«Després de presentar al·legacions que no es van tenir en compte, DEPANA opta per la via judicial per exigir que aquest pla urbanístic conegut com Eurovegas-2, tingui en compte els valors naturals del delta del Llobregat».
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admés a tràmit l’escrit de demanda del contenciós-administratiu presentat per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). La impugnació, doncs, segueix el seu curs a l’espera d’una sentència que pot trigar un temps encara. DEPANA és la part actora del recurs, però compta amb el recolzament explícit de la Plataforma contra el PDU integrada per diferents partits polítics com ERC, Podem i CUP, i entitats del teixit associatiu del Baix Llobregat. El present recurs es dirigeix contra la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 12 de gener de 2016, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 17 de febrer de 2016, que aprovava definitivament el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat que afecta els municipis de Gavà, de Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
S’ha de recordar la importància dels valors naturals del delta del Llobregat, reconeguts no tan sols a nivell autonòmic i estatal, sinó també a nivell internacional. De fet, el Delta del Llobregat constitueix el segon sistema deltaic en importància de Catalunya i, tal com es recull de manera expressa al Pla d’Espais d’Interès Natural aprovat pel Decret 323/1992, de 14 de desembre (PEIN), les llacunes de El Remolar i la Ricarda, són les úniques que encara conserven una representació de les unitats de paisatge natural. Aquestes característiques l’han convertit en punt d’atracció per a moltes espècies d’aus, tant sedentàries com hivernants o en pas migratori, i algunes d’elles molt amenaçades. A banda de la seva importància ornitològica, al Delta del Llobregat es troben espècies botàniques i d’invertebrats que el fan especialment interessant des del punt de vista ecològic.
Molts dels elements que integren aquesta vàlua dels paratges naturals del Delta llobregatí ja eren recollits a l’informe de data 1 de juliol de 1.993 del Consell de Protecció de la Natura (màxim òrgan consultiu en aquesta matèria de la Generalitat de Catalunya), elaborat precisament per propiciar l’aprovació d’un Pla Especial de millora i protecció del paisatge de les Reserves Naturals Parcials d’aquest Delta, el qual ens serveix per il·lustrar aquests valors i la seva problemàtica de llarg recorregut:
“El Delta del Llobregat constitueix un espai dins la conurbació metropolitana de Barcelona amb un estat permanent de conflicte pels usos que se’l disputen. Aquesta situació està arribant a uns límits que si no s’hi du a terme una solució enèrgica immediata que pugui ser acceptada i complerta, pot portar aquest territori a un caos urbanístic insoluble i a una pèrdua definitiva dels seus qualificats valors naturals i agrícoles.
La presència a la zona de grans infraestructures i serveis amb perspectives d’expansió o de creació, que comporta irremeiablement la reculada i pèrdua de sòls agrícoles d’alta qualitat i també molt alta productivitat; les implantacions industrials i turístiques així com també altres equipaments amb els mateixos efectes anteriors juntament amb la progressiva contaminació i salinització dels aqüífers, fan preveure un futur no gaire optimista.
Malgrat això, les llacunes i maresmes litorals que encara sobreviuen presenten un valor qualitativament elevat, ja que no pot oblidar-se que el delta del Llobregat constitueix un dels sistemes deltaics més importants de Catalunya, que mantenen actualment un conjunt de sistemes naturals d’interès remarcable. L’àrea natural del delta del Llobregat, però només ocupa actualment un 5% del total. El conjunt del territori representa, però, un model d’ecosistemes molt rics i intensament transformats en gran part de l’àrea.
El sistema llacunar del delta del Llobregat queda reduït actualment a unes poques llacunes, algunes profundament humanitzades i transformades. La llacuna de La Ricarda (…), ben conservada per la propietat, pot veure´s afectada pel projecte de desviament del riu Llobregat. El Remolar i els espais humits adjacents han tingut una sort distinta: envoltada per l’autovia, l’aeroport i els càmpings litorals rep com a colofó les aigües residuals de diverses poblacions del Baix Llobregat. Això no obstant es conserven a la zona unitats representatives del paisatge natural i de la diversitat biològica dels seus sistemes naturals i el conjunt podria millorar mitjançant l’aplicació de mesures adients.
Les solucions als problemes de les reserves naturals del delta del Llobregat (…) cal la formulació d’un pla especial de protecció d’un territori prou ampli que vingui delimitat per les infraestructures que l’envolten (…). Només un planejament especial global i concertat a tota l’àrea que faci ús de la supremacia que la Llei 12/1985, d’espais naturals, reconeix a aquest tipus de plans (…), podrà resoldre definitivament la qüestió dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat.”
L’absència encara ara d’aquest planejament especial aprovat per als espais naturals protegits és una mancança que s’arrossega d’antuvi i que, al menys potencialment, el Pla Director Urbanístic aquí recorregut pot pal·liar parcialment, introduint les modificacions pertinents. En aquest cas, la plana agrícola té un gran valor estratègic per ella mateixa com a romanent d’una cultura mil·lenària i unes activitats que mereixen protecció, a banda de tenir llocs especialment rellevants i, com a espai perimetral de les Reserves Naturals Parcials del delta del Llobregat de El Remolar- Filipines i La Ricarda- ca l’Arana (que són totes elles ZEPA- Xarxa Natura 2000 també actualment), garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes protegits.
