«El Festival Esperanzah! compleix la primera dècada de vida apostant per la conversió en una cooperativa que celebrarà aquest diumenge la seva primera assemblea després d’un procés de conversió iniciat en la seva desena edició, l’any passat».
Canviar la imatge tòpica d’un barri estigmatitzat i receptor d’ajudes a la d’un barri solidari, capaç de generar idees i recursos per destinar-los a projectes d’interès social, tant al Prat de Llobregat com més enllà. Aquesta és la filosofia del Festival Esperanzah!, que es celebra a l’otubre al barri de Sant Cosme i Sant Damià amb el bagatge acumulat d’una dècada d’experiència i moltes idees per explotar.
El camí recorregut durant tots aquests anys ha estat fèrtil pel què fa a aprenentatges i també ha permès destinar un total de 300.000 euros recaptats fins al 2015 a projectes solidaris com Proactiva Open Arms, una ONG que lluita per evitar la catàstrofe humanitària de les refugiades a la Mediterrània. Altres iniciatives que han rebut una empenta gràcies al festival han estat Pallasos en Rebeldía, col·lectiu internacional de clown i circ, i Dones Rumb a Gaza, una de les flotilles de la llibertat per trencar el bloqueig israelià sobre la població palestina de Gaza (2016), Proactiva Open Arms, a més de col·laborar amb el Cor Safari –fundació Nzuri Daima–, la fundació Vozes i impulsar l’emprenedoria cooperativa local.
A banda, les activitats de les últimes edicions també han servit per donar suport a projectes comunitaris del Prat: un d’ells és Dones Sàvies de Sant Cosme, autèntiques lluitadores per millorar les condicions del barri i protagonistes d’un documental.
Mercat social
Tot això gràcies a la recepta que promou el festival, finançat exclusivament amb ajuts, aportacions voluntàries, patrocinis i els ingressos resultants de la venda de menjar i beguda. A més, el 100% de la recaptació de les entrades i els excedents aconseguits es destinen a projectes d’alt impacte social, cultural, comunitari i ambiental. Aquesta realitat no seria possible sense els equips de voluntàries que gestionen l’esdeveniment i la complicitat inestimable dels col·lectius d’artistes i músics, que adapten el seu caixet al pressupost d’aquesta cita anual.
Què es fa és tan important com la manera de fer-ho: per això, l’Esperanzah! parteix de l’economia solidària, una vinculació que s’intensifica a partir de 2014 en col·laboració amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i altres organitzacions amb qui comparteix la mateixa visió. “El festival fomenta l’extensió del mercat social: la majoria de proveïdors són cooperatives i entitats de l’economia solidària, i promou la intercooperació amb experiències semblants. A més, cuida molt el tema del voluntariat”, explica Xavi Palos, de la XES. Això, per exemple, es concreta a les barres, on es poden trobar projectes de restauració cooperativa i es contracten els serveis de Som Energia (llum) i Som Connexió (telefonia i internet), així com les assegurances d’Arç Cooperativa.
L’Esperanzah! no és un producte sintetitzat per cap empresa ni gestoria cultural, sinó que neix de la visió d’un col·lectiu d’educadores socials desitjós de vertebrar el territori de Sant Cosme de manera creativa i apoderadora. Per això no és un festival qualsevol i s’agermana amb altres festivals que vinculen cultura i compromís, com Clownia, Canet Rock, Rototom Sunsplash i BarnaSants. En un moment en què molts espectacles acaben sent espais cuinats per grans empreses de gestió i marxandatge amb l’objectiu de promocionar cotxes o cerveses, el periodista musical Nando Cruz apunta que “ens calen urgentment altres referents i experiències per imaginar com podria ser un espai de trobada sa al voltant de la música i explorar nous models. En aquest sentit, l’Esperanzah! és un banc de proves idoni per al cooperativisme perquè ja ha avançat molt de terreny”.
