L’any 2017 semblava que sí, que el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca es tancava. Ho semblava després que l’Ajuntament de Barcelona donés un termini màxim de dos mesos a Interior per precintar el Centre, sota amenaça de portar el cas fins a l’Audiència Nacional espanyola. Molt soroll per no res, dos anys més tard el CIE continua obert i sense cap previsió futura de tancament. Des del àmbit institucional també l’Ajuntament del Prat va aprovar l’octubre de l’any 2015 una moció simbolica d’adhesió a la campanya “Tancarem els CIE”.
Per cinquè any consecutiu demà dissabte des de 19 de gener organitzada pel grup de voluntaris que visita els migrants privats de llibertat, tindrà lloc una vetlla de pregària davant el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca des de dos quarts de set i fins a dos quarts de vuit de la tarda; amb l’adhesió de l’ACO (Acció Catòlica Obrera), Arrels Sant Ignasi, Centre Sant Jaume-Fundació Carles Blanch, Col·lectiu de Capellans Obrers, Cristianisme i Justícia, CVX-Sagrada Família, Delegació Diocesana de Pastoral Obrera, Fundació La Vinya, Centre Passatge-Fundació Viarany, Fundació Salut Alta, GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), Hospital Campanya Parroquia Sta Anna, Justícia i Pau, Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, Obra Domingo Solà (EKUMENE).
Pitjor que la presó
Molts ho confonen amb una presó tot i que les condicions són encara molt pitjors que en qualsevol presó catalana. Al CIE no hi ha activitats per fer, ni tallers, ni manualitats, ni gimnàs, res. Fins a seixanta dies internats poden estar a l’Estat Espanyol, tot i que hi ha altres CIEs a la Unió Europea que tenen fins a l’any i mig d’internament, com és el cas de Gran Bretanya. I és que els dies d’internament mínim als CIEs els marca la Unió Europea, com a directiva, i són els països qui estableixen el màxim.
Des de fa uns anys el grup de voluntaris i voluntàries vinculats a la Fundació Migra Studium visitrn el CIE Zona Franca. L’objectiu d’aquestes visites, explica Pilar Pavia, voluntària del grup de visites al CIE, és doble. “Per una part hi ha l’objectiu d’acompanyar les persones que són allà dins i que ho demanen, perquè hi ha d’haver una petició per part de l’intern”. Intenten saber com està la persona, quines necessitats hi ha, quines vulneracions de drets es duen a terme, “perquè alguna o altra vulneració sempre es dona allà dins”. El que no fan, remarca, és resoldre situacions jurídiques, “això ho fan els advocats”. Sí poden empènyer alguna situació o inclús fer denuncies si veuen presència de menors, per exemple. “Però el nostre paper no és el dels advocats”.
Un segon objectiu és donar visibilitat. I això ho fan per exemple amb la vetlla de pregària o amb l’informe que anualment presenten, coordinant-se amb altres CIEs de l’Estat Espanyol. “Per fer visible que són uns centres que no haurien d’existir perquè de fet el 60% dels interns surten en llibertat”.
El CIE, recorda Pavia, “continua obert i no sembla que en un futur s’hagi de tancar”. Sí que es nota, diu, el canvi en les polítiques migratòries a nivell d’Estat en el tipus de presència d’interns dins el CIE. “Hi va haver una època en que hi havia molta gent subsahariana, ara pràcticament no n’hi ha”. Alguns són expulsats en calent, com han sortit sovint casos a la premsa, però des del juny la Pilar afirma que ella no ha vist dins el CIE cap subsaharià. Últimament venen molts migrants provinents d’Argèlia i suposen que subsaharians potser van a altres CIEs. “Quan surti l’informe ho sabrem”.
Els últims dels últims
Si aconsegueixen veure un intern dues o tres vegades ja és molt, reconeix Pavia. I és únicament amb les visites continuades com poden arribar a conèixer la història vital de la gent. També amb alguns interns intenten ajudar-los a reflexionar sobre què passaria si els expulsen i pregunten sobretot què els espera al seu país. “Per alguns la situació al país d’origen és terrible, i per qui ja té família aquí l’objectiu és sortir en llibertat”.
Pavia relata que una vegada parlant amb un dels policies del CIE els va explicar que s’havia donat la llibertat a un grup de subsaharians que ja feia 59 dies que estaven tancats. Van sortir i a les dues hores tornaven a estar asseguts a l’entrada del CIE de nou, demanant poder tornar a entrar-hi. “No sabien on anar, això evidentment és feina d’altres entitats indicar on poden anar, però al CIE tenien assegurat menjar i dormir, imagineu la situació dels migrants al carrer”.
I per què visita la Pilar? Cada persona que visita els interns del CIE té les seves motivacions personals. “La meva motivació última és l’Evangeli i els seus valors d’acollida. Són els últims dels últims. Ells al costat d’algú que ja ha començat a tramitar l’asil estan molt pitjor, els hi sembla un luxe poder aconseguir la targeta vermella de l’asil”.
