El govern espanyol ja ha rebut la petició d’extradició per part de Turquia de Hamza Yalçin, a la presó provisional des del passat dia 4 d’agost quan va ser detingut a l’aeroport d’El Prat. Ara té 40 dies per decidir. El ministre Catalá diu es aplicaráel Conveni Europeu d’Extradició i la Llei d’extradició passiva.
x Infolibre
El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, ha assegurat que aquest dimecres han rebut la documentació de Turquia que sol·licita l’extradició de l’escriptor turc-suec detingut a El Prat el passat 3 d’agost, Hamza Yalçin, actualment a la presó provisional de Brians, una petició que el seu departament té 40 dies, aproximadament fins al 10 d’octubre, per estudiar i decidir si continua amb el procés o ho denega.
En la seva intervenció en la Comissió de Justícia al Congrés espanyol, on ERC i Units Podem havien reclamat la seva presència per parlar sobre aquesta matèria, el ministre ha assenyalat que la situació de Yalçin, així com la del seu col·lega turc-alemany Dogan Akhali, -també detingut aquest mes d’agost a l’Estat Espanyol i reclamat per l’Executiu d’Erdogan- ha de seguir el camí que detalla el Conveni Europeu d’Extradició i la Llei d’extradició passiva.
Així, ha indicat que aquesta normativa determina que, després de la decisió presa per la justícia, el país que reclama al detingut té 40 dies per presentar els documents que argumenten la seva extradició, i que en el cas del periodista turc-suec, s’han rebut. El mateix període té després el país en el qual es troba el reclamat per decidir si accedeix a aquesta petició, o no.
Catalá ha apuntat en aquesta matèria no caben “valoracions sobre els motius i al·legacions” que, en aquest cas, dóna Turquia, sinó que només es valora si concorren els requisits formals del conveni europeu, “si la documentació presentada està incompleta o si es presenten aspectes pocs concrets”.
Quatre supòsits per denegar l’extradició
“En el cas que en la documentació enviada constin tots els elements exigits en la normativa, el Ministeri de Justícia analitzarà si concorren algunes de les causes per denegar l’extradició que estan previstes en la Llei d’extradició passiva i en el conveni”, ha indicat, per afegir que aquests supòsits són: la falta de la doble incriminació, l’existència d’un delicte de caràcter militar, la prescripció del delicte o el reconeixement de la situació d’asil del reclamat.
És el Consell de Ministres el que valorarà finalment la continuïtat del procés o no. En el primer cas, ha d’enviar la informació final a l’Audiència Nacional espanyola perquè valori les qüestions tècniques. En el segon cas, Espanya enviarà la documentació corresponent a Turquia.
El cas del turc-alemany és diferent
D’altra banda, Catalá s’ha referit a les diferents situacions dels dos escriptors turcs detinguts aquest mes a l’Estat Espanyol. Mentre que intel·lectual amb nacionalitat sueca està a la presó, el de passaport alemany es troba en llibertat provisional mentre espera l’arribada de la documentació que demana la seva extradició a Turquia.
Per al ministre, es tracta de dues decisions judicials diferents per part de l’Audiència Nacional que, al seu judici, cal respectar, i en les quals “no cap intervenció alguna per part del Govern” .
De la mateixa manera, ha defensat l’actuació de l’Estat Espanya en aquesta matèria que ha respost a una ordre de crida i cerca de la Interpol i que, tal com es determina en la Llei d’Extradició Passiva, es puc al detingut a la disposició de l’Audiència Nacional.
.
