“Aquest dissabte diverses entitats i col·lectius han convocat una mobilització davant del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) per protestar contra la violència institucional i reclamar el tancament dels CIE.
Sobren raons per fer-ho exclama la Mercè Duch, una de les portaveus de ‘Tanquem els CIE, promotors de la iniciativa. L’últim episodi relacionat amb el CIE de Zona Franca, situat a escasament mig kilometre del nucli urbà del Prat de Llobregat, ha estat unes imatges fetes públiques per TV3 i Eldiario.es i que daten del passat 31 d’octubre -el mateix mes que el centre va reobrir després de la pandèmia-, en què es veu el “tracte cruel i inhumà”, segons ha denunciat Irídia, a un intern que va estar deu dies en aïllament per ser contacte estret d’un positiu per Covid.
El vídeo mostra com set agents de policia emmanillem l’home i li posen un casc al cap i brides a les cames durant almenys tres hores per evitar que s’autolesioni. Poc després, el jutge d’instrucció 21 de Barcelona va arxivar el cas sense ni tan sols prendre declaració al denunciant, que ja va ser deportat al seu país.
Aquest és només l’últim cas que es coneix d’una realitat que preocupa molt a entitats i col·lectius que fa més de deu anys que demanen el tancament immediat dels CIE. “Això ha passat sempre i malauradament hem conegut molts casos com aquest, com el de la mort el 2012 de l’Idrissa Diallo al CIE de la Zona Franca, que va donar peu a l’inici de la campanya ‘Tanquem els CIE’”, assegura la Mercè Duch, portaveu de la plataforma.
La pandèmia ha agreujat les vulneracions de drets als CIE
En aquests més de deu anys de lluita per tancar aquests “espais de no-dret”, com els defineix el moviment, si bé l’objectiu últim no s’ha aconseguit, s’havien aconseguit alguns avenços minsos pel que fa a les condicions de vida de les persones internes, explica Duch. Uns progressos que han quedat en foc d’encenalls a conseqüència de la pandèmia. “La situació s’ha aprofitat molt descaradament per tirar enrere tots els avenços que s’havien fet i retallar encara més drets, no només pel que fa als CIE, sinó en la política migratòria en general”, alerta Duch.
Així ho han denunciat diverses organitzacions i entitats, que han elaborat un manifest amb motiu del 15 de juny, Dia internacional contra els CIE, en què exigeixen el tancament d’aquests espais on es cometen continues vulneracions de drets, denuncien l’opacitat que els envolta i carreguen contra la política migratòria europea i de l’Estat, també contra el rebuig del Congrés a iniciatives com la proposició no de llei impulsada per col·lectius migrants aglutinats en el moviment #RegularizaciónYa, alhora que demanen que es derogui la llei d’estrangeria.
Un dels punts que destaca el manifest, que ja compta amb més d’un centenar d’adhesions col·lectives, és que, des de la reobertura del CIE de la Zona Franca a l’octubre, s’han impedit sistemàticament les visites de familiars i entitats d’ajuda a les persones internes. A banda, durant els mesos que va estar obert el 2020 es van presentar fins a sis denúncies per maltractament i tortura per part d’agents de la policia a les persones internes.
Per a Mercè Duch, és una demostració de la involució de drets que ha comportat la pandèmia: “És una situació molt greu perquè ara mateix no sabem absolutament res del que passa dins del CIE, aquest aïllament tan sever aboca les persones internes a una desaparició total”, explica.
Aquest fet ha provocat, diu Duch, una situació de molta angoixa per a les persones que hi estan tancades, però també per a les seves famílies, que estan buscant el seu familiar i no el poden localitzar, “ens pregunten a nosaltres i tampoc els hi podem donar una resposta perquè no ens donen aquesta informació”, assenyala la portaveu de ‘Tanquem els CIE’.
Una denúncia que va més enllà dels CIE
Per tot plegat, els col·lectius i entitats que han convocat la manifestació d’aquest dissabte davant del CIE de la Zona Franca, a les 18 h, animen la ciutadania a assistir-hi i esperen que sigui un clam per revertir la violència institucional i exigir la clausura d’aquests espais. “Ens estem aplegant molta gent per promoure una acció conjunta, tota persona i entitat que es digui democràtica s’hauria de mobilitzar perquè el que està passant és molt alarmant”, rebla la Mercè Duch.
La mobilització i el manifest, però, van més enllà de la situació dels CIE i pretenen posar el focus en la necessitat urgent d’un canvi de paradigma en la política migratòria europea i espanyola, que acabi amb les deportacions massives, posi en el centre la vida de les persones i eviti situacions com les que s’han viscut a la Frontera Sud fa poques setmanes.
“El que va passar primer a les Canàries, després a Ceuta… cal fer una denúncia molt àmplia de la política migratòria i l’extrema precarietat que afecta les persones migrants, volem remoure consciències perquè cal que tota la societat ens hi posem i no mirem més cap a una altra banda”, conclou Duch.