La plantilla de Plastiverd va ratificar aquest passat dimecres el preacord de l’Expedient de regulació d’Ocupació (ERO) assolit pel comitè d’empresa, el dia anterior
Dedicada a la fabricació de plàstic PET i operada fins avui per Plastiverd, la que ha estat ha estat fins al dia d’avui la històrica fabrica de La Seda (protagonista icònica -al costat la desapareguda Paperera- de la primerenca industrialització del nostre municipi), cessarà definitivament seva producció i tancarà d’aquí poc temps, entre l’esperança i la incertesa de poder concretar, en un futur proper, un nou projecte industrial per a la planta.
Una mesa tripartita estudiarà opcions per a la reindustrialització de la planta
CCOO valora que aquest acord obre la porta a una possible reindustrialització de la planta. L’acord de l’ERO preveu la creació d’una mesa tripartita de reindustrialització de la planta, amb la participació de sindicats, empresa i Administració, per a la cerca d’un nou projecte industrial per a les instal·lacions de la fàbrica de l’antiga SEDA. En el cas que una altra empresa del grup s’estableixi en aquestes instal·lacions, l’acord estableix prioritzar l’ocupació per a la norantena de treballadors de la plantilla acomiadada, a més de recollir igualment la possibilitat de cobrir vacants en altres empreses del mateix grup.
En quant a les indemnitzacions pactades, a nivell general se situen en un 80 % de la quantitat corresponent a l’acomiadament improcedent, una xifra que CCOO valora que millora les pretensions inicials de l’empresa i minimitza l’afectació de l’expedient.
La Seda 100 anys d’història esquitxada per un final tèrbol
L’origen de La Seda es remunta a l’any 1925, nascuda com una planta tèxtil dedicada a la fabricació de raió inicialment i polièster desprès, a mitjans dels anys 80 va ser reconvertida al sector químic i se centrà progressivament en la de plàstics per a embalatge i envasats, especialment tereftalat de polietilè (PET). Va arribar a cotitzar a la borsa i a ocupar prop de 2.000 treballadors, amb instal·lacions a la resta de Catalunya, Europa i l’Àfrica.
Tot i la seva elevada competitivitat, La Seda va deixar enrere els seus anys daurats durant el canvi de segle, assetjada per les dificultats financeres de la companyia i l’endeutament. Sense oblida-nos de la tèrbola història de desviament de fons de La Seda per un valor de 12,2 milions entre els anys 2000 i 2004, protagonitzada per Rafael Español, el llavors president de La Seda i empresari vinculat al sector de negocis de Convergència.
Davant de la impossibilitat d’un acord de refinançament, el juny del 2013 presentà un concurs voluntari de creditors, i el gener del 2014 la sol·licitud de liquidació. L’extremenya CL Grupo Industrial, de l’empresari Ricardo Leal i propietària de Cristian Lay, va entrar en escena comprant els actius de La Seda, que afrontava deutes de més de 700 milions d’euros. Així, Artenius, que era la unitat productiva de resina PET de La Seda, va canviar de mans i es va reconvertir en Plastiverd.
Desprès de nou anys d’activitat, segons detalla la companyia, el sector del plàstic pateix una forta “pressió competitiva” per l’entrada massiva de producte procedent d’Àsia, Egipte i Turquia, a preus que se situen en nivells equivalents o inferiors als costos de producció a l’estat espanyol. I als elevats costos energètics. La propietària arrossega pèrdues de 25 milions d’euros des del 2023.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
