Aquest passat dimarts 28 de març va celebrar-se dins del Congreso de los Dipùtados a Madrid la jornada “La política de grandes infraestructuras de transporte en España”, amb la participació de diferents organitzacions socials que s’oposen a les ampliacions de grans infraestructures planejades en els seus respectius territoris.
La trobada, celebrada de la mà dels diputats Carmen Duce i Juan Lopéz de Uralde, va aplegar quatre de les experiències més representatives del que està esdevenint a tot l’Estat espanyol i va comptar amb la presència de Sara Mingorría, en representació de la plataforma Zeroport i del territori del delta de Llobregat i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Mingorría va desgranar els problemes associats als plans d’ampliació de l’aeroport d’El Prat i va fer pública l’aposta de Zeroport pel decreixement de l’aviació i per allunyar-se de l’actual model de desenvolupament econòmic enfocat al turisme de masses, al que qualifica d’insostenible. Mingorría va reclamar deixar de promoure la hipermovilitat i hiperglobalizació de mercaderies, obviant el seu impacte ambiental i social, així com l’augment d’emissions que suposen.
“La política de transport a l’estat espanyol continua aliena a l’emergència climàtica”
Els participants, al llarg de la jornada “La política de grans infraestructures de transport a Espanya“, van assenyalar lo allunyada que està la política de grans obres de transport amb relació a l’Emergència Climàtica declarada pel Govern espanyol a principis de 2020.
Van denunciar igualment, el que van qualificar de “tsunami de formigó” i les seves conseqüències: afecció sobre el territori, ocupació d’una gran quantitat de sòl fèrtil o protegit, fragmentació de propietats i ecosistemes, amb els consegüents problemes a la biodiversitat i contaminació.
Segons va destacar Paco Segura, portaveu d’Ecologistes en Acció que també va participar com a ponent a l’acte: “durant molts anys hem estat el país europeu que més percentatge del PIB ha dedicat a les grans infraestructures de transport, fins i tot en períodes en els quals s’han aplicat fortíssimes retallades a prestacions socials. En 2009, per exemple, es va invertir el 2,2% del nostre PIB en aquestes grans obres (més de 23.000 milions d’euros) mentre l’any següent es van aprovar retallades per valor de 7.500 milions en prestacions socials“.
L’Estat espanyol es tracta del país de la UE amb més quilòmetres d’autovies i autopistes, amb la xarxa més extensa de línies d’alta velocitat ferroviària, amb més aeroports deficitaris i amb major capacitat portuària sense utilitzar.
A la jornada s’ha destacat, a més, que moltes d’aquestes grans infraestructures han estat lligades a la corrupció política. Els papers de Bárcenas, per exemple, dels que s’acaben de complir deu anys de la seva publicació, no són sinó un catàleg de donacions il·legals per part d’empresaris com a contrapartida per l’adjudicació d’obra pública.
Per a David Hoyos, professor del Departament de Mètodes Quantitatius de la Universitat del País Basc, s’han desenvolupat grans inversions amb escassa rendibilitat social. I ha afirmat: “L’eficiència econòmica unida a l’emergència climàtica obliga a imposar criteris estrictes a tot nou projecte d’infraestructura de transport a l’estat espanyol: no sols ha de demostrar una clara rendibilitat social positiva sinó que deu, a més, contribuir a reduir les emissions de carboni netes del transport“.
Els participants a les jornades traslladen a tots els grups polítics la necessitat urgent d’abordar un canvi radical
Així mateix, aquestes organitzacions han traslladat a tots els grups polítics presents al Congreso de los Diputados la necessitat urgent d’abordar el decreixement i el canvi radical en les polítiques d’infraestructures de transport que malbaraten recursos econòmics, danyen el territori i generen emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. “S’ha de parar ja aquesta dinàmica de grans obres que només afavoreix a les grans constructores i pensar en polítiques i serveis de mobilitat que beneficiïn a la major part de la ciutadania sense arrasar el nostre territori“, han conclòs.
Per part seva, malgrat les promeses, és previsible que la Llei espanyola de Mobilitat Sostenible que s’està tramitant en l’actualitat no vagi a servir per a tallar aquests greus problemes, consideren els promotors de la jornada, ja que deixa en mans dels mateixos promotors les avaluacions de la rendibilitat socioambiental dels projectes i fixa un període de temps molt lax per a iniciar-les. Tampoc delimita mecanismes perquè es limitin de manera contundent les emissions degudes al transport. Per tot això, les organitzacions convocants han denunciat que la política de transport a l’estat espanyol continua aliena a l’emergència climàtica.