El passat 22 d’abril va ser enderrocada Cal Sadurní o la Pujada com a conseqüència de les obres de transformació del carrer Santiago Rusiñol entre Jaume Casanovas i l’avinguda del Canal, conegut per la seva estreta, i de vegades inexistent vorera.
Cal Sadurní és la darrera masia pratenca en desaparèixer. Vuit anys abans Cal Pau Pí, una masia inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’encapçalava amb aquesta llarga llista. Va ser enderrocada l’estiu de 2014, víctima de les obres d’execució del pla urbanístic de l’ARE Eixample Sud.
Des de l’any 1990, han estat 38 les masies enderrocades. Les conseqüències sobre el patrimoni històric són irreversibles. Les masies són un element identificador de l’ocupació del delta del Llobregat, i amb la seva demolició, s’esborren restes del passat del nostre poble. Aquesta destrucció és recent. Durant el franquisme, el període amb major increment de la població al Prat, es van enderrocar menys habitatges rurals que els que s’han tirat a terra des dels 80.
La història sota les runes de Cal Sadurní
Cal Sadurní o la Pujada es trobava ubicada en un punt estratègic del camí antic de l’Albufera, a l’actual carrer Jaume Casanovas. La seva construcció amb pedra de Montjuïc es va realitzar quan s’inicià l’expansió de les pedreres al segle XVIII cap a la banda dreta del Llobregat segons el relat de l’historiador Jordi Ramos al blog Lannarie. Els seus primers propietaris, Baldiri Novell i Bigaire -Perruca- i la seva esposa Eulàlia Rodes, promogueren l’edificació amb aquest tipus de material lític.
Aquesta casa es coneixia popularment com “la pujada” perquè el tram estava per sobre del nivell del carrer. Presentava una planta d’uns 600 metres quadrats, ben conservada aparentment al xamfrà entre els carrers de Santiago Rusiñol i de Jaume Casanovas. La vinculació d’aquest indret amb la cria de pollastres de la Raça Prat, a partir del treball de Teresa Fabró, és evident, que dotà d’una importància extraordinària al lloc com a punt neuràlgic. Ben lluny queda les 14 mujades de terra de conreu al voltant de la casa que gaudiren els seus propietaris.
