“Costa molt que les lesbianes surtin de l’armari i es deixin veure”

Els ha tocat la part més complicada del famós conte heteropatriarcal del príncep i la princesa que foren feliços i menjaren anissos. “Som princeses submises que, a sobre, voldríem estar amb una altra princesa o amb la cuidadora”, diuen les activistes de Lesbianes de Catalunya-LesCat. Però pensen canviar la història. Per això, aquest 2013, el grup de dones de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (Cogailes), que existeix des de fa un lustre, ha treballat amb nova força, gràcies a un nou equip que formen, entre d’altres, Elena Longares, Marta Breu, Helena Torres, Lídia Martínez i Elisa Gibert. Augmentar la visibilitat lèsbica –que encara es troba a anys llum de la que han aconseguit els gais– és el seu objectiu principal. Amb aquest propòsit, preparen les sisenes Jornades de Visibilitat Lèsbica, que se celebraran el cap de setmana del 14 i el 15 de desembre. Serà la culminació d’un any d’activitats, com la presentació, fa algunes setmanes, del diccionari LGTB del Termcat que ha elaborat una de les activistes de LesCat, Marta Breu.

Quina relació té Lesbianes de Catalunya-Lescat amb la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya?

Elena Longares: LesCat és el grup de dones dins la coordinadora LGTB, que existeix com a tal des de l’any 1986. Abans, s’havia combinat un home i una dona a la secretaria general, però això va deixar de ser així i va sorgir el grup de dones. Respon a la necessitat de tenir un espai des d’on treballar, sobretot, assumptes de visibilitat. Les grans entitats LGTB s’han mantingut al llarg del temps i, en la majoria dels casos, hi han participat més homes que no pas dones, però els grups de dones van apareixent i desapareixent. Així doncs, la idea és reivindicar un espai propi de participació dins el moviment LGTB de manera duradora.

Com s’explica aquesta dificultat per bastir entitats de dones lesbianes?

E. L.: En general, en tots els moviments socials i en l’àmbit polític, la participació de les dones sempre és menor. Primer, perquè no se’ns prepara per estar a l’esfera pública, sinó per treballar en l’àmbit privat. Per tant, d’entrada, cal trencar amb això. En segon lloc, cal poder fer-ho: això vol dir que no es poden tenir segons quines càrregues o segons quins horaris. I, a més, cal una situació estable al mercat de treball que permeti treballar en tot això. I, si les dones som alguna cosa, és estrelles en temporalitat i en parcialitat.

Aquest cap de setmana, celebreu les Jornades de Visibilitat Lèsbica. Amb quin objectiu?

Helena Torres: Intentem construir unes jornades de referència per a dones lesbianes i bisexuals dins l’àmbit de Catalunya. Enguany, tocarem dos temes molt lligats entre si: divendres, es farà una taula rodona sobre drets sexuals i reproductius de dones lesbianes, bisexuals i transsexuals. I, dissabte, hi haurà un fòrum d’entitats per fomentar i potenciar el treball en xarxa. Ens hem adonat de la força i la importància que té treballar plegades.

Hi ha desunió en el moviment de dones lesbianes a Catalunya?

Elisa Gibert: Hi ha molts col·lectius de dones lesbianes, però manca suport mutu. Per exemple: quan el PP pretén vetar l’accés de les dones lesbianes a la inseminació. Estaria bé que tots aquests grups que hi ha atomitzats –que està bé que estiguin atomitzats perquè tothom té la seva idiosincràsia– poguessin respondre conjuntament quan patim una agressió de l’exterior, del Govern o de qui sigui. Així, tindrem més força i capacitat de resposta.

E. L.: De fet, això ja li passa al col·lectiu LGTB. A tot Catalunya, som 60 o 70 entitats.

Dieu que la vostra lluita principal és contra la invisibilització. Com la patiu i per quines causes?

E. G.: Un home gai té la càrrega que és gai, però una dona lesbiana, bisexual o transsexual té dues càrregues: ser lesbiana, bisexual o transsexual i ser dona. Ser dona implica precarietat i aquesta t’aboca a no tenir-ho tan fàcil com un home homosexual a l’hora de visibilitzar-te. Costa molt que les lesbianes surtin de l’armari i es deixin veure. Els gais estan molt més acceptats i hi ha molts més espais per a gais que per a lesbianes.

Lídia Martínez: Des de fa un quant temps, s’associa el fet de ser gai amb ser moda, actualitat. En canvi, la dona lesbiana està invisibilitzada i, quan es fa visible, ho fa amb unes connotacions que no tenen res a veure amb el que realment és. El lesbianisme encara s’associa amb la idea de les marimachos, dones soles, amargades… amb una sèrie de connotacions que no tenen res a veure amb el que és. El món de les dones és completament desconegut quan vas a fer-te una visita al ginecòleg: els metges donen per fetes una sèrie de coses.

En l’àmbit sanitari, encara trobeu problemes?

L. M.: Totalment. És simple: en una visita al ginecòleg, donen per fet que la teva orientació sexual és heterosexual. Quan especifiques que no és aquesta, s’obre un món desconegut per als professionals. Moltes vegades, fins i tot els has de fer reflexions per explicar-los que determinades coses no són com es pensen. La reacció és de sorpresa. En qüestions de protecció, de malalties, de transmissions, etc.

Encara hi ha manca d’informació?

