El diputat pratenc de Vox Antonio Gallego ha abandonat el grup parlamentari de Vox al Parlament, al·legant “desavinences acumulades” amb el partit, segons ha informat Efe. I passarà a ser no adscrit. El partit d’Abascal li ha demanat sense èxit que torni l’acta de diputat.
Gallego era portaveu a la Comissió d’Economia i Hisenda i fins el mes de setembre havia estat portaveu adjunt del grup parlamentari.
“Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte al vostre treball i als votants de Vox”, ha afirmat Gallego en el comunicat, que ha afegit que a partir d’ara, buscarà “nous reptes professionals” que no posin en joc la seva salut mental i el respecte cap a ell mateix.
La marxa de Gallego aprofundeix la crisi interna que viu VOX i deixarà a la formació d’extrema dreta amb 10 diputats a la cambra catalana. A Macarena Olona, que està immersa en el projecte de crear una altra organització d’extrema dreta, li va faltar temps per recordar, des de Málaga, on protagonitzava un acte públic, que Gallego també havia decidit abandonar Vox.
Gallego protagonista d’una dilatada i polèmica trajectòria política
La formació ultra de Santiago Abascal l’incorporar com a número dos de la candidatura a les darrers eleccions al parlament. Antonio Gallego peró, acumula a les seves esquenes una dilatada i polèmica trajectòria política. Va ser durant 16 anys regidor del PP al Prat, vuit anys diputat al Congrés espanyol pel PP i un dels portaveus adjunts del Grup Parlamentari del PP durant la primera legislatura de Mariano Rajoy. També va ocupar el lloc número tres en la llista del PP per Barcelona en les catalanes de 2015, en les quals Xavier García Albiol va ser el candidat.
La dilatada trajectòria política de Gallego inclou el seu pas fugaç per Convergència i Unió. Concretament, va formar part de les llistes de CiU a l’Ajuntament del Prat de Llobregat en les eleccions de 1995, a pesar que en els comicis següents, quatre anys més tard, va passar a formar part del PP.
Com a regidor al Prat, Gallego va ser polèmic per les seves declaracions obertament xenòfobes. Recordar el seu lema electoral “Menos inmigración ilegal y más aparcamientos”, la seva campanya d’oposició a una mesquita fantasma, sense oblidar-nos de les seves columnes publicades a la revista Municipal on tant podia carregar contra els comerços xinesos o badulaques, com fer seu el lema de l’avui desapareguda formació d’ultradreta de Josep Anglada, PxC: “Primero los de casa”.
En els seus anys en l’Administració, Gallego va protagonitzar diverses polèmiques, com recollia aquest reportatge de Público. A més de titllar de “assassí” al president Lluís Companys i defensar el projecte de Eurovegas amb l’argument que era més important “oferir una alternativa viable als 6.000 aturats del Prat que protegir alguns camps plantats d’hortalisses”, la disputa més sonada de totes va ser la que va emprendre contra la PAH.
En 2013 va demanar la imputació d’una integrant del col·lectiu, que mesos abans havia participat en un escarni davant la casa de Gallego, per set presumptes delictes d’injúries, calúmnies, amenaces, coaccions, manifestació il·lícita, desordres públics i un delicte contra les institucions de l’Estat.
Poc després d’aquell escarni apareixerien dues pintades amenaçadores contra dos dels participants: “Ibern primer aviso. Vigila la família” a casa del regidor d’ERC i una altra a la persiana del sindicat CNT amb el nom de l’historiador Joan Montblanc escrit dintre d’una diana. Els afectats no van dubtar pas a senyalar la coincidència d’ambdòs fets.
Els diferents centres socials okupats pratencs també van ser un dels altres focus d’atenció de virulents atacs per part de Gallego. L’any 2005 va demanar la suspensió del concert previst al camp de futbol municipal del Fondo d’en Peixo per celebrar els 10 anys de la presencia d’aquest col·lectiu al Prat, argumentant unes suposades vinculacions d’una de les bandes programades, el grup basc Soziedad Alkolika, amb el “terrorisme”. Protagonistes habituals de les seves columnes a la revista municipal, la seva obsessió amb els okupes arribaria a extrems esperpèntics una matinada de 2003, quan Gallego va tenir l’ocurrència de dirigir-se a les portes del KOP ‘Alta Tensió’ a acabar les celebracions dels resultats electorals del PP a les municipals, provocant un altercat on va acabar per intervenint-hi la Policia Municipal per protegir i comminar a marxar-se al llavors regidor i als seus acompanyants.
Des de què l’any 2015 va abandonar la política profesional Vox estava darrere d’ell, temptant-li per a incorporar-se a les seves files per la seva relació d’amistat amb Jorge Buxadé, vicepresident polític de Vox, i Garriga, amb el qual va coincidir anys abans a les files del PP. La seva trajectòria a Vox peró, ha estat efímera.
__________________________________________________________________________________________
Informació relacionada:
Antonio Gallego enxampat en el seu escó del Parlament comprant entrades per al concert de Springsteen.
Julen, el protagonista de la història d’Antonio Gallego que pocs es creuen, comença a esdevenir un ferm candidat a personatge de l’estiu a Twitter
La fiscalia creu que dir-li panerola al diputat del PP Antonio Gallego és un delicte contra les institucions de l’Estat
Apareixen pintades amenaçant militants de partits i sindicats que van participar en els escraches a Gallego (PP)
Tal dia com avui de 2003 Antonio Gallego va anar davant un Casal Okupat a celebrar els resultats electorals del PP
