«Si al Prat hi ha dates importants, una seria sense cap dubte el disset de Setembre de 1976».
Entre 1845 i 1903, l’Estat espanyol engegava diversos projectes per rectificar el curs del Llobregat entre Molins de Rei i El Prat, amb la intenció d’evitar els efectes de les riuades. Ja molt més tard, al 1975, l’Ajuntament del Prat informava a la població sobre la problemàtica del desviament del riu davant l’amenaça que planificava el govern espanyol. El Disset de Setembre de 1976, entorn a unes 25.000 persones es manifestaven en contra del desviament del riu Llobregat, sent la més multitudinària en la història del Prat i encara avui dia no superada per cap altra.
Per aquest motiu el govern municipal d’IC l’any 1991, en un moment en que encara aquesta formació encara s’oposava al desviament del Llobregat, inaugurava la Plaça del Disset de Setembre amb una escultura-font de l’arquitecta Imma Jansana, amb una pedra portada de la llera a l’alçada de Martorell on es va gravar el traçat que teòricament mai havia de desviar-se, i que encara pot endevinar-se a la pedra.
Era el testimoni calcari i de fortalesa de la voluntat d’un poble que veuria modificat els seus propòsits una dècada posterior. Nomès tres anys després, el mateix ajuntament d’IC signava l’any 1994 el Pla Delta, davant la protesta de desenes de pratencs, que contemplava el desviament del riu Llobregat, en una de les decisions més polèmiques i controvertides de la història del partit, traint l’esperit d’aquella manifestació i canviant radicalment la seva postura.
Finalment, el Ministeri de Medi Ambient espanyol va adjudicar al març del 2001 les obres del desviament del Llobregat que es van finalitzar el setembre del 2004, tot i que anteriorment, el juny del mateix any, el Tribunal Suprem havia declarat nul el projecte de desviament atenent a un defecte de forma. La sortida al mar del riu es va desplaçar 2,5 quilòmetres al sud, l’entrada d’aigua marina fins al punt de desviament al pont de mercabarna va salinitzar part dels aqüífers. L’antiga llera en continuar connectada als mateixos pel subsòl en poc temps es va regenerar convertint-se en una zona humida que tampoc van dubtar en cimentar als pocs mesos. Al consistori li ha interessat que aquest capítol de la història no es recordi i es vagi esborrant. Avui a l’actual plaça no hi ha cap placa que ens digui com s’anomena, només l’existència de l’ambulatori del mateix nom ha evitat la seva total desaparició.
.
