La Coordinadora Antiprivatización de la Sanidad de Madrid ha impulsat una jornada de lluita estatal contra les llistes d’espera que es visibilitzarà en concentracions davant de diferents centres hospitalaris de tot l’Estat Espanyol. Diversos hospitals catalans, com és el cas del de Bellvitge, l’hospital de referència per tots els veïns i veïnes del Prat, ja s’han afeguit a aquesta protesta, convocada per el proxim dijous 25 de gener a les 18h, i que ha rebut ja el suport de la La Marea Blanca de Catalunya i la Plataforma en defensa de la Salut i la Sanitat pública del Prat de Llobregat entre altres.
Els efectes de la crisi econòmica capitalista, amb les seves respectives retallades, segueixen deixant-se veure en el dia a dia dels hospitals. El nivell inversió, el nombre de llits i de personal encara segueixen lluny d’aconseguir situar-se amb les dades anteriors a la del ‘crash’ financer. Alguna cosa que, sobretot, s’ha fet notar en la sanitat pública catalana i espanyola amb l’increment de les llistes d’espera quirúrgica. Diversos anys després que els problemes comencessin a apareixen en les estadístiques, les “jornades de lluita” per protestar contra aquestes “vergonyoses” conseqüències no s’han aturat.
Unes retallades que han disparat les llistes d’espera
Segons les últimes dades disponibles del Departament de Salut, l’octubre del 2017, hi ha 119.648 pacients esperant una mitjana de 69 dies per sotmetre’s a una prova diagnòstica. 467.793 persones més esperen 121 dies de mitjana per a una visita a consultes externes i, a més, 170.490 pacients —10.000 més que el desembre del 2015— esperen per ser operats.
Les retallades van començar a l’època del tripartit, però s’han estès en el temps. Amb Boi Ruiz es van retallar més de 1.300 milions d’euros en sanitat -que representaven més de 200 euros anuals per cada català-, els pics en les llistes d’espera -entre persones i temps- es van incrementar molt per sobre de l’habitual, es van tancar llits i quiròfans als hospitals i els professionals van veure com retallaven els seus salaris, mentre havien d’assumir exactament la mateixa feina o més de la que feien.
No va passar ni un mes des que va ser nomenat conseller, que ja encendre el primer foc instant els ciutadans que es fessin d’una mútua. De fet, ho va recomanar “totalment” i va afegir que “sort en tenim nosaltres que els 26% dels catalans tinguin una assegurança mèdica privada“.
L’amenaça sobre el model públic de la privatització
L’empitjorament d’allò públic durant els últims anys, segons el Moviment Marea Blanca “forma part d’una estratègia planificada per a facilitar l’expansió del negoci privat“, amb derivacions de pacients a les empreses privades, amb finançament públic, i “«empenyent» a la població cap a les assegurances privades”. Juntament amb la Comunitat de Madrid, Catalunya novament encapçala la penetració de mútues amb fins a un 32% d’assegurats per les empreses privades.
Davant aquesta problemàtica, Marea Blanca ha assenyalat la necessitat de mobilitzar-se en una “jornada de lluita” perquè els responsables polítics prenguin cartes en l’assumpte amb la finalitat de reduir les llistes d’espera. De moment, el col·lectiu ha apuntat algunes de les solucions que aprecien i assenyalen com a determinants: des de la “creació d’un torn de tarda als hospitals” fins a la “prohibició dels concerts amb centres privats”.
Així mateix, Marea Blanca ha posat sobre la taula que es prohibeixi als professionals de la sanitat pública que “treballin en la privada”. “Incompatibilitat absoluta. Cap empresa privada permet als seus professionals treballar en la competència”, han afirmat. D’aquesta manera, un altre de les mesures a prendre també apunta a la privada: “Prohibició dels concerts amb centres privats, innecessaris en posar a funcionar els centres públics al 100%, amb el consegüent estalvi”. I la Derogació de la llei 15/97 estatal. I de totes aquelles lleis autonòmiques que permeten la privatizació.
.