Horitzó cooperatiu
Per tal de consolidar el seu model, l’Esperanzah! ha iniciat un procés per convertir-se en cooperativa. L’objectiu és bastir un instrument d’esperit cooperatiu en què totes les parts implicades decideixin conjuntament aspectes com la temàtica del festival, els eixos que cal prioritzar i el destí dels recursos generats. En paraules del codirector del festival, Òscar Rando: “Volem dotar-nos d’un sistema de governança on músics, periodistes, administració pública, entitats i totes les persones puguin participar d’aquest model innovador, que utilitza el festival per intentar donar resposta a les petites revolucions que tenim pendents”. En definitiva, un model que respongui a les expectatives d’un projecte que vol prioritzar la transformació social.
“A l’hora de dissenyar un festival, el públic acostuma a ser el protagonista més menystingut i només se’l considera el consumidor final. Un festival d’esperit cooperatiu seria un context ideal per incorporar-lo des del principi”, reflexiona Cruz. Un dels casos interessants pel que fa a participació que esmenta Cruz és l’Ibaiertzean (Pamplona), que, tot i finançar-se amb fons públics, cada any s’instal·la en un barri de la ciutat i el primer que fa és contactar amb el teixit comunitari del territori per decidir quina mena d’activitats s’impulsaran i com poden enriquir el barri.
Altres referents inspiradors per la seva trajectòria són Teatro de Barrio, cooperativa de consum cultural integrada al barri madrileny de Lavapiés, i els mateixos Txarango, que l’any passat es van constituir com a cooperativa de treball. També es poden teixir aliances i aprofitar l’experiència de projectes ideològicament molt propers, com l’Ateneu Popular de 9 Barris o Quesoni, cooperativa centrada en producció i programació artística.
El procés culmina aquest diumenge vinent amb la primera assemblea de l’entitat al Fundesplai del Prat de Llobregat. Hi són convidats tots els socis de la nova cooperativa En el marc de l’assemblea fundacional s’escollirà el Consell Rector de l’entitat, es legalitzarà davant notari la constitució d’aquesta cooperativa i es perfilaran aspectes de funcionament, organització, aportacions dels socis al capital social, etc. Amb aquest nou model de governança, Esperanzah! també preveu que el projecte es faci “més gran” i, si el festival com a tal ha aconseguit recaptar més de 400.000 euros els darrers anys, ara aspiren a anar encara més enllà.
Ecosistema d’economia solidària
Per posar fil a l’agulla, l’actiu més important que té l’Esperanzah! és la pertinença a l’ecosistema cooperatiu del Prat de Llobregat, una de les 32 poblacions adherides a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). Al llarg dels darrers anys, la Fundació Esperanzah!, amb el laboratori d’emprenedoria col·lectiva Labesoc i altres entitats que dinamitzen l’economia cooperativa al territori –l’última a arribar ha estat l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, amb seu a Sant Feliu–, ha acompanyat més d’una quarantena de projectes de sectors molt variats. Parlem d’iniciatives –per esmentar-ne només unes quantes– com Som Gestió (gestoria i assessoria), Som Connexió (telecomunicacions), Som Eficiència (transició energètica), Illa (producció d’esdeveniments i lloguer de materials) o Rebrot (encarregada de gestionar la finca de Cal Monés, cedida per l’Ajuntament per acollir el futur Parc de les Olors). Totes són aquí per complementar les propostes existents i enfortir la xarxa comunitària i veïnal del barri.
L’ambiciosa proposta de l’Esperanzah! per als propers anys és una peça important que s’afegeix al mosaic de projectes que es van obrint camí des de l’economia solidària. El festival compleix la funció de denunciar les injustícies i fer d’altaveu de les iniciatives amb potencial de transformació, i el que és més important: humilment, explora i projecta formes de portar-les a la pràctica.
Més d’una dècada sembrant esperances
La llavor de l’esdeveniment es planta el 2007, quan unes quantes persones vinculades a Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS) i la plataforma Radiochango visiten el festival de músiques del món Esperanzah! a Bèlgica. Poc després, ja el 2008, Manu Chao fa un concert a l’equipament Cívic Delta que marca l’inici del festival al Prat.
Article elaborat en base a informacions pròpies i extretes de la directa.cat
