pel sistema de salut. Altres procediments com les colecistectomies (extracció de la vesícula biliar) o les hèrnies també acumulen fins a 15 mesos d’espera.
L’Hospital de Bellvitge, que dóna cobertura a més de dos milions de persones del Baix Llobregat i la resta del sud de l’àrea metropolitana, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, també registra esperes de fins a cinc anys en intervencions no garantides per la llei. És el cas de les operacions de mama no malignes (amb 145 pacients afectats), les cirurgies d’esquena (117) i les operacions de mà i reparacions articulars (148).
Pel que fa a proves diagnòstiques, l’espera per fer-se un ecocardiograma pot arribar als 12 mesos, una situació compartida amb altres centres com l’Hospital de la Vall d’Hebron i el de Viladecans.
Mesures per reduir les esperes i limitacions pressupostàries
Per fer front a aquesta situació, l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa diverses mesures. Una d’elles és la programació de cirurgies els dissabtes, amb l’objectiu de realitzar unes 600 operacions addicionals abans d’acabar l’any. Aquesta iniciativa vol reduir les llistes d’espera i millorar l’atenció als pacients.
A més, el centre ha desenvolupat una eina d’intel·ligència artificial anomenada Aiinane, pensada per optimitzar el procés preoperatori. Aquesta tecnologia permet identificar des de casa els pacients amb alt risc anestèsic, anticipar possibles complicacions i reduir les cancel·lacions quirúrgiques d’última hora, incrementant així l’eficiència del sistema i la satisfacció dels pacients.
Malgrat els esforços, l’hospital afronta també dificultats addicionals derivades de les restriccions pressupostàries. Aquest estiu, no es preveu contractar personal eventual, cosa que reduirà l’activitat quirúrgica i el nombre de llits operatius. Tot i que la Conselleria de Salut nega que hi hagi retallades explícites, sí que reconeix una “contenció econòmica” derivada de la pròrroga pressupostària.
Els moviments socials es mobilitzen
Davant d’aquesta realitat, diversos col·lectius i entitats han sortit al carrer per reivindicar una sanitat pública digna. El 7 d’abril de 2024, unes 2.500 persones es van manifestar a Barcelona sota el lema “La salut per sobre de tot, no a la privatització”, convocades per la Marea Blanca i la Marea Pensionista. Els manifestants van exigir acabar amb les llistes d’espera excessives, aturar les privatitzacions i destinar més recursos a l’atenció primària i a la salut mental. Toni Barbarà, metge jubilat i portaveu de la Marea Blanca, va afirmar: “O la ciutadania es posa dempeus i entén que la salut és un dret o ens quedarem sense sistema”.
Aquesta mobilització no és un fet aïllat. A Tarragona, el 7 d’abril de 2025, unes 200 persones es van concentrar per reclamar més inversió en la sanitat pública i posar fi als beneficis per a les entitats privades i concertades. La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública va organitzar aquesta protesta per denunciar la situació de la sanitat a la ciutat.
Aquesta onada de mobilitzacions també ha arribat als centres sanitaris. El 20 de juny de 2024, diversos sindicats sanitaris es van concentrar davant del Departament de Salut i de l’Institut Català de la Salut (ICS) per protestar contra les “retallades” als hospitals i centres d’atenció primària durant l’estiu. Els sindicats van alertar que el tancament de llits i la manca de contractacions per a les substitucions afecten els professionals i els usuaris, amb menys accessibilitat i més saturació a les urgències.
Al Prat també són recurrents les mobilitzacions, i tots els dimarts tenen lloc davant de l’ambulatori Ramona Via concentracions convocades per la Marea Pensionista.
Aquestes mobilitzacions reflecteixen la creixent preocupació de la ciutadania per la situació de la sanitat pública a Catalunya. Les llargues llistes d’espera, la manca de recursos i la pressió sobre els professionals sanitaris són qüestions que requereixen una resposta urgent per part de les autoritats competents. La societat civil ha mostrat la seva determinació per defensar un sistema de salut públic, universal i de qualitat, i continuarà lluitant fins aconseguir-ho.
