La presidenta del PEN Català, Carme Arenas, i la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, han presentat aquest dimarts un manifest que demana “l’alliberament immediat i sense condicions” del periodista i escriptor turc-suec Hamza Yalçin, a més de la “denegació” d’extradició a Turquia. El document també insta l’Estat espanyol a cessar el “col·laboracionisme” amb un país “mancat de garanties democràtiques i de respecte als drets humans”.
Yalçin, de 59 anys, va ser detingut el 3 d’agost a l’aeroport del Prat i des d’aleshores està empresonat a Can Brians I de Sant Esteve de Sesrovires. La policia espanyola el va detenir en execució d’una ordre de recerca i captura de la Interpol a instàncies del Govern turc, que acusa el periodista i escriptor d’injuriar el president Tayyip Erdogan en algun dels seus articles i de pertànyer a una organització terrorista. El 24 d’agost, l’Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat fins a la resolució de la causa d’extradició.
El manifest assenyala que les acusacions contra Hamza Yalçin estan basades en “falses atribucions dins d’una campanya de repressió a la premsa lliure” per part del Govern d’Erdogan. En aquesta línia, es recorda que, des del fallit cop d’Estat de juliol de 2016, a Turquia s’han empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d’organitzacions en defensa dels drets humans, periodistes i escriptors “sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes”.
Complicitat espanyola
El document també remarca que, mantenint Yalçin a la presó, l’Executiu espanyol podria estar “assumint el papar de còmplice” d’un Govern que ha suspès l’aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i el qual ha rebut denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l’existència de tortures i execucions extrajudicials.
En aquest sentit, el manifest afirma que Espanya no tenia l’obligació d’executar l’ordre de la Interpol, i que altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i “s’han negat a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política”.
Hamza Yalçin, de 59 anys, va arribar a Suècia el 1984; tres anys després se li va atorgar la condició de refugiat polític des de 1987, i el 2006 va aconseguir la nacionalitat. Suècia va atorgar-li protecció internacional perquè el periodista i escriptor havia estat perseguit a Turquia per les seves idees i lluita política, havia estat torturat durant el període de captiveri, i també havia estat condemnat a mort.
A més del PEN Català i el Col·legi de Periodistes, donen suport al manifest Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Alerta Solidària, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), , l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Asil.Cat, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Azadí – Plataforma en Solidaritat amb el Poble Kurd, Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, Edicions Bellaterra, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, NOVACT – Institut Internacional per l’Acció No Violenta, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), el PEN Internacional, el PEN Suec, Raig Verd Editorial, SICOM, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, Tigre de Paper Edicions, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. El document resta obert a l’adhesió d’altres entitats i associacions.
.
