Amb la promulgació del decret de Nova Planta del Principat, desprès dels dels regnes de València, Aragó i de Mallorca, s’establia nou ordenament de matriu castellana i inspirat en el model absolutista i centralitzador vigent en la monarquia borbònica francesa des del segle XVI.
Amb l’abolició de la Generalitat de Catalunya quedaven derogades totes les institucions de govern del Principat. Requisades, abolides i cremades totes les Constitucions de Catalunya, la Corona d’Aragó passaria a l’absolutisme del nou rei Felip V, i la llengua catalana quedaria proscrita.
Fins a inicis del segle XIX, El Prat estaria sota una demarcació administrativa del regne de Castella, controlada pel càrrec d’un corregidor a Barcelona i amb l’abolició del sometent.
Un dels redactors d’aquest decret justificava la nova legislació sobre els catalans: “el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad… Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan su lengua nativa”.
_________________________________________________________________
