«Aquest dilluns els pensionistes pratencs, conjuntament amb milers d’arreu de tot l’Estat, han sortit al carrer contra la desigualtat de gènere en les pensions. Una bretxa que eixamplarà la reforma que prepara el Govern espanyol, segons denuncien des de la COESPE (Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Publico de Pensiones)».
El Prat, Barcelona, Badalona, Terrassa, València,Elx, Palma, Madrid, Segòvia, Oviedo, Càceres, Granada, Saragossa, Múrcia, Huelva, Las Palmas, Màlaga, Segòvia… Milers de persones han sortit al carrer aquest 1 de març en gairebé totes les capitals i en desenes de grans i mitjanes ciutats de l’Estat espanyol per a protestar contra la bretxa de gènere en les pensions i contra la reforma que prepara el Govern espanyol.
“Vincular la pensió a la trajectòria laboral perjudica greument a les dones, ja que som nosaltres les que tenim l’ocupació més precària i les vides laborals més fluctuants”, resumeix una dona en un vídeo de testimoniatges elaborat per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (Coespe). “Després d’una vida de treball invisible, la nostra pensió també és invisible”, declara una altra.
Després d’anys de reclams per la igualtat de gènere, la “crua realitat” és, per a Conchita Ribera, portaveu de Coespe, que quan les dones es jubilen “la bretxa salarial que han patit durant la seva etapa laboral, es duplica a l’hora de cobrar la seva pensió”.
Una diferència salarial i de prestacions que provoca que les dones majors tinguin moltes més possibilitats de situar-se a prop o per sota del llindar de la pobresa. Fins a 2,5 milions de pensionistes dones no arriba al salari mínim al conjunt de l’Estat. Molt ha de veure que la pensió mitjana dels homes sigui un 35% major, segons les dades de la Seguretat Social.
La pujada de les pensions no contributives del 1,8%, decidida el 26 de gener pel Govern espanyol, és “irrisòria”, segons denuncien des de Coespe en un comunicat. El 2 de febrer, l’Executiu llançava una altra mesura per a intentar corregir la bretxa de gènere: un complement en la pensió de 378 euros anuals per fill, una mesura dirigida excepte excepcions justificades a les dones. Encara que la mesura va ser qualificada pel moviment pensionista com a “positiva” i en el bon camí, aquesta a penes suposa un petit pas en la millora de les desigualtats de gènere en les pensions. “Compensar les pèrdues en la percepció de pensions amb 30€ al mes, no serà suficient per a compensar la bretxa de gènere actual, que en termes absoluts és d’uns 425€ al mes”, assenyalen des de la Coespe.
Fins a 2,5 milions de pensionistes dones no arriba al salari mínim. Molt ha de veure que la pensió mitjana dels homes sigui un 35% major, segons les dades de la Seguretat Social
A més de resultar insuficient, la llei oblida que la bretxa de gènere salarial i de cotitzacions no es produeix només per la cura dels fills sinó també per la cura de les persones dependents, que “recau en major mesura sobre les dones”. Aquest factor no ha estat tingut en compte, indiquen des d’aquesta coordinadora de moviments pensionistes.
Direcció contrària
Al mateix temps que el Govern espanyol llançava aquestes tímides mesures per a corregir aquesta situació de desigualtat, la reforma que prepara el Pacte de Toledo i el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions d’Espanya, José Luis Escrivá, van en el sentit contrari, critiquen des de la Coespe, i “agreugen la bretxa de gènere”.
“En 20 de les 21 recomanacions aprovades, s’obliden de les dones i en la qual s’acorden, la número 17, simplement és per a encasellar-nos com a cuidadores i recomana ‘buscar la igualtat efectiva entre homes i dones’, però no proporciona cap solució”, apunten en el comunicat.
Una de les recomanacions més polèmiques del Pacte de Toledo, defensada en diverses intervencions per Escrivà, “dona el tret de sortida a la privatització del sistema públic de pensions amb el suport de l’Estat”. Es tracta de l’estimulació dels anomenats sistemes complementaris de pensions, acordats entre treballadors i les seves empreses. A més de “llevar cotitzacions del sistema públic per a portar-los al sistema financer privat”, denuncien, generen dos tipus de pensions: unes jubilacions públic-privades suficients per a una “minoria amb sous alts” i unes pensions públiques “merament assistencials i insuficients per a la majoria, sobretot per a les dones”.
Si hi hagués voluntat de corregir la bretxa de gènere en les pensions, defensen, només caldria seguir les recomanacions de la Carta Social Europea i establir que la pensió mínima sigui igual al salari mínim, i que aquest sigui el 60% del salari mitjà.
Per a enterrar les desigualtats de gènere i aconseguir unes pensions dignes per a homes i dones, no es tracta només de parar els plans del Pacte de Toledo i del ministre Escrivá, sinó de desfer les últimes reformes en matèria de pensions. “Aconseguir la plena igualtat en matèria social i especialment en el sistema públic de pensions és impossible amb les últimes reformes del PSOE de 2011, del PP, de 2012 i 2013, i ara amb aquestes recomanacions del Pacte de Toledo”, diu Conchita Ribera, portaveu de la Coespe, en un vídeo de preparació de la mobilització d’aquest 1 de març.
“Les dones no hem de ser ciutadanes precaritzades. Hem estat, som i serem el pilar fonamental d’aquest país. Les dones tenim raó i ho sabem, per això continuarem la nostra lluita fins a aconseguir la plena igualtat en tots els àmbits”, subratlla Ribera.
____________________________________________________________
Informació relacionada:
Els pensionistes es rebel·len contra la reforma d’Escrivá
Article basat amb informacions publicades originalment al El Salto
