«DEPANA ha titllat la resposta de les administracions a la desprotecció del delta del Llobregat de “vergonyosa”: “L’Ajuntament del Prat culpa al Govern, i la Conselleria de Territori culpa a La Moncloa. Només s’assenyalen culpables i no s’assumeixen responsabilitats” diu l’entitat ecologista».
L’amenaça de sancions a l’Estat Espanyol per part de la Comissió Europea, responent a una queixa elevada per l’entitat mediambientalista DEPANA, ha provocat aparentment un gir de 180 graus en el discurs oficial dels darrers anys, al voltant d’una hipotètica ampliació de les zones naturals al delta de Llobregat sota protecció, després d’anys on l’administració i el parlament català s’han negat sistemàticament a contemplar qualsevol ampliació sota l’argument de que les proteccions excessives podien dificultar el treball agrícola de la zona i de que el delta de Llobregat ja gaudia de prou mesures de protecció efectives.
Les amenaces de Brussel·les però, han provocat que el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet hagi procedit a rectificar el posicionament oficial defensat anteriorment i hagi anunciat que la Generalitat ampliarà la zona d’especial protecció dels ocells i les reserves naturals del delta del Llobregat. Ho anunciava dijous en roda de premsa després de la reunió del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, que aglutina als municipis de la zona.
Tots aquests moviments en l’administració catalana es produeixen després de l’obertura el passat 19 de febrer d’un procediment d’infracció contra l’Estat Espanyol, mitjançant la Carta d’Emplaçament, per no haver adoptat “mesures suficients” per a frenar la deterioració del Delta del Llobregat provocat per l’expansió de l’aeroport i el port de Barcelona així com pel desviament del riu, en el marc de l’anomenat del Pla d’Infraestructures de Delta de Llobregat signat l’any 1994 -i conegut col·loquialment com el Pla Delta-.
L’expedient interpel·la a les administracions que van impulsar les grans obres contemplades al abans ja citat Pla Delta, com el desviament del tram final del Llobregat per a ampliar el port aprovat l’any 1998 o la construcció de la tercera pista de l’aeroport, tramitada a l’any 2002, entre altres. La carta sosté que les mesures de compensació contemplades com a mesures compensatòries per l’impacte mediambiental d’aquestes infraestructures i recollides en les declaracions d’impacte ambiental, a més de ser insuficients no han estat dutes a terme íntegrament, tal com venia denunciant des de fa molts anys DEPANA, tot i que s’ha de dir que sense gaire èxit, fins al dia d’avui.
L’expedient interpel·la tant a la Generalitat, que té les competències en urbanisme i espais protegits, com a l’Estat, que va dur a terme les grans obres en el delta (desviament del tram final del Llobregat per a ampliar el port en 2000 i construcció de la tercera pista de l’aeroport en el 2004).
La CE demana que “prenguin mesures addicionals per a protegir” l’espai catalogat com a Xarxa Natura 2000 en el delta del Llobregat. Així mateix, adverteix que estarà alerta davant “qualsevol nova deterioració” del delta del Llobregat a conseqüència de l’execució de grans projectes d’infraestructures, com les possibles ampliacions de l’aeroport del Prat i del port de Barcelona”.
La CE ha donat dos mesos a les autoritats espanyoles i catalana per a “esmenar les deficiències” identificades en el Delta; si la resposta de les autoritats no resultés convincent, la Comissió podria enviar un Dictamen Motivat, últim pas abans d’elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La reacció de les administracions: Passar-se la pilota les unes a les altres
DEPANA ha titllat la resposta de les administracions a la desprotecció del delta del Llobregat de “vergonyosa”: “L’Ajuntament del Prat culpa al Govern, i la Conselleria de Territori culpa a La Moncloa. Només s’assenyalen culpables i no s’assumeixen responsabilitats”.
Eludint responsabilitats, el conseller Calvet va insistir que “l’origen del procediment d’infracció són dues grans infraestructures de l’estat” (el desviament del riu i l’ampliació de l’aeroport), per la qual cosa l’estat és el responsable de “els estudis d’impacte ambiental, de l’establiment de les mesures correctores i compensatòries i de resoldre les declaracions d’impacte”, declarant que exigiran a l’Estat “el compliment i l’increment de les mesures compensatòries del port i aeroport”.
El discurs oficial del Govern experimenta un gir de 180 graus al voltant d’una hipotètica ampliació de les zones naturals del delta
L’ampliació dels espais protegits del delta mai ha estat a l’agenda del govern català. L’any 2011 el parlament va votar amb els vots de CiU i PP d’incloure el Delta del Llobregat a la llista mundial de zones humides protegides coneguda com a convenció Ramsar. Cal dir que el conveni Ramsar no suposaria cap ampliació dels Espais Naturals, sinó un reconeixement internacional, que no requereix cap tramitació i donaria pas a l’arribada d’ajuts.
Durant l’època Eurovegas, l’any 2012, ERC va presentar una resolució que també va ser rebutjada. Un any després ICV portava aquest cop a la Comissió de Territori una proposta semblant a l’anterior de resolució sobre l’ampliació de les zones protegides del delta del Llobregat que va resultar igualment rebutjada.
Aquesta demanda està motivada per la notícia que la pagesia del Baix Llobregat s’havia quedat fora de les ajudes milionàries de les que s’han afavorit d’altres zones humides Ramsar a casa nostra, com el delta del Ebre o Aiguamolls de l’Empordà.
El relat del Conseller demanant a l’estat espanyol “ambició” a l’hora de plantejar les mesures correctores que frenin el deteriorament del delta del Llobregat entra amb contradicció doncs, amb el relat anterior dels fets.
L’ajuntament del Prat fa seva la resolució i ignora qualsevol responsabilitat com a administració implicada
Per la seva banda l’Ajuntament del Prat de Llobregat, una de les parts igualment signants del Pla Delta, ha celebrat públicament l’advertiment de la Comissió Europea a l’Estat espanyol per tal que protegeixi el delta del Llobregat, declarant que “el consistori veu reflectides moltes de les demandes que ja ha traslladat reiteradament a les autoritats competents per a la protecció d’aquests espais naturals”. D’aquesta manera s’exonera de qualsevol responsabilitat com a administració directament implicada, en un moment a més, en que el consistori pratenc ha estat fortament qüestionat des del moviment ecologista per promoure plans urbanístics afectant terrenys abans dedicats a l’activitat agrícola i dins de l’Important Bird Area (IBA) número 140. Una zona que inclou una petita part de terrenys requalificats pertanyents anteriorment al parc agrari, i que són especialment valorats pels moviments ecologistes pel seu paper com a zona tampó entre el nucli urbà del Prat i els espais naturals del delta.
L’any 2018, l’ajuntament del Prat admetia per primer cop en un document oficial que la signatura del Pla Delta havia tingut un “balanç ambiental negatiu”, i titllava la política anterior de “desenvolupista”. Una autocrítica que avui és completament absent.
Per la seva banda Depana i SEO Birdlife sol·liciten a les administracions la paralització immediata de tots els projectes que s’estan desenvolupant en l’actualitat a l’Àrea IBA 140 del Delta del Llobregat. Això inclou les obres de l’ARE Sud.
Enmig de tot aquest debat, Aena ha fet seva igualment la política del -això no va en mi- i ha anunciat que retarda les seves previsions d’ampliació de l’aeroport tres anys a conseqüència, diu: “de l’impacte que ha tingut la Covid-19 en el negoci aeroportuari i la disminució del tràfic de passatgers”.
____________________________________________________________
