«La Campanya pel tancament dels CIE exigeix el seu tancament sense condicions com a única forma de respectar els Drets Humans».
Després del reconeixement d’Interior sobre l’incompliment de la legalitat vigent respecte als centres d’internament d’estrangers, la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE exigeix el seu tancament immediat i saluda l’auto judicial que ha desencadenat el reconeixement del Ministeri d’Interior. Segons la campanya: “Les necessitats econòmiques, pressupostàries o de personal no poden mai esdevenir una excusa per a sotmetre les persones a la vulneració dels seus drets fonamentals. Per tant, hi ha un únic camí: el tancament de tots els centres de detenció existents en el territori de l’Estat”, manifestes membres de la plataforma.
COMUNICAT de la Campanya Estatal pel Tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers
La resposta del Ministeri d’Interior sobre les inacceptables condicions dels CIE s’ha produït en resposta a la interlocutòria del 31 de juliol de 2015, emés per la jutgessa de control del CIE canari de Barranco Seco. Cap a finals del mes de juliol, la jutgessa de control del CIE canari va emetre un auto en el que destacava l’incompliment del Real Decret 162/2014 del 14 de març, pel qual es va aprovar el reglament de funcionament i règim interior dels centres d’internament d’estrangers, en el centre que té assignat. En aquest document, la magistrada detalla les reiterades vulneracions de drets que es produeixen al CIE i explica que “únicament es compleixen les previsions –de l’estructura laboral prevista- pel que s’ha pogut conformar amb personal policial”. D’altra banda, destaca que el CIE de Barranco Seco “no disposa ni de locutoris per a entrevistes reservades amb advocats ni sala de visites”, així com es vulnera el dret a la salut “tant pel que fa al vessant psíquic com físic”, ja que no existeix personal qualificat en el centre, circumstància que es pot aplicar a la resta de CIE existents en tot el territori espanyol. La interlocutòria constata que no existeix servei d’orientació jurídica ni intèrprets i que el sistema de queixes no es compleix. Així mateix, denuncia la situació de discriminació en què es troben les dones internes, ja que “no hi ha personal policial femení” i “en els kit d’higiene no s’inclou material específic d’higiene femenina”.
La interlocutòria en qüestió demana l’esmena immediata de les vulneracions, limitacions i faltes de garanties enumerades, degut a que ja ha sobrepassat el termini previst d’un any per a l’aplicació del RD 162/2014.
La resposta per part del Ministeri de l’Interior, a través dels seus serveis jurídics, admet que incompleix el reglament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i conclou que l’ “auto judicial remès podria comportar una decisió de tancament del CIE de Barranco Seco i, donat que la situació denunciada és extrapolable a la resta de centres, podria haver-hi resolucions similars”.
Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE havíem alertat que l’aprovació del Reglament dels CIE no era sinó una maniobra de rentat d’imatge així com un intent de legitimació en introduir alguns canvis en els centres, sense establir en cap cas mecanismes de garantia de drets. L’aprovació del Reglament, doncs, va respondre més a un intent de cobrir el buit legal dels CIE davant el descontentament generalitzat, més que a una voluntat real de garantir els drets de les persones internes. Avui, un any i mig després de la seva aprovació, constatem com ni tan sols s’està aplicant el Reglament ja de per sí pírric en termes de garanties formals dels drets i, ara, manifestament incomplert pel Ministeri d’Interior, com venim denunciant les organitzacions socials.
Des de la Campanya pel Tancament dels CIE volem recordar que la privació de llibertat per estança irregular en els CIE s’enfronta al dret a la llibertat i a la seguretat personals proclamats a l’art. 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’art. 9 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En concret, la detenció en CIE ha estat denunciada per tractar-se d’una mesura legislativa desproporcionada i incompatible amb l’art. 5 de la Convenció Internacional sobre la Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial. Tanmateix, a Espanya la constitucionalitat de l’internament ha estat avalada pel Tribunal Constitucional, però condicionada a una sèrie de requisits d’excepcionalitat, control jurisdiccional i suposat caràcter no penitenciari dels centres, que no es corresponen a la realitat. Després d’aquesta interlocutòria i de la resposta del Ministeri d’Interior es dedueix que no sols els CIE són il·legítims sinó que cada cop més es desenvolupen en la més absoluta il·legalitat.
D’aquesta manera, quan el propi Ministeri de l’Interior reconeix que és incapaç de fer complir un Reglament i una legislació que ell mateix ha dissenyat, en un Estat de Dret solament queda una sortida apuntada: el tancament d’aquestes instal·lacions.
Afirmem que aquestes institucions són una peça més dins el sistema de repressió a la migració, i denunciem l’augment preocupantde les deportacions exprés (deportacions realitzades en 72h des de comissaria, sense passar pel CIE i en la majoria dels casos sense assistència legal), així com el negoci que suposen els vols de deportació (“vols de la vergonya”), pels quals Air Europa s’embutxaca quantitats milionàries cada any a través d’un contracte amb el Ministeri. Finalment, mostrem el nostre profund rebuig a les polítiques migratòries aplicades per l’Estat espanyol amb lògiques policials i de càstig en forma de: batudes racistes, CIE, Vols de la Vergonya o els assassinats a les fronteres.
Per aquestes raons seguirem visibilitzant i denunciant totes i cada una de les vulneracions de drets a fi de construir una societat lliure de racisme institucional, on el primer pas és el tancament dels CIE, de forma irreversible i sense condicions.
