Els fets del 6 d’octubre de 1934, com a moviment del govern de Catalunya contra el conservadorisme del règim republicà va portar al president Lluís Companys a la proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un retè format per militars, on el responsable militar Lecea tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. José Rodríguez Díaz de Lecea durant la Guerra Civil espanyola va estar al servei del règim de Franco, i posteriorment va ser ministre de l’Aire entre 1957 i 1962.
Felipe Díaz Sandino –com a responsable de la tercera esquadra d’Aviació Militar a Barcelona– va rectificar l’ordre ja que la seva diplomàcia podia dissuadir qualsevol pretensió. Els contactes amb els grups sindicals i polítics del Prat eren extraordinàries. Arribà un telegrama on el general de la Quarta Divisió ordenava que es disposés de les esquadres per bombardejar la Conselleria de Governació i la Generalitat de Catalunya. A més, també s’ordenava la incautació dels aeròdroms.
La seva contestació va ser la següent:
“No existiendo suficiente número de aparatos de puntería, considero sumamente peligroso el bombardeo que se me ordena, por lo cual me es imposible cumplimentar su orden, y en cuanto a la incautación de los aeródromos próximos, teniendo en cuenta la escasez de fuerzas a mi mando, quedaría éste desguarnecido y en malas condiciones de defensa”.
Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya.
Després de la seva ratificació del seu càrrec, el general Díaz Sandino va regressar al març de 1935 a l’aeròdrom del Prat. Continuaren persones vinculades al moviment republicà, com el capità metge Cicuéndez, Bayo, Ponce de León i Meana. Però tot això forma part de la història del camp d’aviació del Prat durant la Guerra Civil espanyola.
____________________________________________________________________________
