«El manteniment de la línia de costa pateix una regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, i ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra».
Al Prat de Llobregat, la ràpida desaparició de la sorra al nord de la platja de Can Camins, ha deixat la platja molt estreta en la part central, de manera que el mar n’ha envaït tota l’amplada i ha inundat la carretera d’accés durant els últims temporals, fet que ha provocat diversos danys al mobiliari de les platges. A més, la platja naturista, situada al nord de Can Camins, ja desapareix completament quan hi ha onatge, tot i que no sigui un temporal gaire important. En aquesta platja, s’han hagut de retirar els equipaments i, a més, la base de la dutxa va quedar tan feta malbé que no és utilitzable des de la passada tardor.
A la platja del Remolar (situada dins dels espais protegits del Delta) ha patit una forta erosió aquests últims dos anys que ha fet desaparèixer la platja seca i una part de les dunes naturals.
La regressió del litoral deltaic un problema estructural
El manteniment de la línia de costa pateix una regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, i ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes en diverses ocasions al llarg dels anys.
El Pla Delta i l’ampliació del Port de Barcelona ha alterat tota la dinàmica marina, evitant que arribin sediments del nord-est arrossegats per les corrents. Aquest efecte, combinat amb les preses i les captacions al Riu Llobregat, que ja no aporta sediments al Delta, està provocant una regressió de la línia de costa que només s’està combatent amb els ja citats abocament anual de milions de metres cúbics de sorres o la construcció de dics submarins per frenar l’erosió, que tenen altres impactes ambientals secundaris.
Per últim, el canvi climàtic, cada vegada més accelerat, afectarà a les zones litorals planes abans que a cap altre punt a la Península. Segons consta a l’informe de l’Oficina espanyola contra el canvi climàtic, els deltes del Llobregat i l’Ebre són els més amenaçats per la pujada del nivell del mar i la resta d’afectacions climàtiques i ambientals. En el cas del Llobregat, la pujada del mar, acompanyada de l’alteració del riu, del desviament de les corrents marines que aporten sediments, la urbanització i construcció d’infraestructures i la compactació natural dels terrenys sedimentaris que formen el delta, configuren un panorama on la mateixa existència del Delta està amenaçada.