Denuncien que els ajuntaments de la comarca impulsen greument les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a través de l’urbanisme

Segons càlculs realitzats, el potencial urbanístic dels municipis metropolitans del Baix Llobregat en sectors nous actualment agraris o forestals és de 7.000.000 de metres quadrats. Urbanitzar-los tindria un enorme impacte territorial i, a més, contribuiria a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle amb un mínim de 5 milions de tones de CO2 en els propers anys.

0
SHARES
27
VIEWS

Ecologistes en Acció del Baix Llobregat denuncia la contradicció entre el discurs d’alguns ajuntaments de la comarca, que durant els darrers dies estan fent proclames a favor de compromisos ambiciosos per retallar les emissions responsables de l’escalfament global, mentre als seus municipis segueixen polítiques que van en sentit exactament contrari. És el cas del Prat de Llobregat la federació ecologista valora que tot i fer l’Ajuntament gestos de reconeixement de la gravetat de la crisi climàtica i disposar d’alguns o tots els instruments que es demanen al Pacte dels Alcaldes, com per exemple plans de mitigació i adaptació, el consistori pratenc ha decidit ignorar les emissions provocades pels projectes urbanístics que impulsen o han impulsat els darrers anys. I posa com exemple els plans urbanístics de els ARE’s, Eixamples Nord i Sud.

D’acord amb la normativa urbanística vigent, si sumem municipis del conjunt de la comarca que pertanyen a l’Àrea Metropolitana, el desenvolupament de les desenes de projectes urbanístics projectats en l’actualitat significaria construir fins a 7 milions de metres quadrats més de sostre residencial, en diversos polígons que actualment són sòls agrícoles i forestals, tal com ha denunciat SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet. Això representa fins a 70.000 nous pisos, sense tenir en compte tot el potencial de construir dins dels cascos urbans consolidats dels municipis; per tant, el potencial edificatori és molt més elevat a la comarca.

Els ecologistes alerten que urbanitzar nous sectors urbans genera un enorme impacte ambiental, el qual deixa per terra tots els “esforços” que fan els ajuntaments en polítiques “verdes”. Així, construir a un nou sector provoca d’una banda impactes territorials (pèrdua d’espais lliures, pèrdua de connectors ecològics, densificació urbana, pèrdua de qualitat de vida), i impactes sobre el clima.

I són els impactes sobre el clima els que Ecologistes en Acció ha destacat durant aquesta cimera del clima de Glasgow. Per a construir a un nou sector que actualment és agrari o forestal, s’ha de dur a terme una urbanització que destrueix la vegetació preexistent. Això genera emissions per la pèrdua del carboni contingut a la vegetació i al sòl, depenent del tipus de sòls de què es tracti aquesta valor pot ser més elevat o menys. Però és que, a més, l’absència d’aquella vegetació impedirà que des d’aquell moment la vegetació eliminada capturi CO2 mitjançant fotosíntesi, amb la qual cosa el balanç encara és més negatiu per al clima. També cal esmentar que un creixement de la ciutat construïda cap a nous sectors implica necessàriament en el curt termini un increment de la mobilitat privada, bàsicament en cotxe, i un empitjorament per tant de les emissions de CO2 i de la qualitat de l’aire que respiren els més de 3 milions de persones que viuen a l’AMB.

Tanmateix, l’aspecte més significatiu i fàcil de calcular és el de les emissions indirectes generades pel procés d’extracció de matèries primeres i la fabricació dels materials de construcció. Cal tenir en compte que per a la construcció d’un sol metre quadrat d’un habitatge cal processar fins a 6 tones de materials minerals, i que tot el procés comporta les emissions d’entre 0,6 i 1 tona de CO2 equivalent per aquest mateix metre quadrat, depenent de si es tracten d’habitatges plurifamiliars o unifamiliars. Aquesta estimació s’obté a partir del projecte OERCO2, desenvolupada per les universitats i centres de recerca de Sevilla, Romania, Itàlia i Portugal.

Així, si en els propers 5 anys s’esgotés el potencial edificatori en nous sectors al Baix Llobregat metropolità, això representaria uns 7 milions de metres quadrats de sostre o, aplicant l’equivalència de l’eina OERCO2, entre 4 i 6 milions de tones de CO2, per l’habitatge típic que es construeix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per posar en context, tot Catalunya emet anualment uns 46 milions de tones de CO2, incloent les emissions de la indústria, el transport, la producció energètica, etc. Afegir 5 milions de tones de CO2 a partir de l’urbanisme d’una sola comarca representa una enorme contribució negativa.

Per tot plegat, Les Agulles denuncien el doble discurs dels representants polítics tant de la Diputació i l’AMB, com de molts dels Ajuntaments de la comarca. Representa una contradicció flagrant parlar de neutralitat climàtica, de sostenibilitat o d’emergència climàtica mentre se segueixen impulsant macroprojectes urbanístics amb enorme impacte territorial i climàtic. Convé recordar que la majoria d’ajuntaments  impulsen macroprojectes que sumen milers d’habitatges: Gavà (5100), Viladecans (3500), Sant Boi (2800), El Prat (4800), Cornellà (3100), Santa Coloma de Cervelló (2000), Esplugues (2100), Sant Joan Despí (3700), etc.

Següent publicació

Welcome Back!

Login to your account below

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.