x Tamquem el CIE
El passat 5 de febrer una persona privada de llibertat en el CIE de Barcelona va denunciar que havia estat agredida per agents de la Policia Nacional al menjador del Centre. Paral·lelament, la direcció del CIE va denunciar que tres agents havien estat agredits per aquest intern i va aporta un informe policial que ha resultat ser fals.
En el judici, que va tenir lloc el passat 4 de març, l’intern va relatar com els agents de la Policia Nacional el van insultar i agredir aprofitant que s’acabava el temps del menjar i es trobava sol en el menjador del Centre. Els fets denunciats es van veure reforçats per la gravació de les càmeres de seguretat del centre, en què es comprova – tal com reconeix el jutjat en la sentència – com els agents van empènyer per l’esquena Hamid sense cap motiu quan es disposava a sortir del menjador. L’agressió policial va desencadenar la defensa de l’intern que va ser reduït brutalment per fins a 4 policies.
Per la seva banda, els agents de policia defensaven en un informe policial aportat al jutjat que era l’intern qui havia agredit els agents, extrem que ha quedat totalment descreditat per la visualització de les gravacions.
Tot i que el Jutjat ha validat la versió dels fets oferta pel lletrat de l’intern, finalment ha decidit absoldre els agents de policia en entendre que en els fotogrames de les gravacions no queda prou acreditat que actuessin de manera desproporcionada. Cal assenyalar que les gravacions de les càmeres de videovigilància del CIE són de molt mala qualitat per la qual cosa, segons reconeix la mateixa sentència, “no pot confirmar-se que l’intern rebés una puntada de peu, encara que sí que va rebre una empenta per l’esquena”.
Des de l’equip legal de Tanquem els CIE tot i que es valoren positivament l’avenç que suposa que aquesta denúncia hagi desencadenat el primer judici per agressions en el CIE de Barcelona, mostrem la nostra perplexitat davant d’una sentència que resulta contradictòria. D’una banda, admet els fets denunciats assumint que es va produir una empenta així com posteriors agressions que justifiquen la legítima desobediència de l’intern, alhora que acaba absolent els 3 agents de la Policia Nacional per no poder acreditar suficientement la no proporcionalitat de la seva actuació.
La sentència serà recorreguda en apel·lació en els pròxims dies. Així mateix volem posar de manifest que el 18 de març està prevista la deportació del denunciant i d’un dels testimonis, que segueixen interns en el Centre d’Internament d’Estrangers i sota la custòdia dels agents que han estat denunciats.
Des de la Campanya volem deixar constància que, si bé ja és il·legítim i immoral l’internament i expulsió per regla general, en el cas del denunciant la seva aplicació ha estat especialment gravosa. Es tracta d’un jove que va arribar a Catalunya quan era menor d’edat i que ha estat 4 anys sota tutela administrativa, i que té dificultats manifestes d’aprenentatge, la qual cosa el converteix en una persona especialment vulnerable. En aquest sentit, ens preocupa que, malgrat que la llei equipara en drets a tots els menors d’edat independentment del seu lloc de naixement, pot existir un tracte diferenciat amb els menors estrangers, prioritzant la seva identiotat d’estranger a la de menor. Aquests menors, a l’arribar a la majoria d’edat han d’enfrontar en una situació de total desamparament la duresa d’una llei d’estrangeria que pretén expulsar-los d’un país que ja constitueix la seva única llar.
