
Un membre del sindicat explica a Diagonal que “des de 2011 estem perdent plantes, UCI’s i quiròfans, fet que justifica que s’hagin d’enviar pacients a hospitals privats, i a més a més, a aquests hospitals privats se’ls hi paga amb diners públics per cada operació que fan”. El sindicat demana als caps de servei que denunciïn aquesta desviació de pacients i que es neguin a oferir llistats de pacients perquè els derivin cap a la privada. El delegat de CGT comenta que entén la situació de persones que després de molts mesos en llista d’espera a la qual se’ls ofereixen l’oportunitat d’operar-se en una clínica privada ho acceptin i recorda que va ser durant el govern del tripartit que es van posar les bases per a la desviació de pacients de la sanitat pública a la privada, així com a l’accés d’aquestes últimes a la informació dels usuaris. Aquest mateix any, la diputada de la CUP Isabel Vallet denunciava el projecte +Visc segons el qual el govern de la Generalitat “posa en mans de la indústria sanitària les dades mèdiques dels set milions d’usuaris del sistema sanitari català”.
El que succeeix en Bellvitge ja ha estat denunciat en altres hospitals com és el cas de la comunitat madrilenya on els caps de servei acusaven a la Conselleria de Sanitat de infrautilizar els recursos públics i permetre una desviació sistemàtica de pacients cap a hospitals privats. De la mateixa manera, Esquerra Unida a Màlaga denunciava fa uns mesos la desviació de malalts del Sanatori Marítim de Torremolinos i de l’Hospital Clínic Universitari a la sanitat privada de la província de Màlaga.
Desfragmentar la sanitat
El delegat de CGT afirma que “comprar un hospital sencer no és possible, el que s’està fent és desfragmentar la sanitat pública per mitjà de privatitzar serveis o bé la seva gestió”. Ens comenta el cas de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), empresa pública de gestió privada que ja gestiona la diagnosi per la imatge dels hospitals de Lleida i Tarragona. “A Bellvitge, el IDI instal·larà dos nous TACs per a les noves urgències i és l’institut qui tindrà la gestió del seu ús, la qual cosa pot pujar el cost de les proves. De la mateixa manera, els treballadors d’aquest servei de diagnòstic ja no treballessin per a l’Institut Català de la Salut sinó pel IDI”. I afegeix que “això suposa que els treballadors que ara són estatutaris, hauran de renunciar a la seva plaça i negociar un nou règim contractual”.