El 16 de gener de 1716, pel Decret de Nova Planta l’Ajuntament d’El Prat seria declarat “Ayuntamiento de Realengo del Corregimient de Barcelona”
Amb la promulgació del Decret de Nova Planta del Principat, desprès dels dels regnes de València, Aragó i de Mallorca, s’establia nou ordenament de matriu castellana i inspirat en el model absolutista i centralitzador vigent en la monarquia borbònica francesa des del segle XVI.
Amb l’abolició de la Generalitat de Catalunya quedaven derogades totes les institucions de govern del Principat. Requisades, abolides i cremades totes les Constitucions de Catalunya, la Corona d’Aragó passaria a l’absolutisme del nou rei Felip V, i la llengua catalana quedaria proscrita.
Fins a inicis del segle XIX, El Prat estaria sota una demarcació administrativa del regne de Castella, controlada pel càrrec d’un corregidor a Barcelona i amb l’abolició del sometent.
El Principat de Catalunya restaria dividit en tretze corregiments. La major part de la superfície del territori del corregiment de Barcelona pertanyia a senyorius nobiliaris (un 62%), el 31% eren terres de realengo -viles reials- i només el 7% corresponia a terres de senyoriu eclesiàstic.
Un dels redactors d’aquest decret justificava la nova legislació sobre els catalans: “el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad… Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan su lengua nativa”.
________________________________________________
Informació relacionada:
11 de Setembre | Els alçaments populars catalans a l’antic règim
