El 25 de juliol de 1938 a la matinada les tropes republicanes travessen el riu Ebre. Comença la Batalla de l’Ebre, la més sagnant de la Guerra que s’allargà 115 dies i en la que hi moriren desenes de milers de persones.
L’objectiu tàctic de l’ofensiva era alleugerir la pressió sobre el front de llevant davant l’ofensiva franquista que amenaçava València. A més de demostrar a Europa que l’Exèrcit Popular conservava la capacitat de combat.
Abans de l’inici de la batalla, l’obertura momentània de la frontera francesa havia permès el rearmament de l’Exèrcit de l’Est. La frontera francesa però restaria tancada la resta de la guerra impedint el reaprovisionaments d’un l’Exèrcit de l’Est que a l’Ebre es va veure abocat a una desigual batalla de desgast per conservar les posicions conquerides durant els primers dies. Circumstància que a la fi propiciaria les condicions idònies per a la posterior ofensiva franquista sobre Catalunya.
El setembre de 1938, en plena batalla de l’Ebre les potències colonials d’Anglaterra i França van signar amb l’Alemanya nazi l’Acord de Munic, per resoldre la «crisi dels Sudets». La signatura de l’acord, a l’esquena de Txecoslovàquia, va suposar una gerra d’aigua freda sobre les esperances republicanes d’allargar el conflicte fins a l’esclat de la 2a Guerra Mundial; verbalitzada sota la consigna republicana “Resistir és vencer“.
Sobre la batalla de l’Ebre, el pratenc Anton Ràfols en va deixar el seu testimoni, en un llibre ‘Diari i cartes des del front‘, editat l’any 2013.
