Mentre el Prat feia gala de ser la segona ciutat de l’Estat espanyol amb més igualtat en la distribució de la renda el 2014, la realitat era tot el contrari. Aquell any es va publicar un estudi del Fedea que indicava que el Prat era la segona ciutat de l’Estat espanyol amb més igualtat en la distribució de la renda, les dades però feien referència a l’any 2007. La publicació d’aquelles dades va actuar com un miratge de la igualtat, i ningú no va advertir prou un fet dramàtic: El Prat ha estat la ciutat en que més ha augmentat la desigualtat durant la crisi.
L’índex de Gini, que mesura la distribució de la renda entre la població, ha empitjorat un 29% al Prat de Llobregat, la pitjor evolució d’entre les ciutats de més de 50.000 habitants o capitals de província. L’any 2011, El Prat ja havia caigut a la desena posició en quant a millor distribució de la renda, però el 2014 se situa a la cua. Altres poblacions del Baix Llobregat, com Castelldefels i Cornellà, també se situen entre les ciutats que més han empitjorat la seva desigualtat interna. La crisi econòmica ha colpejat especialment les condicions de vida de la població més pobra i precària, però alhora ha permès una major acumulació de la riquesa en poques mans. I sembla que aquest fet ha estat més greu a les ciutats amb un passat industrial. Tot i aquesta tendència generalitzada, aproximadament 2/5 parts dels municipis de més de 5.000 habitants ha aconseguit mantenir o millorar la seva distribució interna de la renda.
