Tal dia com avui, el 9 de frebrer de 2007, va morir Alejandro Campos Ramírez, més conegut com Alejandro de Fisterra, l’inventor del futbolí entre d’altres coses.
El seu idealisme polític es va materialitzar amb l’esclat de la revolució de juliol del 36. No obstant això, al novembre d’aquest any va resultar greument ferit quan la seva casa va ser bombardejada i va ser enterrat sota els enderrocs.
Alejandro de Fisterra, gallec, poeta, anarquista i marmessor de León Felipe va idear el futbolí llavors, a prop de Montserrat, mentre es refeia de les ferides greus que el van deixar coix. Va veure molts nens ferits, incapaços de jugar a futbol amb els seus amics. I així, inspirat en la idea del tennis de taula, es va posar a construir un camp de futbolí amb un fuster utilitzant barres de fusta de pi i acer.
Entre ell i alguns companys anarquistes van construïr el primer futbolí. A començaments del 37 el va patentar, amb tant mala sort que, mentre fugia a França passant els pirineus a peu, va ploure durant 10 dies i se li van mullar tots els papers.
Més tard, al 1948, quan era a París es va assabentar que un company de l’hospital, Magí Muntaner del POUM, havia patentat el futbolí a Perpinyà. Quan aquest va morir, Finisterre va marejar la companyia que els fabricava i li van donar diners suficients per marxar a l’Equador.
Mentre vivia a Guatemala (un dels pocs països que reconeix la República com el govern legítim de l’Estat Espanyol), va portar documents confidencials de l’ambaixador republicà espanyol a Mèxic. Allà es va fer amic de l’ambaixador, que el va animar a fabricar-los al seu país. I fins i tot li va marcar uns gols al Che, que anava cada dia al Centre Republicà Espanyol de Guatemala.
Després del cop militar recolzat pels Estats Units al 1954, va ser segrestat per agents del dictador espanyol Franco i posat en un avió de tornada a Madrid.
Utilitzant el bany de bord, va embolicar una barra de sabó en paper de plata i , fingint que era una bomba, va emergir declarant “soc un refugiat espanyol” i amenaçant de volar l’avió en un dels primers actes de segrest d’avions. L‘avió finalment va aterrar a Panamà.
Va tornar a viure a l’Estat Espanyol després de la mort de Franco. Va morir a Zamora el 9 de febrer de 2007, amb 87 anys i va mantenir el seu idealisme fins al final: “Crec en el progrés: hi ha un impuls humà cap a la felicitat, la pau, la justícia i l’amor, i aquest món arribarà un dia!“.
Al Prat de Llobregat entre els anys 2007 i 2009, al desaparegut KOP-Alta Tensió va organitzar-se un torneig de futbolí que deia el nom de Alejandro de Fisterra. El torneig va desaparèixer però, conjuntament amb el citat centre social okupat.
Des del col•lectiu llibertari pratenc -Catarko- organitzador del citat l’esdeveniment, van batejar el torneig amb el nom del seu inventor per, en les seves pròpies paraules, “valoritzar la nostra memòria històrica, i els valors llibertaris” i com forma de fer “un petit homenatge a tots els vells lluitadors antifeixistes, i més concretament a la figura de Alejandro de Fisterra“.
Del seu invent, Alejandro de Fisterra diria: “el meu joc no fomenta l’autisme com els videojocs, sinó l’amistat i el companyerisme”.
