«Pensen que amb la seva urbanització es perdria dos espais de gran valor ecològic i què tallarà l’últim corredor biològic entre el Parc del Garraf i el Delta de Llobregat, mentre que l’Ajuntament de Gavà considera que el Pla de Ponent i la urbanització d’Els Joncs són dos projectes de ciutat essencials per al futur del municipi».
x La Premsa del Baix
Gavà compta actualment amb dos espais d’alt valor ecològic que estan ‘amenaçats’ pel ciment. El primer és la zona anomenada Els Joncs, situada en la intersecció de l’autovia Gavà-Begues C-234 y l’autopista C-32, que actualment està ocupada per camps de cultiu. L’altra zona està ubicada al costat de la carretera comarcal C-245 (a tocar del municipi de Castelldefels), on també es desenvolupa activitat agrària.
Ben aviat però podrien tenir un destí diferent de l’actual. El primer sector (Els Joncs), de titularitat de l’INCASOL i amb una superfície total de 80 hectàrees, està previst destinar-lo a la construcció de naus industrials. A la segona zona, afectada pel projecte d’urbanització del Pla de Ponent, es construeixen d’habitatges.
Els ecologistes locals i de la resta del Baix Llobregat ja han posat el crit al cel després que l’Ajuntament i la Generalitat hagin manifestat la clara intenció de tirar endavant aquests dos projectes urbanístics. “De fet un dels projectes, el del Pla de Ponent, ja està en marxa, i ja s’ha construït habitatges (barri de Can Ribas)”, explica Jaume Grau, president d’Agulles-Ecologistes en Acció. També incideix que la construcció d’habitatges “afectaria la mobilitat amb l’arribada de 15.000 nous veïns i, per tant, hi hauria un augment de la contaminació i la degradació del medi ambient.”
Pla de Ponent
Segons Grau, la zona afectada pel Pla de Ponent seria entre 70-75 hectàrees de les 186 hectàrees de terreny. “És una zona altament sensible on en terrenys forestals es passaria al ciment. Nosaltres pensem que podria haver-hi riscos d’inundacions a la zona dels canyars. A més el 60% no tenen protecció oficial i l’altre 40% sí, que seria destinada a joves, però com tothom sap aquests no poden accedir a un pis per un tema econòmic i, per tant, al final aniria a gent amb més recursos. Això és inacceptable”, diu Grau.
Aquests terrenys eren de Vertix però se’ls va quedar un banc amb la crisi immobiliària. Actualment, la majoria són del grup inversor Kronos amb seu, entre altres països a Luxemburg, però també de titularitat pública i de particulars. “No pot ser que després de la bombolla immobiliària tornem a donar protagonisme al totxo. A més, la Unió Europea ha dut davant la justícia a Madrid i Barcelona per incomplir els límits de contaminació atmosfèrica”, explica Grau.
Al contrari, des de l’Ajuntament de Gavà es considera que és un projecte de ciutat essencial per al futur del municipi, sostenible i equilibrat. El barri de Can Ribas (143 habitatges) ja és una realitat amb “gent que ha fet de la seva residència el seu projecte de vida”, manifesta Rosa Maria Fernández, segona Tinenta d’alcalde, i presidenta de l’Àmbit de Territori, Medi Ambient i Transició Ecològica. I afegeix que “ara està previst la construcció de 130 habitatges, on vuitanta seran de lloguer accessible. Habitatge social per als que tenen problemes per entrar a viure en un pis. També cal destacar que el futur CAP 3 s’ubicarà en aquest zona on ja s’ha habilitat l’espai per a la seva construcció, que solucionaria un dèficit d’equipaments sanitaris que hi ha a la ciutat.”
Referent a la pèrdua d’espai verd, Fernández considera que “no és cert el que diuen els ecologistes. En el projecte del Pla de Ponent s’incideix de manera important en la preservació del valor ecològic de la zona. Ha estat un pla que és un model a seguir i reconegut”. Segons el consistori, de les 186 hectàrees, només el 15% està destinat a edificar i una part ja està completada. “D’aquest 15% hi ha zones que ja no tenen gaire valor ecològic per la mà de l’home. L’altre 85% es distribueix en cinc grans parcs. A més, es protegeix zones com el Turó del Calamot, la riera dels canyars i Caçagats”, afegeix. Per últim la segona Tinent d’alcalde puntualitza que “la implantació de nous habitatges s’està fent de manera gradual i sempre segons les necessitats de ciutat.”
Els Joncs
D’altra banda, l’altra zona en perill, segons els ecologistes, és la dels Joncs. Un espai agrícola que no forma part del Parc Agrari, per tant, sense la protecció “que calia”, diu Grau. Fa quatre anys que es va requalificar a sol industrial “posant en perill una zona de gran activitat i productivitat agrícola”. Actualment és de propietat d’INCASOL, que “espera que vingui un inversor per vendre-ho i construir fàbriques”, destaca el president d’Agulles-Ecologistes en Acció. Grau, a més, ressalta que segons “un estudi del Consell Comarcal, el 30% dels m2 de sol industrial que hi ha al Baix Llobregat està buit, ja que no hi ha demanda”. “És una zona agrícola molt productiva i part de la connexió ecològica entre les dues zones afectades pels dos plans urbanístics”, afegeix.
Futures mobilitzacions
La problemàtica entre verd o ciment ja està servida. De fet, els ecologistes han avançat que no estaran de braços plegats. Compten amb el suport de diversos col·lectius ecologistes d’arreu del Baix Llobregat -entre els quals està el GE Quercus-, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i diverses entitats veïnals locals.
Tots junts estan formalitzant una coordinadora anomenada SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet, que vol lluitar contra la degradació mediambiental de la comarca. Tots ells han anunciat mobilitzacions per aturar el Pla de Ponent després de la celebració de la primera assemblea oberta ‘Salvem El Calamot i la Riera dels Canyars’. “Que tremolin les institucions perquè la ciutadania aturarà la salvatjada del Pla de Ponent.”
