En relació a la proposta publicitada [1] d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, DEPANA recorda a l’opinió pública que, transcorreguts 20 anys de l’anterior Pla Director (1998), les mesures compensatòries que es van aprovar per mitigar els greus impactes mediambientals que aquest Pla va provocar i que segueix provocant, encara no han estat convenientment desenvolupades [2].
x DEPANA
La mesura estrella del Pla Director de l’Aeroport de Barcelona de 1998, era l’aprovació d’un Pla Especial que contemplen la protecció i planificació de la gestió de tots els espais naturals que es conserven en el Delta del Llobregat, incloent-hi els àdhuc no protegits.
Transcorreguts 20 anys de l’aprovació de l’anterior pla director i del compromís “ferm” per part de l’Estat i la Generalitat davant la Comissió Europea de desenvolupar el Pla Especial per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, continuem a la espera.
Mentrestant, s’han plantejat nous plans directors urbanístics (PDU) que afecten greument als espais naturals del Delta, com:
- El Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.
- El Pla Director Urbanístic Gran Via Sud.
- El pla per a la industrialització del Parc Agrari.
- Els nous accessos ferroviaris al Port.
- La urbanització de zones incloses dins de l’IBA 140 “Delta del Llobregat” [3], com som El Prat Sud o l’entorn de la UPC de Castelldefels.
- Etc.
Els 20 anys d’incompliments en els compromisos envers la protecció dels EENN del Delta han forçat a DEPANA a plantejar dues denúncies davant de la Comissió i el Parlament Europeu. Tant la Queixa davant la Comissió, com la Petició davant la Comissió de Rogacions del Parlament Europeu segueixen obertes i podrien acabar comportant que l’Estat espanyol acabés davant dels Tribunals Europeus per incompliment de les directives comunitàries ambientals.
En paraules de José García Moreno, vicepresident de DEPANA “Volem remarcar que, el compliment, forçat per Europa, dels compromisos adquirits per l’anterior Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, no exonera de la correcta avaluació dels nous impactes que puguin provocar les noves infraestructures en aquest aeroport”. Ha remarcat que, malgrat que es plantegen de forma segregada i cenyida al recinte aeroportuari, el desenvolupament de l’enèsim “pelotazo” urbanístic de la nova Ciutat Aeroportuària, sumat a la terminal satèl·lit, tenen impactes negatius sinèrgics que s’acumulen sobre els espais naturals del Delta del Llobregat, ja tan molt reduïts i impactats.
No obstant això, i malgrat els històrics desacords entre ecologistes i administracions respecte amb el Delta del Llobregat, destaquen el canvi històric, fruit de les pressions conservacionistes, que suposa admetre que “ja no és factible la construcció de noves pistes, ni l’ampliació del recinte aeroportuari en el Delta del Llobregat”.
En els anys 90, les organitzacions ambientals van plantejar la inviabilitat del model de desenvolupament aeroportuari amb el qual treballaven totes les administracions implicades en l’aeroport de Barcelona. Ja llavors es proposava un sistema aeroportuari català que incorporés els aeroports de Girona i Reus. Inicialment tan sols va ser recolzat pels ajuntaments més propers a l’entorn aeroportuari. Anys després va ser assumit per la Generalitat de Catalunya i ara és l’Estat que sembla assumir els plantejaments conservacionistes de no construir noves pistes i ampliar l’espai aeroportuari fins a l’aeròdrom de Girona.
DEPANA continuarà desenvolupant la seva tasca a favor de la protecció d’aquests espais naturals, així com de la protecció de la salut del veïnatge de l’entorn aeroportuari, independentment del que puguin fer els ajuntaments implicats o la resta d’administracions. El treball de més de 30 anys de
DEPANA ha portat la problemàtica ambiental d’aquesta infraestructura fins al més alt de les institucions europees, contribuint a posar límits al seu desenvolupament descontrolat de l’entorn aeroportuari.