Amb Sau camí del 45% i la Baells per sobre del 50 els embassaments del sistema Ter-Llobregat continuen guanyant reserves i el Govern ha decidit reduir al mínim les restriccions abans de la temporada turistica d’estiu. Concretament, un total de 202 municipis passaran d’excepcionalitat a alerta, l’últim escenari que preveu limitacions en l’ús d’aigua segons el pla de sequera. El consum per habitant i dia pot augmentarà d’un màxim de 220 a 250 litres.
L’entrada en vigor es produirà a principis d’aquesta setmana entrant, quan es publiqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat. Les reserves d’aigua a l’àmbit del Ter-Llobregat estan al 38,5%, amb 236 hectòmetres cúbics. Un llindar que queda molt per sobre de la sortida de l’excepcionalitat: situada en 165 hm3.
Els embassaments al 36,9% al conjunt de Catalunya
Els embassaments del sistema Ter-Llobregat van tocar fons a inicis de març. Amb només 90 hm3, es descomptaven les setmanes per entrar en emergència 2 i al mateix temps que es debatia d’on arribarien els vaixells amb aigua potable.
“Podem desescalar, però la sequera no ha acabat”, ha advertit el conseller David Mascort, tot destacant que la situació es manté crítica en zones com els embassaments de Siurana i Riudecanyes. Ha justificat fer-ho a les portes de l’estiu: “Coneixem els consums i esperem que no tinguem una quarta tardor sense pluges. Però encara que passés, hi haurà marge”.
En declaracions al digital Nacio.cat el titular d’Acció Climàtica ha assegurat que no es frenarà cap projecte, ans al contrari. “Accelerarem tot el que es pugui. No farem com el 2008 quan després de la sequera es va aturar tot”, ha assegurat. A més, malgrat passar d’excepcionalitat a alerta: preveu no reduir el ritme d’explotació de les dessalinitzadores ni de l’aigua regenerada. “Com menys aigua agafem del Ter, millor“, ha reblat Mascort.
Quines restriccions hi ha en alerta?
El pla de sequera té cinc escenaris: el famós semàfor. Superada l’emergència (vermell) i l’excepcionalitat (taronja), bona part de Catalunya tornarà a estar en alerta (groc). És l’últim nivell on hi ha limitacions en l’ús de l’aigua. Aquestes són les principals.
- Reducció del reg agrícola en un 25% o substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
- Reducció dels consums d’aigua dels usuaris industrials no lligats al procés productiu.
- Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (5% en usos assimilables a urbans i 25% en reg).
- Reducció de les dotacions per a reg de parcs i jardins; prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, llacs artificials, etc. i de mànegues d’aigua per neteja de carrers, façanes, vehicles, etc.
- S’estableixen limitacions a l’ompliment parcial de piscines d’aigua dolça.
- S’estableix una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia.
Escenaris o estats de sequera recollits en el Pla especial de sequera. Font: Agència Catalana de l’Aigua.
Segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua consumim un 35% més de l’aigua que disposem
Per la seva banda, des de Aigua és vida, plataforma plataforma formada per associacions socials, veïnals, sindicals, ecologistes i de cooperació, assenyalen el desequilibri existent entre la demanda i la disponibilitat d’aigua a Catalunya. Des d’inicis de segle, consumim un 35% més de l’aigua que disposem,superant la capacitat natural dels recursos que tenim disponibles, segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua.
La sequera que vivim a Catalunya no només és causa de la falta de pluges, sinó que també respon a una mala gestió de l’aigua que ve de lluny, enfocada a satisfer totes les demandes per a tots els usos i interessos que les requereixen sense planificar prèviament quanta aigua tenim i per a què la destinem.
Des d’Aigua és vida defensen que la gestió de l’aigua està actualment a mercè dels interessos d’un model agroramader intensiu, d’un model de gestió de l’aigua en mans majoritariament privades, amb una logica mercantilista i lucrativa, i d’una producció industrial, minera, turística i d’energia hidroelèctrica acaparadora d’aigua, sense respecte pels cabals ecològics, el bon estat de les masses d’aigua.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
La precipitació de pluja en els primers 6 mesos del 2024 supera les anuals del 2022 i del 2023
Annelies Broekman:“Catalunya utilitza un 35% més d’aigua de la que tenim”