E. G.: I d’intenció.

R. M.: Les malalties de transmissió sexual es donen més en uns determinats col·lectius: dins el col·lectiu hetero i gai-home. Per tant, no es fan tants congressos ni tanta formació sobre allò que no destaca en proporció. Però hi ha un tant per cent de dones que se’n van al llit amb dones i aquesta realitat caldria conèixer-la. Quan una dona es vol informar sobre les malalties de transmissió sexual, la protecció o d’altres coses, haurien de saber contestar alguna cosa amb cara i ulls.

E. L.: Estem parlant de visibilitat i també ens invisibilitzem davant del ginecòleg. Si nosaltres mateixes, en l’àmbit sanitari, patim heterosexisme i, per tant, moltes vegades no diem que estem amb dones, no se’ns comptabilitza i, llavors, la nostra realitat no s’estudia mai. A més, si t’estan atenent i, d’entrada, ja et tracten de manera heterosexista, és més difícil que siguis prou proactiva per dir que estàs amb dones. Per tant, si no ho diem, no comptem. Tot plegat es retroalimenta.

L’heterosexisme de què parleu afecta de la mateixa manera els gais i les lesbianes?

E. L.: Afecta els gais i les lesbianes, però la passivitat i la submissió ens afecta a nosaltres. L’esfera pública és per a ells; a les dones, només ens queda la privada.

E. G.: Les dones patim l’heterosexisme i el patriarcat. No oblidem que vivim en un sistema heteropatriarcal: això es tradueix –per exemple– en el fet que, a l’escola, hi hagi el conte de la princesa i el príncep, on qui està sotmesa és la princesa. Nosaltres som princeses submises que, a sobre, voldríem estar amb una altra princesa o amb la cuidadora. No pot ser que els nens s’eduquin amb aquest sistema heteropatriarcal; s’ha de fer un altre tipus d’ensenyament sexoafectiu i ensenyar a estimar i a conviure amb la diversitat.

Us considereu un grup feminista?

H. T.: Com a grup, no tenim una identitat. No puc parlar per les altres membres del grup, encara que jo em pugui considerar feminista.

E. G.: Però jo crec que la nostra lluita va lligada al feminisme.

Marta Breu: Les accions que hem fet fins ara com a LesCat no les hem definides com a feministes. Però sí que deriven cap al feminisme, s’hi basen, tot i que no ho hem dit explícitament.

Preguntat d’una altra manera: podeu entendre una lluita per l’alliberament lèsbic que no passi per una lluita per l’alliberament de la dona?

E. G.: Impossible. Va lligat.

M. B.: Inevitablement, va lligat, perquè aquesta invisibilització de les lesbianes és deguda al patriarcat, que atempta contra la figura de la dona i contra la diversitat sexual; contra tot allò que no és heteronormatiu. En aquest sentit, jo penso que no es pot deslligar una cosa de l’altra i que aniria molt bé que totes les organitzacions LGTB i feministes ens poséssim d’acord en la lluita contra el patriarcat.

L. M.: Hi va haver una època en què, dins el moviment feminista, no hi havia una bona acceptació del moviment lèsbic; hi havia una separació. D’uns quants anys ençà, però, arran de les accions que s’han fet, tots dos s’han anat lligant.

Pel que fa al moviment d’alliberament sexual, us trobeu amb conductes patriarcals dins l’àmbit LGTB?

E. G.: Hi ha de tot, com a tot arreu. Però crec que, en general, la relació entre les lesbianes i els col·lectius de lesbianes i els gais és molt bona; ens donem un suport mutu molt important. De la mateixa manera que és important que les feministes heterosexuals i les lesbianes feministes lluitem per l’alliberament de la dona i de les lesbianes dins el sistema heteropatriarcal, és important que establim i enfortim llaços amb els gais, amb gent d’orientació sexual no heteronormativa. S’ha d’atacar el sistema per diferents fronts.

M. B.: És cert que alguna vegada s’ha tingut la visió que els gais i les lesbianes no ens portàvem bé. Hi ha de tot; hi continua havent aquests estereotips, però també és veritat que, d’uns quants anys ençà, el col·lectiu gai i el de lesbianes han anat apropant postures, han anat creant entitats mixtes. Sí que és cert que, com que tradicionalment aquestes entitats van ser iniciades per homes o hi ha més nombre de gais, la part de les dones queda més reduïda. Això no vol dir, però, que no siguin escoltades o no hi participin.

E. G.: Els gais ens potencien perquè hi participem. Som nosaltres, les que, de vegades, no fem el pas per tot el que arrosseguem…

M. B.: Hi ha força desconeixement de les lesbianes per part dels gais, pel que fa a la sexualitat i a moltes altres realitats. Nosaltres potser coneixem molt la realitat gai, però ells no coneixen tant la nostra. Va lligat al fet que hauríem de fer-nos veure més.

És desconeixement o restes del patriarcat?

M. B.: El desconeixement ve influenciat pel patriarcat. Crec que sí, que tenen comportaments patriarcals, podríem dir, inconscientment.

E. G.: Jo diria que hi ha patriarcat inconscient.

H. T.: El patriarcat no és gai o hetero, existeix independentment de l’orientació sexual.

M. B.: El curiós del cas és que el patriarcat també va en contra del col·lectiu gai.

E. G.: I dels homes.

H. T.: Fins i tot les dones formem part d’aquest sistema i, sovint, sense saber-ho: moltes vegades, les dones i les lesbianes també seguim el sistema patriarcal, perquè és tan subtil que no te n’adones.

E. G.: L’esquema mental d’un gai, aquest masclisme inconscient, el tenen ells, però també el tinc jo. No se’ls pot culpar de res. El que cal és destruir el patriarcat.