El 5 de febrer de l’any 1919 s’iniciava la vaga de la Canadenca, que es convertiria en una de les fites més rellevants del moviment obrer català. Aquesta vaga, que va començar als tallers barcelonins de l’empresa hidroelèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro, SA, filial de la Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com la Canadenca, en pocs dies s’estendria per tot el sector energètic i dels transports de Catalunya. La vaga adquiriria una gran dimensió social i culminaria amb la consecució de la gran reivindicació de la classe obrera: la jornada laboral de vuit hores. Catalunya seria el primer país d’Europa a assolir aquesta fita.
L’acomiadament d’un grup d’obrers de l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro provocà un seguit de mobilitzacions amb solidaritat a les quals es van sumar treballadors de la llum i del gas. Es va declarar l’estat de guerra i es detingueren més de 3.000 obrers.
La vaga, que va perllongar-se durant un mes i mig, va aconseguir la paralització d’un 70% de la indústria local barcelonina i va deixar sense llum bona part del territori català. El moviment vaguístic estava dirigit pel sindicat únic d’aigua, gas i electricitat de la CNT.
Finalment, el 3 d’abril de 1919 el govern espanyol va aprovar l’establiment de la citada jornada màxima de vuit hores (una llarga reivindicació obrera), alhora que suposà la dimissió del governador civil de Barcelona, el cap de policia Duval (que no havia dubtat en aplicar la polèmica llei de fuges) i del comte de Romanones, aleshores cap de govern, que va haver de dimitir provocant la caiguda de tot l’executiu.
_____________________________________________________________________
Informacions relacionades:
Diari d’una vaga: La canadenca 1919
