Desprès de 7 anys de vida, el Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ viu ara en mig de l’amenaça d’un desallotjament què es preveu imminent i fa públic un manifest per tractar d’evitar el seu desallotjament i salvar aquest espai autogestionat.
La notícia ha suposat un gerro d’aigua freda pels okupants que havien aprofitat l’aturada forçada de bona part de les activitats del casal a causa de la pandèmia, per afrontar nombroses reformes a l’espai.
La Llavor s’ha convertit en la llar d’una desena de col·lectius que formen el teixit social del Prat de Llobregat, com ara la Colla Bastonera, l’Assemblea de Joves, el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Central, la Cooperativa de consum ecològic i responsable ‘Cals Karxofa’, o el Comitè de vaga feminista del 8M entre altres. Durant l’inici de la declaració de pandèmia, ara farà just un any, també va acollir a la Xarxa Veïnal de Suport Mutu creada per atendre en les etapes inicials del confinament les necessitats més urgents de molts veïns del Prat.
MANIFEST EN DEFENSA DEL CASAL
Després de 7 anys de vida, el projecte que representa el Casal Okupat Autogestionat ‘La Llavor’ viu avui sota la incertesa d’una amenaça d’un desallotjament què és preveu imminent. El local és propietat de la immobiliària Comercial Ibérica S.L, pertanyent al Grup Rosal de la família Bertrand, una poderosa nissaga propietària al Prat, de la finca La Ricarda.
En el moment de la seva okupació l’edifici de l’antic CELL duia més de 12 anys en estat de complet abandonament i sotmès a un procés de degradació irreversible. L’interior havia estat objecte de diversos saquejos i es trobava desproveït de qualsevol material de valor, cablejat, canonades o fins i tot marcs d’alumini.
En aquests 7 anys de vida del projecte de Casal l’edifici ha experimentat una notable millora, i no han estat pocs els recursos i treball invertit en el seu manteniment. Com pot ser per exemple el cas de les finestres que en el moment de l’ocupació no hi havien i ara hi són.
Aquests 7 anys de vida del Casal pensem que ha representat pel Prat una alternativa que ha enriquit la vida social i cultural, a més d’oferir completament de franc espais per a la pràctica de l’esport, com el Gimnàs o el Rocòdrom.
El que era fins a l’any 2014 un espai abandonat adquirit per una immobiliària sense cap altre fi que el del lucre i l’especulació, ara ha recobrat la vida de la mà de nombrosos col·lectius, entitats i persones. Un espai autogestionat, assembleari i horitzontal, fora dels canals institucionals i d’interessos econòmics o partidistes, que cobreix una necessitat al Prat i enriqueix el teixit associatiu local.
L’edifici està afectat per un pla de reordenació urbanística que obliga a qualsevol que comprador a enderrocar-ne la meitat per tal d’alinear la façana amb la resta d’edificis del carrer. A la vegada, tampoc reuneix les condicions necessàries que justifiquin el pagament d’un lloguer. És per això que els seus propietaris ni l’han pogut vendre ni l’han pogut llogar mai: ho proven els 12 anys en desús.
Ara per ara, creiem que l’únic ús viable és el que li hem estat donant nosaltres aquests 7 anys de vida ja que, molt probablement, en el cas que fóssim desallotjats el local continuaria abandonat durant anys. S’imposa reclamar una sortida que eviti el tancament del Casal.
Al Prat es compleixen 27 anys de moviment d’okupació, i aquest continua sent vigent davant l’especulació urbanística, els processos de gentrificació i la manca d’habitatges assequibles, així com la necessitat d’espais autogestionats on poder-nos organitzar i continuant creant xarxa social i generar alternatives. Davant la legalitat que defensa els espais abandonats i les propietats que no s’exerceixen, defensem la legitimitat de donar-los un ús social i comunitari.
Per més que vulgueu ensorrar aquesta Llavor,
per més terra que li vulgueu llençar damunt,
doneu-li temps, pluja i sol,
i més forta i com mai naixerà una nova flor.Per un Prat com cal defensem el Casal
LA LLAVOR NO ÉS TANCA, ATUREM EL DESALLOTJAMENT!!
__________________________________________________
