Entitats ecologistes i socials reclamen al Govern l’ampliació “sense retallades” de la ZEPA al delta del Llobregat

x Roguer Jiménez | La Directa

Un altre dels arguments de l’ecologisme local és que cal ampliar la ZEPA per combatre l’especulació urbanística. Les darreres dècades s’han anat ampliant diverses infraestructures i construint milers de nous habitatges a la plana deltaica, fet que ha perjudicat greument l’ecosistema natural del delta del Llobregat, segons denuncien en el manifest ecologista. El document també critica la inacció i connivència de les administracions amb els lobbies empresarials. “No només no s’ha fet res per la preservació dels valors naturals del delta sinó que durant aquest temps s’han ampliat zones industrials, s’ha urbanitzat encara més, s’han fet diverses ampliacions d’infraestructures, i se’n preveuen més”, denuncia Sanahuja.

Millorar el degradat estat de l’aqüífer del delta —equivalent a la capacitat d’emmagatzematge de l’embassament de Sau i vital per abastir d’aigua la regió metropolitana barcelonina, segons apunta Garcia a la roda de premsa—, especialment afectat pel llarg episodi de sequera que pateix la conca mediterrània occidental, consolidar una agricultura sostenible de proximitat enfront de projectes de hubs agroalimentaris que pretenen impulsar un model de desenvolupament basat en una agroindústria intensiva, o reforçar la connectivitat ecològica del territori, amenaçada per macroprojectes urbanístics com el Pla de Ponent, l’ARE Prat Sud, el PDU Biopol-Granvia o l’ARE Ribera-Salines, són altres de les demandes incloses en el manifest.

“Preservar zones humides com les del delta del Llobregat, que poden emmagatzemar fins a vint vegades més carboni per unitat de superfície que altres hàbitats terrestres”, és de vital importància en l’actual context d’emergència climàtica, conclou el manifest.

Prou destrucció del delta! Aproveu l’ampliació de la ZEPA presentada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural fa un any i mig!”. Amb aquesta exigència, que es tracta d’una “obligació legal i un imperatiu ecològic en plena crisi climàtica i de biodiversitat”, finalitza la carta que gairebé quaranta organitzacions ecologistes i socials han adreçat al director general de Polítiques Ambientals Marc Vilahur.

José Garcia, membre de Depana, i Josep Moner, d’Ecologistes de Catalunya, han denunciat la manca de compromís de l’executiu català, que ha accedit a mantenir una reunió d’aquí a una setmana, el 20 de desembre, per tal d’atendre les peticions de les entitats ecologistes. Reclamen “l’aprovació urgent i sense retallades del projecte d’ampliació de la ZEPA”, presentat el juny de 2022 per l’aleshores consellera Teresa Jordà.

Aturat sense data des d’aleshores, el projecte d’acord de Govern de modificació de la delimitació de la ZEPA Delta del Llobregat ha estat objecte d’una moció de censura, presentada pel PSC i aprovada al Parlament de Catalunya el passat 5 d’octubre, amb els vots dels socialistes i de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox.

Els ajuntaments de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat —tots tres amb majoria del PSC—, juntament amb l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre —organització patronal d’empresariat dels sectors de producció agroalimentària— s’hi oposen, com ha remarcat Garcia. Els primers han presentat al·legacions a la proposta d’ampliació amb l’argument que “s’ha fet a l’esquena del territori”.

Gemma Badia, Carles Ruiz i Lluïsa Moret, respectius màxims responsables d’aquests ajuntaments del Baix Llobregat, denuncien que l’ampliació de les zones de protecció d’aus que proposa la Generalitat és excessiva i que “posarà en perill l’activitat agrícola” d’una zona que suposa el 70% de l’horta del Parc Agrari del Baix Llobregat i un 30% de la superfície hortícola de Catalunya.

Per la seva banda, el sector de la pagesia representat a l’Institut Agrícola de Sant Isidre considera que la Generalitat “opta per la via més fàcil” ampliant l’espai protegit “sense que existeixi ni gens ni mica de garantia científica i tècnica que ajudi a recuperar la degradació ecològica de la zona”.

