La cesquera (Saccharum ravennae) és una planta que trobem al delta del Llobregat i que està considerada com una raresa botànica en perill d’extinció que és característica de sòls arenosos i humits. Antigament aquesta planta ocupava les depressions humides interdunars i les jonqueres situades entre les dunes i els prats inundables. Una de les causes que dificulten el seu manteniment i proliferació es troba en el fet de que ha entrat en competència amb una altra gramínia exòtica invasora: la cortadèria.
La cortadèria (Cortaderia selloana) o Plomall o Herba de la Pampa és una gramínia exòtica provinent d’Amèrica del Sud que va ser introduïda al 1848 com a planta ornamental. Tot i que inicialment s’utilitzava en jardins particulars, posteriorment van ser molts municipis els que la van utilitzar per adornar rotondes i mitjaneres de carreteres. Va ser en aquell moment quan va a començar a descontrolar-se la seva propagació.
Tot i que s’assemblen molt, hi ha dues característiques específiques que ajuden a diferenciar-les fàcilment.
- Fulles. Les fulles de la cesquera i la cortadèria son ambdues son llargues, de entre 1 i 3 metres, però hi trobem dues diferències. Mentre la fulla de la cortadèria té unes vores serrades que fan molt fàcil tallar-se, d’aquí el seu nom, a la de la cesquera no; a més aquesta última presenta un nervi blanc central a les seves fulles.
- Plomall (panícula). El plomall de la cortadèria són més vistosos i amples.
Característiques de la cortadèria
Aquesta gramínia té una facilitat particular per expandir-se i adaptar-se a diferents medis, mostrant-se molt resistent fins i tot a entorns marítims. On altres plantes pròpies del nostre entorn troben dificultats d’assentament, la cortadèria pot arrelar sense problemes.
El seu impacte en el nostre delta ha estat important, doncs la seva característica invasora presenta un risc potencial pel manteniment de zones naturals. El problema és que aquesta espècie redueix la diversitat biològica dels espais on arrela (hàbitats i espècies) a través de l’exclusió de la vegetació pròpia del lloc, afectant no només a la cesquera sinó també a tot l’espai que ocupa:
– Colonitza hàbitats establint-se com a espècie dominant provocant el desplaçament de les espècies autòctones i la pèrdua de la biodiversitat.
– Pot arribar a generar una cobertura vegetal monoespecífica excloent quasi totalment altres espècies.
– Les denses colònies que forma poden provocar un augment dels incendis.
– Els seu ràpid creixement i número fan que ocupi zones extenses limitant llum, nutrients i humitat que normalment aprofitarien les plantes autòctones.
És per aquests motius que va ser inclosa en el catàleg de espècies invasores al 2013 per l’estat espanyol.
Gestió per la seva eliminació
Com a planta resistent i de fàcil propagació, alguns dels mètodes habituals per la seva eliminació (com el foc) no serveixen. En el cas dels brots joves és necessari arrancar-los a mà cuidant que tots els rizomes s’extreuen correctament. Les plantes adultes en canvi, han de ser extretes per mitjà de maquinaria pesada i tenir molta cura en que no s’escapin llavors o talls florals. L’ús de productes químics s’aconsella només en cas de que les mesures anteriors no funcionin.
L’expansió de la cortadèria al Prat
Tot i considerar-se una planta invasora des del 2013, al nostre municipi trobem que la cortadèria ha envaït molts espais: es pot observar tant a la zona del delta com en el passeig de la platja o a zones urbanes, per exemple a les zones properes a l’estació de tren. Sense anar més lluny al Prat, va arribar a ser utilitzada de forma ornamental per decorar alguna rotonda, com la del Ronda de Ponent amb Remolar.
Trobem, tot i així, que es desconeix si l’ajuntament ha pres mesures actives en quan al control i extracció de la cortadèria tenint en compte l’amenaça que suposa per la diversitat biològica del territori.
