Trenta anys després de la divisió de l’anarcosindicalisme històric, les tres principals organitzacions de l’Estat espanyol, la Confederació General del Treball (CGT), la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Confederació Sindical Solidaritat Obrera han presentat un document conjunt titulat “A la classe treballadora. Per la mobilització i la confluència”. En la presentació de l’escrit davant l’opinió pública han intervingut Maribel Ramírez, Secretària d’Acció Sindical de CGT, Antonio Díaz, Secretari general de CNT i José Luis Carretero, Secretari general de Solidaritat Obrera. L’acte s’ha realitzat en la seu de la històrica Fundació Anselmo Lorenzo, lligada a la CNT, dipositària del principal arxiu del moviment llibertari de l’estat.
En un ambient de companyonia i bones intencions, les tres portaveus han expressat el significat de l’acord aconseguit. Antonio Díaz de CNT ha expressat que la confluència té com a objectiu “fomentar la lluita de la classe obrera”. Per la seva part Maribel Ramírez de CGT ha expressat que “és una responsabilitat de totes començar a confluir i dur a terme una lluita conjunta davant les agressions que s’estan produint per part del capital i l’Estat”. En aquest sentit, José Luis Carretero de Solidaritat Obrera ha expressat que la unitat d’acció que planteja el document arriba quan ens trobem en una “cruïlla històrica” i ha afegit que les tres organitzacions comparteixen un “passat comú” i que el que s’està plantejant és “un acord de present, per a construir un futur”.
Després de les felicitacions compartides i les declaracions d’intencions, l’acte ha desenvolupat els punts que esmenta el comunicat, començant per la reivindicació d’unes pensions públiques dignes. Antonio Díaz ha expressat que cal “fomentar la idea que els qui hem de lluitar per les pensions som les i els treballadors”, i no sols les persones pensionistes. Maribel Ramírez ha afegit que cal intentar que la joventut s’involucri en aquesta lluita, i José Luis Carretero ha posat com a exemple de lluita el que està ocorrent ara mateix a França amb les lluites per l’edat de jubilació. Continuant amb el desenvolupament de l’escrit també s’ha parlat de la lluita sindical contra la bretxa salarial, la reivindicació del feminisme i la defensa dels serveis públics.
Les tres representants anarcosindicales també han compartit la idea del sindicat com a “noves institucions del comú”, en paraules de José Luis Carretero, que representin a una classe obrera diversa, amb “multiplicitat de subjectes”, que té a veure amb les i els treballadors de les empreses estratègiques, però també de les petites empreses, els treballs precaris i les treballadores autònomes. Des de la taula també han deixat clar “diferència organitzatives” entre les tres forces sindicals, però com ha expressat Maribel Ramírez “estan unides per la mateixa fi” per a afegir en to de broma que calia agrair “al capital i l’Estat” que hagi afavorit amb la seva acció en contra dels interessos de la classe obrera “asseure a les tres organitzacions en la mateixa taula”.
També les tres organitzacions anarcosindicales han expressat la seva preocupació per la guerra a Ucraïna, de la qual han manifestat la principal perjudicada és la classe obrera. Antonio Díaz ha recordat sobre aquest tema que el “antibel·licisme” és un senyal d’identitat de l’anarcosindicalisme. José Luis Carretero ha apuntat com precisament la guerra retalla llibertats públiques, produeix derives autoritàries, i aferma lleis com la Llei Mordassa que al nostre país ha derivat en què hi hagi gent “en les presons per escriure un tuit”. En aquest sentit el representant de Solidaritat Obrera ha assenyalat que els sindicats presents havien de ser “escuts en defensa dels drets conquistats”.
Precisament des d’aquesta lògica de confluència, suport mutu i solidaritat de classe, durant tot l’acte ha estat molt present la situació de les companyes de CNT represaliades a la Suïssa de Gijón. Maribel Ramírez ho ha expressat d’una forma clara i contundent: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”. L’acte s’ha tancat amb diferents intervencions del públic que s’han felicitat per l’acord i que han animat que sigui només un primer pas per a iniciatives conjuntes que vagin de bracet no sols des de la lluita sindical sinó també des de la trobada social en pobles, barris i ciutats. Precisament, per a Miguel Fadrique, Secretari general de CGT, “l’exercici de responsabilitat que les tres organitzacions estem duent a terme ha d’anar més enllà d’un comunicat i una roda de premsa. Aquesta responsabilitat ens ha de portar a construir una alternativa sindical i social seriosa, un espai que treballi de manera conjunta dia a dia i en el qual la majoria de la classe treballadora es vegi reflectida. Per sobre de les sigles aquesta la defensa d’uns drets laborals i socials cada vegada més deteriorats, i enfront d’això, només la unitat de la classe treballadora aconseguirà revertir aquesta situació”.
Tant la CGT com la CNT tenen implantació a nombreses empreses del nostre municipi. I en el cas de la CNT d’El Prat de Llobregat fins i tot disposen d’una seu a El Prat.
- Article elaborat a partir de fonts pròpies i d’informacions publicades originalment en castellà a Tercerainformación.es.