x Fèlix Llop
Curiosament, no van ser cap règim totalitari el primer en situar com a objectiu militar legítim terroritzar la població civil dels estats enemics mitjançant l’ús massiu dels bombardejos, com seria lògic pensar. Va ser una democràcia liberal; concretament Anglaterra, sota les directrius del conegut popularment com a «Bombarder» Harris, o «Carnisser» Harris dintre de la mateixa RAF.
Els nazis respondrien fent el mateix, dintre les seves possibilitats, amb les conegudes com a V1 i V2.
La rúbrica d’aquella estratègia de terror la donarien els EUA amb els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki, que han passat a l’imaginari popular com un mal necessari per evitar la mort milers de soldats yankis de les forces invasores. La veritat però, és prou diferent: no van moure un dit per evitar aquella tragèdia humana. Al contrari.
M’explico
Tres ciutats nipones van restar lliures deliberadament dels bombardejos sobre població civil, per poder estudiar els efectes d’aquella “fabulosa” arma estratègica. Però el que tenia aparença de sort, va resultar ser finalment la pitjor de les tragèdies per dues de tres d’aquelles poblacions.
La carta dels científics nord-americans implicats en el projecte de la creació de la bomba atòmica, emplaçant el seu govern a llençar la bomba en una zona relativament despoblada per fer una demostració de força, va acabar en un calaix. Simplement, l’objectiu era provar la bomba i els seus efectes sobre una ciutat poblada.
Després de la rendició de les autoritats japoneses, milers de científics nord-americans van arribar a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki per estudiar els efectes de la bomba i la radiació sobre les víctimes civils afectades. Van crear un gran centre mèdic, l’objectiu del qual no era tractar les víctimes ni oferir cap mena de tractament palatiu o reparació. Simplement, l’objectiu era estudiar a les víctimes, com a conillets d’indies, d’un dels estudis científics més grans de la història.
Els bombardejos atòmics oferien també l’avantatge d’oferir un missatge clar i inequívoc a Stalin, a més d’allunyar l’amenaça d’una futura partició del Japó com va passar amb Alemanya.
Posteriorment, els EUA es plantejarien seriosament la possibilitat de llençar la bomba sobre la Xina en el context de la guerra de Corea. Per sort de la humanitat, no ho van fer.
I per sort, certs científics del projecte Manhatan van passar informació de la bomba a l’URSS, evitant la temptació d’usar-la sota l’amenaça, sempre present, de la destrucció mútua assegurada.
Ens va anar dels canto d’un duro, però per sort per la humanitat (no entraré en detalls) no va esclatar la temuda tercera guerra mundial.
Les imatges que han passat a la posteritat, amb milers de soldats dels EUA assistint a les proves nuclears i exposats a la radiació, és una mostra ben clara dels pocs escrúpols morals dels governants de la que és considerada popularment com la “nació” abanderada del món lliure.
