Ahir dijous, el Consell de la Unió Europea va confirmar que havia rebut la petició del govern espanyol per a què el català, l’euskera i el gallec siguin llengües oficials a la UE. Actualment s’està estudiant la demanda i es preveu una primera resposta pel pròxim 19 de setembre.
Quatre de les principals entitats per la llengua –Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua– ja han opinat al respecte.
Des d’Acció Cultural del País Valencià prenen aquesta acció amb cautela, tot i que valoren que dintre de la carta s’inclogui la petició d’afegir-la a l’ordre del dia de la pròxima reunió. També consideren que l’impacte és altament positiu ja que és una forma de reconèixer que el català és una llengua útil. Alhora, la seva presidenta Anna Oliver, remarca la importància de “Superar el marc espanyol i traslladar-nos a un marc internacional” a fi de aconseguir la supervivència del català.
Des de l’Obra Cultural Balear també ho valoren positivament, tot esperant que no sigui només un “globus sonda”, ja que això significaria “un reconeixement de la diversitat lingüística de l’estat i també d’Europa”. També espera que això serveixi per “a obrir el debat i reforçar, precisament, la presència del català i les altres llengües de l’estat tant dins el congrés com dins el senat” espanyol.
Òmnium Cultural espera que, en cas de ser aprovada, l’oficialitat es defensi fins al final. Recorden que el català és dotzena llengua més parlada de la Unió Europea i que la seva aprovació com a llengua oficial implicaria “visibilitzar, normalitzar la nostra llengua i que el català disposés de l’estatus que es mereix”.
Finalment, des de Plataforma per la Llengua també ho reben amb prudència i satisfacció. Afirmen que això és només una petició, però que encara queda la negociació amb la resta d’estats membres per l’aprovació unànime. També recelen respecte la lletra petita, ja que volen assegurar que “volen incloure el català al reglament com a llengua oficial i de treball, i no amb cap estatus intermedi ni cap succedani semblant (com van fer veure que intentaven el 2004)”.
10 anys des de l’última llengua en incorporar-se a la UE
L’any 2013 es va incloure la última llengua oficial a la UE, el croata. Anteriorment, havia estat reconegut l’idioma gaèlic al 2007, rere dos anys d’espera després de que ho sol·licités Dublín.
Actualment a la Unió Europea estan reconegudes 24 llengües, tot i que en els seus inicis (el reglament que regula el règim lingüístic data de 1958) només eren 4 les oficials: neerlandès, francès, alemany i italià.
Totes les llengües actuals han estat reconegudes per votació unànime de tots els estats membres, i el mateix haurà de passar amb el català, l’euskera i el gallec.
