El 17 de setembre, l’Assamblea d’okupes del Prat presenta totes les seves queixes al ple per l’acció feixista d’Antonio Gallego, membre del PP del Prat de Llobregat
En les darreres dècades El Prat ha acumulat una llarga llista de patrimoni arquitectònic que ha anat a terra per deixar pas a diferents plans urbanístics i La Casa Gomis (més coneguda com la Ricarda) podria no ser pas una excepció si els plans d’ampliació de l’aeroport del Prat arribessin a concretar-se en un futur.
——————
La Casa Gomis és una joia arquitectònica en ple delta del Llobregat segons els experts. Es tracta d’una obra racionalista de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana a qui la prominent família dels Bertrand, una rica nissaga barcelonina propietària d’una bona porció dels terrenys agrícoles del Prat, va contactar a Buenos Aires, on aquest arquitecte vivia exiliat des de la derrota de la República a mans dels militars franquistes.
Arquitecte i urbanista, Antoni Bonet dirigeix els seus primers treballs professionals especialment a l’estudi de l’habitatge obrer i fou membre del “Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània” (GATCPAC), un prominent grup que va desenvolupar una profunda complicitat amb els moviments republicans i catalanistes dels anys 1930, que destacava pel seu projecte social de millora de la vida de les classes populars en tots els àmbits, des de l’habitatge a l’educació i la salut. Els arquitectes del GATCPAC estaven relacionats també amb les avantguardes de l’anomenat estil internacional, especialment Le Corbusier així com amb els artistes més trencadors del moment, com Picasso, Miró i Dalí.
L’any 1937 Antoni Bonet intervingué en la construcció del pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París. Un cop ja exiliat a Buenos Aires fundà el “Grupo Austral” d’arquitectura moderna i la revista del mateix nom i va seguir treballant internacionalment amb nombrosos projectes arquitectònics rellevants.
En aquest punt de la seva carrera, va ser quan el matrimoni format per Ricard Gomis i Inés Bertrand va anar a cercar a Antoni Bonet a l’exili per encarregar-li un nou treball a Catalunya a la seva finca familiar de la Ricarda, que es trobava en un paratge natural de singularitat única ja que estava situat al bell mig del delta del Riu Llobregat.
La Casa Gomis, una joia arquitectònica en perill
La Casa Gomis actualment està ubicada a prop de la llacuna de la Ricarda, a la zona de la platja, i no gaire lluny de la casa Pairal dels Bertrand. Des de la seva inauguració l’any 1963, la casa va esdevenir un punt de trobada d’intel·lectuals i artistes com Joan Miró, Josep Maria Sert o Antoni Tàpies. L’enginyer Ricard Gomis i Inés Bertrand la van convertir en casa seva i en un espai de creació per a l’avantguarda dels anys 60. Durant anys la música, les exposicions d’art i el cinema van impregnar aquest oasi a tocar de la llacuna de la Ricarda.
Les característiques voltes del sostre del edifici, la distribució modular de les habitacions i els espais oberts que connecten la casa amb l’entorn natural que l’envolta es van projectar per carta. La seva visió era la de crear un espai funcional integrat en el paisatge, cosa que es fa patent en desenes d’escrits. “Des d’un primer moment van començar a parlar de tots els detalls: el color dels mobles, les textures, les formes… Algunes cartes tenien fins a cinc pàgines a màquina del pare, que era molt perfeccionista”, relata la Marita Gomis, filla del matrimoni en una entrevista recent al diari Ara.
Actualment la Casa Gomis es troba habitada de forma permanent per una família de masovers dels Bertrand, que se’n cuida de la casa i dels jardins que l’envolten per les eventuals visites dels propietaris.
L’espai de la Ricarda: un zona única no reproduïble
En el cas de que la idea d’allargar la tercera pista mig quilòmetre més tirés endavant, també estaria en joc el futur de la Casa Gomis; “No quedaria alineada amb la pista, però se situaria dins d’una zona de seguretat aeroportuària que faria impossible la seva visita”. A aquests 500 metres s’hauria de sumar, a més a més, una zona de distància extra de seguretat en tot el perímetre.
Aquest projecte d’AENA es troba recolzat per gran part del teixit econòmic català, que fa poques setmanes va donar el seu suport de forma pública en una convocatòria a Esade.
Mentrestant, entitats ecologistes i associacions de veïns, i fins i tots institucions com l’Ajuntament, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals o el Consorci d’Espais Naturals del Delta del Llobregat, s’oposen a qualsevol idea d’allargar la pista de l’aeroport que implicaria construir sobre la llacuna, un entorn mediambiental catalogat i protegit per la xarxa europea Natura 2000.
Narcís Prat, professor emèrit d’Ecologia de la UB afirma que un espai com la Ricarda “no es pot compensar perquè no es pot reproduir en un altre lloc”, i recalca la importància de la salinitat a les puntes de l’estany a l’hora de generar uns ecosistemes diferents i molt característics. Mª José Albaladejo, gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat de la Generalitat, s’hi suma a l’opinió de Narcís Prat i afirma que aquestes aigües tenen el seu origen al s. XVII i que una llacuna com aquesta no es podria emular “hàbitats tant madurs i consolidats com aquests”.
El paisatge natural que hi havia antigament quan es va construir la Casa Gomis, ha canviat molt a dia d’avui. Gran part dels canvis han estat causats tant per les ampliacions que ha sofert l’aeroport com pel desviament del Riu Llobregat, que han alterat de forma important la morfologia de tot aquest litoral fins al punt de deixar sense sorra la platja any rere any.
En qualsevol cas, si finalment Aena apostés per aquesta opció, l’ampliació de la infraestructura necessitaria també el vistiplau de Brussel·les.