Greu regressió de la biodiversitat del delta del Llobregat

Tanmateix, les organitzacions ambientalistes insisteixen que la biodiversitat del delta del Llobregat pateix una greu regressió des de fa dècades. Per a aquestes, es tracta d’una zona humida d’especial importància per la conservació de la biodiversitat a Catalunya i la conca mediterrània. “Potser es troba en un punt de no retorn que requereix una intervenció immediata”, segons Ramon Sanahuja, activista de la plataforma Salvem l’Olla del Rei (Castelldefels). Aquesta és una de la trentena d’organitzacions signants del manifest “Prou destrucció del delta!”, que es va fer públic el 5 de juny, data en què se celebra el Dia mundial del Medi Ambient, i que aquest matí, durant la concentració davant del Departament, han lliurat al director general de Polítiques Ambientals.

“Cal ampliar-la per raons científiques i pels valors naturals del delta”, continua Sanahuja, que remet als informes presentats per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-Birdlife), en què asseguren que al delta hi ha moltes espècies protegides d’ocells, i a la Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la conservació de les aus silvestres, “que obliga l’Estat espanyol a protegir aquestes espècies i els seus hàbitats”.

En l’esmentat manifest, signat també per reconegudes organitzacions ecologistes com Depana, les federacions Ecologistes de Catalunya i Ecologistes en Acció, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) o l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) i Zeroport, la plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona, s’argumenta  per què és necessària l’ampliació projectada pel Govern català, i encara pendent d’aprovació definitiva. Ampliar la ZEPA per complir amb les normatives europees és el primer motiu. El mes de febrer de 2021 la Comissió Europea va adreçar una carta d’emplaçament a les administracions espanyola i catalana en què obliga a complir compensacions mediambientals per les darreres ampliacions portuàries i aeroportuàries a Barcelona.

En aquest requeriment, la institució europea insta “a millorar la preservació del Delta del Llobregat, tot augmentant-ne la superfície protegida”. D’acord amb això, el govern català proposa una ampliació que passaria de les actuals 900 hectàrees fins a 2.300, insuficients per a Depana i la resta d’organitzacions ecologistes presents a la prostesta d’avui. “Pensem que no es tracta d’una proposta de màxims sinó més aviat conservadora, perquè, d’acord amb SEO-Birdlife, l’IBA 146 (àrea d’important conservació de les aus) del delta és de 3.500 hectàrees, molt més àmplia que les 2.300 proposades per la Generalitat”, argumenten Sanahuja i Moner. També, incideixen en la “urgent necessitat” de protegir espècies vegetals i animals en perill d’extinció que conviuen a tocar d’àrees densament poblades de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Un altre dels arguments de l’ecologisme local és que cal ampliar la ZEPA per combatre l’especulació urbanística. Les darreres dècades s’han anat ampliant diverses infraestructures i construint milers de nous habitatges a la plana deltaica, fet que ha perjudicat greument l’ecosistema natural del delta del Llobregat, segons denuncien en el manifest ecologista. El document també critica la inacció i connivència de les administracions amb els lobbies empresarials. “No només no s’ha fet res per la preservació dels valors naturals del delta sinó que durant aquest temps s’han ampliat zones industrials, s’ha urbanitzat encara més, s’han fet diverses ampliacions d’infraestructures, i se’n preveuen més”, denuncia Sanahuja.

Millorar el degradat estat de l’aqüífer del delta —equivalent a la capacitat d’emmagatzematge de l’embassament de Sau i vital per abastir d’aigua la regió metropolitana barcelonina, segons apunta Garcia a la roda de premsa—, especialment afectat pel llarg episodi de sequera que pateix la conca mediterrània occidental, consolidar una agricultura sostenible de proximitat enfront de projectes de hubs agroalimentaris que pretenen impulsar un model de desenvolupament basat en una agroindústria intensiva, o reforçar la connectivitat ecològica del territori, amenaçada per macroprojectes urbanístics com el Pla de Ponent, l’ARE Prat Sud, el PDU Biopol-Granvia o l’ARE Ribera-Salines, són altres de les demandes incloses en el manifest.

“Preservar zones humides com les del delta del Llobregat, que poden emmagatzemar fins a vint vegades més carboni per unitat de superfície que altres hàbitats terrestres”, és de vital importància en l’actual context d’emergència climàtica, conclou el manifest.