La temperatura mitjana a nivell global és la més alta registrada des que hi ha mesuraments, amb el que 2024 ha esdevingut l’any més càlid fins a la data, superant el record registrat el 2023, ha alertat Copernicus, el Programa d’Observació de la Terra de la Unió Europea.
Així ho constata l’informe publicat recentment sobre el clima per Copernicus (C3S) i la Organització Meteorològica Mundial (OMM). Les conclusions mostren un “fort contrast est-oest i les inundacions generalitzades en l’any més càlid d’Europa”.
L’informe avalua no només la temperatura o les pluges, sinó factors com la temperatura superficial del mar i l’oceà, la generació d’energia renovable o els incendis. Es destaca principalment la necessitat de que Europa es torni climàticament neutra i resilient.
A nivell global preocupa que Europa sigui el continent que es calenta més ràpid, duplicant la temperatura del la mitja mundial.
En l’entrevista a Més_324 feta a Josep Xercavins, físic i ex-codirector sobre governament de canvi climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, es mostra un aspecte més crític d’aquest informe.
Segons el físic el problema s’hauria de centrar més en el canvi climàtic per l’escalfament global derivat de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Descarta que la temperatura hagi pujat el doble al continent europeu, tot i que sí pugui haver paràmetres climàtics que estiguin anant més ràpid que a la resta del món.
Una de les majors crítiques que fa sobre l’informe és que no parla “del què hauríem d’estar fent com a mitigació del canvi climàtic, que és on està l’arrel per solucionar alguna d’aquestes coses”.
En aquest sentit, segons Josep Xercavins ens hauríem de centrar en quin model de desenvolupament econòmic necessitem i fer un canvi de paradigma, deixant de banda l’objectiu permanent de créixer econòmicament.
També discrepa de que l’informe destaqui positivament que el 51% de les ciutats europees disposin d’un pla d’adaptació a l’emergència climàtica. Considera que no és realista i que lo que costaria i s’hauria de fer “seria ingent: s’haurien de tirar enrere construccions, urbanitzacions, organitzar d’una altra manera els cursos dels rius…”.
Respecte a l’Acord de París, destaca que ja hem arribat al 1,5 graus, quan realment hi havíem d’arribar al 2035. Això demostra que la velocitat d’escalfament global és “terriblement alta” i que això provocarà una reacció dels sistemes climàtics.
Considera que per poder fer un canvi real per començar “hauríem de ser capaços de prendre decisions [a nivell polític] que no passessin per seguir elevant els combustibles fòssils”.
Dades clau de l’informe del C3S
–Temperatura: 2024 va ser l’any més càlid per a Europa, amb temperatures anuals rècord en gairebé la meitat del continent.
–Temperatura de la superfície de la mar (TSM): durant l’any en el seu conjunt, la TSM de la regió europea va ser la més alta registrada, 0,7 °C per sobre de la mitjana, i de la de la mar Mediterrània, 1,2 °C per sobre de la mitjana.
–Precipitacions: es va observar un marcat contrast entre les precipitacions d’est a oest. Europa Occidental va experimentar un dels deu anys més plujosos del període analitzat des de 1950.
–Inundacions: Europa va sofrir les inundacions més generalitzades des de 2013. Gairebé un terç de la xarxa fluvial va sofrir inundacions que van superar almenys el llindar d’inundació “alt”. Les tempestes i inundacions van afectar unes 413.000 persones a Europa, amb almenys 335 morts.
–Estrès tèrmic: el nombre de dies amb estrès tèrmic “fort”, “molt fort” i “extrem” va ser el segon més alt registrat. El 60% d’Europa va registrar més dies que la mitjana amb almenys “estrès tèrmic fort”.
–Energia renovable: La proporció de generació d’electricitat amb energies renovables a Europa va aconseguir un màxim històric en 2024, amb un 45%.
–Extrems de fred: la superfície de terra europea que va experimentar menys de tres mesos (90 dies) de gelades va ser la més gran registrada (~69%, la mitjana és 50%).
–Estrès per fred: es va registrar un número rècord de dies amb almenys “fort estrès per fred”.
–Glaceres: Totes les regions europees van sofrir una pèrdua de gel; les glaceres d’Escandinàvia i Svalbard van registrar les majors taxes de pèrdua de massa registrades.
–Incendis forestals: Al setembre, els incendis a Portugal van cremar al voltant de 110.000 ha (1100 km²) en una setmana, la qual cosa representa aproximadament una quarta part de la superfície total cremada anual d’Europa. S’estima que 42.000 persones es van veure afectades per incendis forestals a Europa.
