El passat 2 de setembre, Mohamed Rahmatinia, de 26 anys i origen kurd, va prendre un vol en l’aeroport de Teheran al costat de la seva esposa embarassada Zeinab i el seu fill de set anys amb destinació a l’Estat espanyol. La fugida de l’Iran la van planificar només uns dies abans, després que agents de la Guàrdia Revolucionària es personessin en el domicili de la seva sogra, en Mahabad, a la regió del Kurdistan iranià, preguntant per ell. La visita de les forces del cos paramilitar va encendre totes les alarmes i va ser suficient perquè el jove decidís escapar de l’Iran per temor a ser detingut i empresonat per la seva activitat política en contra del règim.
Finalment, dijous al matí la família va ser deportada tot i haver demanat asil polític.
Feia deu dies que la família es trobava detinguda a dues sales contigües de les dependències policials en l’aeroport del Prat de Barcelona. La dona es troba embarassada de dos mesos i el seu estat de salut no és molt bo.
En una conversa telefònica mantinguda amb periodistes de NAIZ la matinada de dimecres, Mohamed Rahmatiniaha va assegurar que el seu retorn a l’Iran suposarà el seu ingrés directe en la presó i el patiment d’abusos i tortures a les mans de les forces revolucionàries.
Segons el seu relat, en els últims mesos havia intensificat la seva participació en les manifestacions en contra del règim i des de fa anys manté vincles amb el Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), formació il·legalitzada a l’Iran i amb seu a l’Iraq.
Els partits kurd-iranians estan perseguits en la República Islàmica i els seus integrants mantenen l’activitat política en la clandestinitat, en contacte amb la militància a l’altre costat de la frontera.
El jove kurd assegura que fa uns anys va ajudar a dos peixmergues (soldats kurds) exiliats a l’Iraq a travessar la frontera cap a l’Iran per a participar en operacions de propaganda política. Van ser identificats per les forces iranianes i els dos militants kurds van perdre la vida en un foc creuat. Ell va poder escapar.
Ja van tractar de fugir de l’Iran en 2021
Aquesta no és la primera vegada que Rahmatinia i la seva família tracten d’arribar a Europa. Segons explica, ho van intentar per primera vegada en 2021. Van volar de l’Iran a Turquia i d’allí a Sèrbia, on van caminar fins a Romania amb la intenció d’arribar a Alemanya, ja que allí viuen els seus pares i germans.
Ell no va poder unir-se a ells quan la família va abandonar l’Iran, perquè estava realitzant el servei militar. «Ens vam passar 50 dies vagant per Europa i finalment a Romania ens van deportar», narra.
«Quan vam arribar a Teheran, em van detenir, i mesos després em van condemnar a quinze anys i sis mesos de presó per la meva activitat d’oposició política, però finalment només he complert sis mesos a la presó de Karaj (l’Iran), i la resta de la condemna l’havia de complir en llibertat vigilada», assenyala.
Per a poder sortir de l’Iran el passat 2 de setembre, Mohamed Rahmatiniava aconseguir documentació fraudulenta amb la qual va burlar el control policial en l’aeroport de Teheran i va aconseguir arribar a Catalunya.
A la seva arribada a Barcelona, la família va ser interrogada per agents de la Policia Nacional, que el dia 9 els van notificar la denegació de la petició d’asil.
El diari NAIZ va posar-se en contacte amb el Grup Operatiu d’Estrangers de la Policia Nacional de l’aeroport del Prat per a corroborar la inadmissió de la sol·licitud, però l’organisme ha declinat aportar cap mena d’informació.
Jordi Naya, de la cooperativa d’advocats Arrels, dedicada a temes socials i a assistir a persones en situació irregular, s’ha ocupat del cas de Rahmatinia.
«La Sala Contenciós-Administrativa de l’Audiència Nacional ha denegat les mesures cautelaríssimes que sol·licitem aquesta matinada perquè es reconsiderés la seva sol·licitud d’asil. Creiem que aquesta resolució és totalment discutible perquè la família compleix els requisits legals i existeixen temors fundats de rebre un tracte inhumà i degradant a l’Iran», opina el lletrat.
«Els sol·licitants d’asil polític moltes vegades no poden aportar proves de la seva situació de perill al país d’origen, però la condemna que pesa sobre Mohamed i la seva activitat recent de desobediència civil a l’Iran era motiu suficient per a, com a mínim, admetre la seva petició d’asil», ha lamentat Naya.
Aniversari de la mort de Mahsa Amini
L’ordre d’expulsió d’aquesta família coincideix amb l’aniversari de la mort de la jove kurda Mahsa Amini, qui va morir el 16 de setembre de 2022 en dependències policials a Teheran després de ser detinguda per l’anomenada Policia de la Moral per portar el vel mal posat. La mort de Amini va deslligar una onada de protestes úniques en la història de la República Islàmica que es van estendre pel conjunt del país i van cristal·litzar en el moviment feminista ‘Dona, Vida i Llibertat’.
En els últims dotze mesos no han cessat les protestes a l’Iran en contra de l’obligatorietat de portar el vel, símbol de l’opressió de la dona iraniana, si bé el moviment global i internacional persegueix el derrocament de la República Islàmica i l’establiment d’un Govern democràtic. El règim ha respost amb una repressió brutal als carrers i avui dia les organitzacions de drets humans estimen que més de 600 persones han perdut la vida i milers han estat detingudes i torturades.
- Article publicat originalment en castellà a NAiZ– Traducció a càrrec de A l’aguait.
