Amb motiu de la commemoració de l’efemèride del 19 de Juliol, des del col·lectiu llibertari pratenc -Catarko-, han volgut retre homenatge a tots els lluitadors i lluitadores llibertaris i antifeixistes que el 19 de juliol d’ara farà 83 anys van plantar cara al feixisme i van desencadenar una autèntica revolució social. L’esclat de la Guerra Civil va suposar arreu una resposta popular que impulsaria un moviment revolucionari que arribaria fins al darrer racó del territori i que suposaria un empoderament de les classes populars sense precedents, regint-se sota el principi de l’autogestió.
Pel col·lectiu organitzador al Prat de Llobregat la versió de la Guerra Civil és la que durant més de 40 anys va imposar el franquisme. Aquí no ha calgut cap revisionisme, continuem sabent perfectament el nombre de morts durant el període produïts per incontrolats i que van rebre any rere any les misses i altres actes oficials, però encara avui dia desconeixem el nombre total de les víctimes de la repressió franquista. Aquesta amnèsia en l’àmbit local ha deixat sense nom als centenars d’empresonats a camps de concentració, batallons de treballadors i presons, les desenes d’afusellats i morts a les presons, els joves pratencs que van deixar la vida als fronts, els que es van exiliar de la població. A dia d’avui el seu sacrifici continua oblidant-se de forma vergonyant. I de forma vergonyant el govern d’ICV-PSOE continua mantenint i es nega a retirar els noms que encara persisteixen al Prat de carrers que retren homenatges a persones relacionades amb el feixisme .
L’acte de commemoració començarà aquest divendres a les set del vespre al Casal Okupat i Augestionat del Prat -La Llavor- situat al número 2 del carrer Penedès, a aprop del Parc del Fondo d’en Peixo, amb la presentació de l’acte, el repartiment d’un dossier “Sense amos, ni patrons; el Prat crònica d’una revolució.” i una petita contextualització històrica dels esdeveniments.
Pas seguit a dos quarts de vuit; és donarà inici al passi del documental d’Eulàlia Comas “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre el 1936 i el 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l’expropiació i la gestió col·lectiva d’empreses per part dels seus treballadors i treballadores. Les organitzacions obreres van fer-se càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm. El 80% de les indústries i els serveis es van col·lectivitzar. És una de les transformacions de soca-rel més radicals i innovadores del segle XX..
Un col·loqui entre els participants tancarà la part més divulgativa de la jornada i la seguira una cafeta miliciana que començarà a les nou de la nit, i que inclorà també diversos refrigeris per sopar.
.
